Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
la seca, la meca i...

El nom i la cosa

Actualitzada 13/07/2016 a les 21:02
Els mitjans catalans han estat força entretinguts aquest cap de setmana amb el bateig de la nova criatura sorgida dels encenalls de CDC. Decidir un bon nom per al nounat sempre genera un punt de controvèrsia entre els progenitors, tot i que apaivagada en aquest cas perquè cap d’ells no va gosar proposar el nom del patriarca, que al cap i a la fi és el que es tractava de soterrar perquè no faci més nosa. Semblava que s’havien d’imposar corrents més imaginatius, o, si més no, més cosmopolites (potser fins i tot amb compostos de l’estil Kevin-Oriol), però tampoc. Tot plegat ha conclòs amb una tria amb regust antic fins i tot, que serveix tant si es vol posar rumb a babord com a estribord, que diria Mas, i que malgrat l’enrenou tampoc no ha satisfet tothom, fins al punt que en conèixer-se l’elecció ja va sortir qui es queixava de plagi. Tanmateix, tampoc no s’acaba d’entendre tant d’interès pel nom, i encara menys vist el procés d’elecció des d’Andorra, on d’ençà del 1993 ja hi ha uns quants exemples de com canviar el nom a un partit perquè sembli una proposta nova sense renunciar a l’antiga. Al capdavall, el nom no fa la cosa, i menys encara si entre bambolines segueix havent-hi les mateixes cares. La qüestió que interessa als soferts electors, doncs, és si hi ha res de nou, a banda del nom i de la imatge corporativa. Si la definició fundacional com a independentistes i republicans, i la renúncia (que no l’oblit) a definir-se com a nacionalistes, és tan sols una declaració d’intencions o respon a un gir ideològic creïble i constatable en l’acció quotidiana del partit. S’agrairia una explicació en aquest sentit, i sincera, a ser possible.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477