Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
foc i lloc

Cap a la Seguretat Social espanyola

La reforma sanitària apunta que anem envers el fallit model espanyol
Actualitzada 05/08/2016 a les 22:53
La presentació del pla de reforma sanitària no va diferir en les formes dels anteriors intents. Una explicació genèrica sense entrar en gaires detalls. En els múltiples plans anteriors mai ni tan sols es van començar a aplicar. Podem recordar els dos durant el Govern demòcrata: el MAAS de Lluís Burgués i el pla 2020 de Rosa Ferrer. Era previsible perquè els dos eren simplement inaplicables i sense una base real que els sostingués. Tremolo només de pensar que aquest cop és possible que Govern tiri endavant la reforma sanitària presentada pel ministre Carles Álvarez i el director de l’hospital, Josep Maria Piqué. Especialment perquè el segon sembla disposat a fer-ho. Li paguen prop de 175.000 euros bruts anuals i si el que aplica és un desastre s’anirà a casa tan ample i una mica més ric. Aquest cop sí que existeix una base: la Seguretat Social espanyola. S’ha acabat, si s’aplica, la llibertat d’elecció de metge i la llibertat d’acció dels professionals liberals. Anem cap a una sanitat pública on el metge de capçalera et deriva (si ho creu convenient) a l’especialista. Els sona? I aquí comença el circuit. Piqué aposta clarament per metges assalariats com els que hi ha a la Seguretat Social i els liberals tindran unes condicions establertes que a efectes pràctics seran com contractuals: acataran ordres. Els sona? Hi haurà una sanitat pública i qui vulgui el model actual, com una mútua, l’haurà de pagar. I és trist que l’avarícia dels metges (liberals i de l’hospital), la incompetència i complicitat dels càrrecs (de l’hospital i polítics) i les picaresques d’alguns pacients ens hagin portat a carregar-nos la joia de la corona de l’estat social andorrà. I com que el ministeri, la CASS i el SAAS no tenen el valor per fer el que haurien de fer (controlar i sancionar els infractors a banda i banda), doncs pagaran justos i pecadors. L’exemple més clar de com hem arribat fins aquí és traumatologia. L’especialitat estrella de la sanitat andorrana entregada a mans d’un metge forà que l’ha rebentat per tot arreu, afegint-hi que la seva dona també l’han contractat com a cap de servei. Quan marxin hauran guanyat centenars de milers d’euros i tindrem un solar. Els sona? I després s’estra­nyen que el PS es pregunti què ha passat a l’hospital.
Etiquetes
  • #1 Segureta
    (06/08/16 09:08)

    La Seguretat Social Espanyola ha estat durant decades dels millors sustemas sanitaris del mon. Sí, no pots triar metge (pero si que pots fer una demanda de canvi) i no pots anar a l'especialista directament peró tens cobertura universal i hospitals publics dels millora d'europa. El proces de privatizatció i les retallades económiques i de personal són les que han provocat la seva mala fama actual amb llistes d'espera de 6 mesos o mes. De fet gracies a la privatizatcio a Espanya et troves amb cliniques privades molt boniques amb "botones" i cuines de guia michelin..... Que quan ja no saben que mes fer amb el pacient (o els hi surt masa car seguir tractant-lo) el deriven a un hospital public lletg, amb manca de personal i a on el  menjar fa fastig ( perqué el fa un catering  despres de privatitzar la cuina..)

    Respondre
1
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477