Acció i contemplació

“Hi havia un malalt, Llàtzer de Betània” (Jn. 11,1). Jesús i els apòstols el varen visitar. Eren amics. Les germanes de Llàtzer, Marta i Maria, s’estimaven Jesús i l’acolliren contentes i amb cordialitat, però de maneres diferents:

Maria, la germana petita, deuria estar a l’edat de despertar-se a la vida, d’aprendre, de recerca. L’evangeli la presenta “asseguda als peus de Jesús, escoltava la seva paraula” (Lc. 10,39). Vol aprendre a veure la vida des d’una nova perspectiva. Ha escollit ser deixeble, viure a l’escolta i creure en la bona nova alliberadora de Jesús. Tampoc es diu que Maria visqués aliena als problemes de la vida o despreocupada de les seves responsabilitats.

Marta, com a bona mestressa de casa, estava molt atrafegada, entre tenir cura del germà malalt i acollir i obsequiar Jesús i preparar el dinar per a Ell i els apòstols que tornarien a l’hora de seure a taula. És el prototip de la persona enfeinada, que sempre té mil coses a fer. Es desviu pels altres però és esclava del seu propi estil de vida.

Jesús, veient-la aclaparada, li dirà amb afecte: “Marta, Marta està neguitosa per moltes coses...” (Lc. 10,42). L’adverteix de no deixar-se portar per l’activisme.

Després, ja a taula, a l’hora de dinar, un gràcies molt sincer de Jesús i les rialles dels apòstols serien per a Marta la millor paga a tots els treballs passats.

Unes setmanes més tard, moria Llàtzer. Quan ja era sepultat de quatre dies, Jesús tornà a Betània, consolà les germanes afligides i, amb la seva paraula que tot ho recrea i fa reviure: “el qui creu en mi, encara que mori, viurà” (Jn. 11,25) tornà la vida a Llàtzer. Fou una festa per a tots, per a qui escoltava i per a qui feinejava. Anticipació del goig pasqual.

Hi ha qui ha vist en aquest episodi una contraposició entre l’oració i l’acció, entre la vida contemplativa i la vida compromesa, entre la dedicació a les coses espirituals i la preocupació per les coses materials. Però no hi ha contraposició ni superioritat. Ambdues són necessàries i es complementen. Ens cal ser contemplatius en l’acció i actius en la contemplació.

En l’Any Jubilar de la Misericòrdia, aquest text de l’evangeli ens fa adonar d’algunes de les obres de misericòrdia que hi són presents: visitar els malalts, acollir els forasters, ensenyar el qui no sap, corregir qui va errat, aguantar amb paciència els defectes dels altres, enterrar els morts, consolar els tristos, pregar pels vius i pels difunts...