Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Tribuna

Temps romànic a la Seu

La catedral de la Seu és un testimoni majestuós i a la vegada sobri, d’una solidesa a prova de segles
Actualitzada 15/07/2016 a les 21:33
A vegades, per entendre, per arribar a copsar un missatge, hem de poder tenir un element de contrast. L’aigua la sabem imprescindible i bona quan la set ens acampa. L’escalfor del foc, ens és més notòria en un temps de fred i de gel. N’és un exemple l’exposició patrocinada per l’Obra Social La Caixa, que amb el títol Temps del romànic podem veure aquest estiu a la Seu d’Urgell. La intenció va més enllà de mostrar-nos les joies romàniques que Catalunya té la sort de posseir. Es volen fer entendre els trets més marcats d’aquell temps, comptat i debatut de fa mil anys, en què les poblacions es començaven a organitzar en parròquies i en comtats. La funció dels bisbats anava de parió amb la dels comtes i vescomtes, possibilitant, no sense estira-i-arronsa, la consolidació de territoris, afermant la seva economia i l’expansió del cristianisme. El contrast entre aquell temps romànic i el món actual el podem capir en la informació que, amb l’ús de molta imatge i suports expositius moderns, l’exposició ens forneix. En aquesta, també hi podem veure una selecció dels principals elements romànics, des d’edificis fins a escultura o pintura. El discurs, i el patrimoni exposat, és complement del programa Romànic Obert, que l’Obra Social La Caixa ha finançat des del 2008 fins al 2015, en col·laboració amb els bisbats catalans que compten amb romànic. En el cas del nostre, el bisbat d’Urgell, les actuacions han estat notables i de qualitat, en concordança amb l’amplitud territorial (el més extens de Catalunya) i amb el gran nombre d’ermites, esglésies i l’art associat a elles, amb la catedral de Santa Maria d’Urgell, que precisament aquest estiu és objecte d’obres de consolidació i restauració de les cobertes del cimbori, dels absis, de l’església de la Pietat (integrada al Museu Diocesà) i de les ales nord, est i oest del claustre. En aquest cas, són diners del ministeri de Cultura els que permeten les actuacions.
En sortir de l’exposició ins­tal·lada a la sala de Sant Domènec, pulcrament mantinguda per l’ajuntament de la Seu, i després d’haver-nos passejat pel temps del romànic, la visió precisament de la catedral de la Seu d’Urgell ens fa més goig, sentim més joia, ens fa fins i tot emocionar tenir-la al davant. Testimoni majestuós i a la vegada sobri, d’una solidesa a prova de segles, és el rovell de l’ou del llegat artístic i cultural del vell en segles bisbat d’Urgell. I davant de la seva portalada major, amb el campanar de fina i treballada estampa, o voltant-la per fora els absis o dins el claustre, ens porta a recordar altres elements patrimonials. El programa Romànic Obert, justament, ha fet que més de 22 monuments romànics d’Urgell s’hagin vist afavorits amb obres de consolidació o de restauració. Des de Sant Serni de Meranges o Sant Esteve de Pardines, als termes llevantins de Cerdanya i la vall de Ribes, passant per Sant Serni de Tavèrnoles, a l’Alt Urgell, o Santa Maria de Covet, als Pallars Jussà, amb la seva excelsa i primorosa portalada ara netejada i arreglada, o la també insigne portalada de Sant Esteve de Pelagalls, als Plans de Sió. I altres també als Pallars Jussà i Sobirà, com Sant Esteve d’Abella de la Conca, la Mare de Déu de la Pietat del sempre destacat i vivificant castell d’Orcau, Sant Miquel de Conques, Santa Maria de Mur, Santa Maria de Gerri de la Sal, Sant Pere del Burgal, Santa Maria d’Àneu, Sant Pere de Sorpe, la Mare de Déu de les Neus d’Àrreu o Sant Bartomeu de Dorve. A l’Aran, Santa Maria d’Arties. I de la muntanya als seus contraforts i al pla: Sant Salvador de Vilanova de Meià, Santa Maria de Gualter, Sant Pere de Cubells, Santa Maria d’Agramunt i el monestir de Santa Maria de les Franqueses de Balaguer. Altres actuacions, aquestes sobre elements mobles, s’ha fet a Sant Pere de Ponts, a les pintures romàniques de Sant Vicenç d’Estamariu i a les de l’església de Sant Just i Pastor de Son, a Sant Climent de Taüll, amb el màping didàctic projectat nítidament sobre les capes profundes de les pintures murals, a Sant Joan de Boí, a la Nativitat de Durro, a Erill la Vall i a Barruera. A la vista d’aquesta realitat de preservació i valorització del ric patrimoni del bisbat d’Urgell, a través de l’encertat programa Romànic Obert o amb actuacions del bisbat concertades amb ajuntaments, diputació o entitats privades, el temps del romànic adquireix una renovada actualitat que ajuda en el sentiment de la fe i en l’estima a les arrels i, en definitiva, al país.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477