Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
la tribuna

Vers un nou model de desenvolupament?

La sostenibilitat passa per l’eficiència energètica, la producció alimentària local i indústria pròpia
Actualitzada 03/08/2016 a les 07:27
    Albert Gomà-Sala
Seguint la reflexió de Josep Maria Mallarach publicada el 22 de juliol a la Tribuna d’opinió del Diari d’Andorra m’agradaria seguir reflexionant sobre el model de desenvolupament d’Andorra.

Mallarach posa de manifest la crisi de sostenibilitat d’Andorra i l’extraordinari potencial humà i natural d’Andorra per superar-ho. Per fer aquestes afirmacions argumenta el càlcul de la petjada ecològica d’Andorra.

Aquest càlcul el vam realitzar l’any 2009 per iniciativa de l’Associació per a la Defensa de la Natura d’Andorra (ADN), amb el suport del departament de Medi Ambient del Govern d’Andorra i de la Comissió Nacional Andor­rana per a la Unesco (es tracta del segon càlcul, el primer es va realitzar el 2004).

La petjada ecològica (ecological footprint) és un macroindicador de sostenibilitat creat l’any 1995 pels investigadors canadencs Mathis Wackernagel i William Rees, i àmpliament utilitzat arreu del món. Es basa en la determinació de les superfícies de terra i mar productives que es necessiten per generar els recursos que consumeix un determinat país, i per absorbir les emissions i els residus que produeix.

La petjada ecològica d’Andorra calculada l’any 2009, amb dades dels dos anys anteriors, era de 5,16 hectàrees (ha) per habitant. Amb aquest consum per capita, per satisfer el consum de la població d’Andorra calia una àrea d’unes 601.500 ha. Com que la superfície d’Andorra és de 46.770 ha, la població andorrana utilitza els recursos generats en una àrea 13 vegades més gran que la de la superfície del país. Si tota la població del planeta l’any 2008 visqués amb el mateix estil de vida que els andorrans, necessitaríem 2,5 planetes. És evident, així, que el model andorrà està molt lluny de ser sostenible.

Per conèixer millor la metodologia i entendre el càlcul de la petjada ecològica vàrem publicar un article l’any 2010 a la revista del Cenma i per Internet es poden consultar els informes on s’expliquen les metodologies en detall.

El càlcul de la petjada ecològica suposa una oportunitat per a la reflexió seriosa sobre la sostenibilitat ecològica del model de desenvolupament, en permetre examinar escenaris per reduir la petjada ecològica.

Què passaria amb la petjada ecològica si Andorra adopta un model energètic sostenible i renovable? Què passaria si Andor­ra produís més aliments locals? Què passaria si Andorra reciclés i produís més materials propis o augmentés el consum de materials més renovables?
En l’àmbit energètic imaginem tres supòsits realitzables a llarg termini. Primer, tota l’energia elèctrica consumida a Andorra prové de fonts d’energia renovables com la hidroelèctrica, la solar o l’eòlica. Segon, la implantació del vehicle elèctric ha permès reduir un 75% el consum de gasolina i gasoil del transport i ha augmentat un 60% el consum global d’electricitat d’Andorra. Tercer, s’han renovat i aplicat mesures d’estalvi energètic a tots els edificis d’Andorra similars els estalvis aconseguits al disseny de l’edifici Aconcagua (obra de l’empresa andorrana Enginesa i que ha merescut un premi internacional a la Cimera mundial del canvi climàtic de París) amb una reducció del 84% del consum de gasoil de calefacció a tot el país. Amb aquests escenaris la petjada ecològica d’Andorra es reduiria un 44%.

En l’àmbit alimentari, imaginem uns altres tres supòsits realitzables a curt i a mitjà termini. Primer, multipliquem per quatre la producció de carn andorrana de qualitat i de llegums, tubercles, fruits, llavors i cereals locals. Segon, reduïm un 50% el consum de carn i peix importada, un 30% el consum de productes làctics i un 30% el consum de sucres. Tercer, augmentem el consum de cereals un 30% i un 50% el de fruits, llegums, llavors i tubercles. Amb aquests supòsits, que permetrien generalitzar unes dietes més sanes i comportarien una millora correlativa de la salut, la petjada ecològica d’Andorra es reduiria un 8%.

Finalment, imaginem tres altres supòsits. Primer, es redueix un 50% la importació de materials de construcció com són els ciments, les pedres, el guix, la calç, el sofre, les terres i el materials ceràmics. Segon, es redueix un 50% la importació de materials plàstics procedents d’hidrocarburs. Tercer, es dobla el consum de productes com la fusta i es multiplica per quatre l’ús de fusta pròpia i el seu reciclatge. En aquest cas, la petjada ecològica es reduiria un 2,1%.

Si considerem tots tres escenaris conjuntament, es podria reduir la petjada ecològica d’Andor­ra de 5,16 ha per habitant a 2,58 ha per habitant, és a dir, una reducció del 50%.

Imaginem llavors quins efectes tindria la transformació cap a un model de desenvolupament sostingut en l’eficiència energètica, la producció alimentària local i el desenvolupament d’una indústria local de materials renovables, i els enormes impactes positius que suposaria en termes de desenvolupament i diversificació econòmica.

A hores d’ara, sembla un camí utòpic, i certament no és fàcil canviar les inèrcies actuals, però a llarg termini la realitat demostra que només els camins sostenibles poden tenir futur.

Nosaltres hem de decidir: ens volem mantenir en una Andorra basada en fonts d’ingressos que ja tenen data de caducitat com el tabac, el petroli o el secret bancari ? O volem fer passos endavant valents per una Andorra emprenedora, sostenible, competitiva, justa i exemplar?
  • #1 Ni cas.
    (03/08/16 11:46)

    Interessant incloure-hi un element no físic: el secret bancari. Com si fos avui mateix, recordo al Sr. Albert Pintat predicant tota fisura en el secret bancari com el pecat més gran contra el Principat d'Andorra. La veritat de l'article s'esmorra, s'esmorrarà sempre contra el poder polític fet d'interessos privats. Molt encertadament es va definir el PLA com una UTE d'interessos particulars. El govern i Consell General de DA són una mica més discrets, però res més.

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477