Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
La tribuna

Andorra, un repte fiscal

Actualitzada 11/07/2016 a les 06:54
    Antonio Durán-Sindreu Buxadé
Andorra, com qualsevol país civilitzat, té una despesa pública que necessita sufragar i la forma més racional de fer-ho és a través d’un sistema tributari de tall europeu. D’aquesta manera, aquest petit però important Estat s’allunya de l’obscurantisme i ha decidit crear un sistema tributat articulat en un conjunt d’impostos directes i indirectes homologable al de qualsevol país del nostre entorn. Òbviament, i per les seves dimensions, la seva pressió fiscal és baixa. Però l’important no és això, sinó que la despesa pública, sigui quina sigui la seva dimensió, se sufragui amb un sistema tributari basat en la capacitat econòmica. Per això, ha aprovat tot el marc normatiu necessari. Des de la necessària Llei general tributària fins al conjunt d’impostos imprescindibles per construir un sistema tributari modern i homologable sense oblidar, també, la creació de l’Agència Tributària com a peça fonamental per a la gestió, inspecció i recaptació dels tributs. Destaquen, així, com a impostos nuclears, una imposició indirecta quasi idèntica a l’IVA i els cor­responents impostos sobre la renda de les persones físiques i sobre societats.
El gran avantatge d’aquest nou sistema és que neix amb l’experiència d’Europa però sense vicis en la seva aplicació, circumstància que és un repte important ja que permet la possibilitat d’implantar la necessària cultura fiscal i anar assentant els pilars bàsics d’un Estat social en què els impostos són l’expressió de la solidaritat i el compromís. Andorra té així el repte d’aplicar des del principi la cultura de l’acostament amb el contribuent i d’evitar el rebuig sistemàtic als impostos i la confrontació. Ha de superar els errors que gairebé tot Europa ha comès en fer recaure el seu sistema tributari, com és el cas d’Espanya, en la repressió i no en la prevenció i en l’educació. Cal conrear la política del convenciment col·laborant de veritat amb el ciutadà i amb les diferents institucions en un veritable exercici de cooperació entre sector privat i sector públic. El mutu compromís, la proximitat i la confiança són, així, la clau de l’èxit de tot sistema tributari, aspectes als quals cal afegir-hi l’exemplaritat pública i la transparència. Andorra no pot, doncs, perdre aquesta gran oportunitat que té.
Per la seva banda, amb la signatura dels diferents convenis de doble imposició, Andorra es troba també entre el conjunt de països amb atractiu per a inversors estrangers. La firma també de convenis d’intercanvi d’informació referma el seu ferm compromís de fugir de l’opacitat fiscal davant la qual la banca i les organitzacions empresarials estan assumint un paper fonamental. L’objectiu, una Andorra transparent i competitiva cap a l’exterior i un sistema de tall europeu. Sens dubte, supòsits com els de la família Pujol exerceixen un influx negatiu en aquesta necessitat d’aire fresc que dificulta, i molt, aquesta aposta decidida per un canvi radical del seu model tributari i de societat. Però es tracta, sens dubte, de casos puntuals d’un període ja passat que de cap manera poden danyar aquesta nova imatge que Andorra ha assumit liderar amb responsabilitat i compromís. No es tracta, per tant, d’una reforma cap a Europa sense convenciment real de la seva necessitat. Al contrari, es tracta d’un llarg pelegrinatge normatiu precedit d’una serena i profunda reflexió sobre el futur d’Andorra a Europa en un context econòmic internacional. Es tracta d’un veritable exercici de responsabilitat d’obrir al món l’economia andorrana. Es tracta d’homologar la resta de països. Es tracta, en definitiva, de la necessitat d’integrar la irreversible globalització.
Però no tot està fet. Un sistema tributari requereix la seva revisió periòdica i, sobretot, la seva simplicitat. És així necessari revisar totes aquelles ineficiències i inequitats que es puguin detectar i evitar caure en la temptació d’incentius i exempcions que tant danyen la neutralitat del sistema. Cal no oblidar que el gran avantatge del sistema tributari andor­rà és la seva moderada pressió fiscal que s’ajusta, insistim, a les necessitats de despesa, i que li permet per tant una més pacífica acceptació entre els contribuents que l’han de valorar, també, com a signe de modernitat, d’obertura i de competitivitat.
Per la seva banda, és irremeiable que el canvi de model econòmic que Andorra està afrontant estigui també produint un canvi en el model de negoci de moltes empreses, i molt en particular del sistema financer. De l’excepcionalitat del secret bancari a la plena competitivitat. D’un sistema bancari tancat en si mateix a un altre obert al món. De cert proteccionisme a l’obertura.
Tot i això, no és suficient de tenir un sistema tributari. Aquest s’ha de complir. Altrament, tot l’esforç esdevé erm. En aquest sentit, es tracta d’un sistema tributari que Andorra és el primer interessat que es compleixi i demostrar així que es tracta d’un model fiscal d’intensitat moderada que funciona. I, per això, cal caminar també en l’àmbit penal i judicial per reprimir aquelles conductes dels que amb dol i intenció incompleixin el pagament dels impostos.
En definitiva, Andorra té un gran repte per davant: ser l’exemple d’un sistema tributari modern de fiscalitat moderada que conreï una cultura de compromís i de col·laboració que l’allunyi d’aquesta voracitat recaptatòria que sembla haver-se instal·lat a Europa i que tan sols provoca rebuig. En aquest sentit, cal no oblidar que el problema no són els impostos, sinó la creació de riquesa. En la mesura que aquells la limiten, els impostos ja són el problema. Des d’aquesta perspectiva, i gràcies a la seva pròpia dimensió de la despesa pública, Andorra ha fet un pas decisiu i necessari en un context d’economia oberta en el qual el sistema tributari és, ens agradi o no, peça bàsica de qualsevol Estat social. Tanmateix, la seva pròpia existència no pot fer-nos oblidar la necessitat de gestionar la despesa pública de forma eficient i eficaç. No en va, el destí dels impostos és sufragar la despesa pública. Sigui com sigui, Andorra camina amb pas ferm. Tot un repte.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477