Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Foc i lloc

Ella també

Per poder aprofitar les oportunitats, primer s’han de saber veure
Actualitzada 31/07/2016 a les 06:56
    Iñaki Rublo
Al mateix moment en què puges al cotxe per anar a buscar el Manel, ella surt de casa per recollir la Clàudia. Pel camí el Manel s’esvera explicant com pretén cremar la darrera nit de festa major mentre tu fas un posat sobrat com si estiguessis fart de noies després de la darrera ruptura. Ella té un cotxe com el teu, però de color vermell, i aparqueu al mateix moment i al mateix aparcament però vosaltres heu fet camí per les escales i elles han agafat l’ascensor. A la plaça hi heu trobat la vostra colla prop d’un dels bars mentre que elles han vist les seves amigues a la barra que hi ha a l’altre cantó. Prens unes cerveses però amb mesura perquè et toca conduir. A ella li passa el mateix: haurà de dur la Clàudia i tampoc no pot beure gaire. Per això tots dos, cadascun en un extrem de la plaça, compartiu a distància un estrany sentiment de solitud, envoltats de tants amics que mamen sense aturador, contagiats d’una eufòria etílica de la qual us sembla que sou els únics que no participeu. Els nois tiren els trastos a les noies i elles assagen mirades, somriures i gestos. És el joc de sempre. El Manel t’anima dient que cal aprofitar les oportunitats de la nit, i li rius d’esma la gràcia, pensant que ell veu oportunitats fins i tot allà on no n’hi ha. El concert se t’està fent llarg. Ella tampoc no s’ho està passant gaire bé. En tornar del lavabo retrobes el Manel que s’està fent l’interessant amb una noia. Te la presenta. Enmig de la cridòria no entens el seu nom però se te’n refot. Du els llavis pintats de forma exagerada, arracades molt grans i quan t’ha petonejat t’has sentit embafat per la sentor del perfum, de manera que quan et presenten la seva amiga ni tan sols mostres intenció d’atansar-t’hi, fas un gest distant i li dius al Manel que fots el camp. Salivant, ell respon que es queda. A l’aparcament et trobes l’amiga, que està a punt de pujar a un Golf vermell. Et mira i esbossa un gest de Mona Lisa però estàs tan emprenyat amb el món que no saps interpretar-lo i no dius res. Displicent, ella s’enfila al cotxe i desapareix com la ventafocs. A casa, mentre intentes dormir, et lamentes de no haver estat més simpàtic i no haver assajat alguna paraula amable. Maleiràs ser tan orc i pensaràs que ets idiota. Ella també.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477