Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Foc i Lloc

Ella, tu, jo i un altre

En aquesta vida que transita al costat de la teva, tu no hi tens cabuda
Actualitzada 17/07/2016 a les 07:33
Suposem que gaudeixes d’uns dies de vacances i aprofites per viatjar una mica. Res extraordinari perquè, com anuncia una famosa marca de cervesa, l’estiu també es pot assaborir omplint-lo de petites coses. Però com que t’agrada més la cervesa de la competència i saps que aquelles cales no existeixen fora de l’anunci, se t’acut que aquest any aniràs a la muntanya, on no hi ha mosses en biquini però tampoc no hi fot aquella calor que t’estova el cervell. Amb una ràpida recerca per veure què s’hi pot visitar, t’adones que a vegades la gent se’n va de turisme a països exòtics (a la quinta forca, dius tu) i no coneixen els racons que hi ha al costat de casa.
En un parell de dies ja ets a Lourdes i de cop, al peu del santuari, et sembla veure una cara coneguda: entre la gentada en què es barregen turistes, devots i gent que espera un miracle, com si fos un àngel caigut del cel, la veus a ella, la teva ex, la que et va deixar plantat fa uns mesos després d’anys de rodar junts per la vida. I celebres la feliç coincidència de retrobar-la ara, tu i ella novament units pels camins inescrutables de l’atzar. Però de sobte veus alguna cosa estranya: quan acaba de fer una foto, guarda el mòbil i encén una cigarreta. T’hi fixes més i petits detalls (la llum generosa dels ulls, el somriure voluptuós) et fan creure que potser s’hi assembla molt però que en realitat no és ella. O potser sí? Se li apropa un home jove i es besen amb naturalitat. La seva parella? Tot i que et costi acceptar-ho, és evident que sí. Ell li fa una foto. Ella s’hi posa, mesurant l’artifici: com a mínim no ha fet morrets, sospires. Una criatura d’uns sis anys se li abraça i el pare i marit repeteix la foto. Doncs no és ella, penses, i et quedes rumiant en les enormes semblances. És com si en una vida paral·lela us hagués anat bé junts. Tan bé que fins i tot tindríeu canalla. L’únic problema és que en aquesta vida que transita al costat de la teva tu no hi tens cabuda i un altre ha ocupat el teu lloc.
Al vespre, sopant entotsolat, no pots parar de pensar en totes les coses que deu fer ella amb l’altre, imaginant què faries amb ella si tu fossis l’altre. Però l’altre sóc jo. Avui ens ha semblat veure’t de lluny a Lourdes. Eres tu, o algú que se t’assemblava molt.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477