Cara B

Estranyat, i una mica espantat, després d’escoltar a diferents programes de safareig que el més cool, trendy, súper fashion i molón d’aquest estiu pel que fa al lluïment anatòmic en tota la seva plenitud i globalitat consisteix a tenir el cul gran (però gran, gran; com si duguessis un pa de quilo a cada natja), em vaig abraonar sobre el teclat per demanar a sant Google si es tractava d’una innocentada anticipada i resulta que no, que hi ha un munt de pàgines dedicades a compartir amb els seguidors psicopàtics de l’univers celebrities com tenir en qüestió de dies un cul com el de Kim Karda­shian, que no sé què ha fet aquesta bona dona per ser famosa però es veu que té la vida resolta i per matar l’avorriment es dedica a pontificar sobre com ser bellíssima (!?) sense sucumbir en l’intent. I no tan sols això, sinó que també hi ha consells per emblanquinar l’anus, que ja em diràs amb qui ho comentes, això; o a qui li ensenyes, per poder enorgullir-te en societat de tenir un anus com un floc de neu. I no us penseu que n’hi ha prou a escarxofar-se al sofà i afartar-se de xurros ben oliosos i d’entrepans de cansalada fins a assolir la mida de cul somiada; no és tan fàcil, ni de bon tros: ha de semblar que t’ho has currat a consciència, o, com a mínim, que t’has deixat una pasta en cirurgia estètica. Que, ves per on, em fa a mi l’efecte que és aquest el perquè de tot plegat. Després d’inventar-se tota mena d’implants per a la part davantera del cos, ara toca ampliar el negoci explotant la cara B. Encara que, a aquest pas, hi haurà gent que quan es morirà en lloc d’enter­rar-la l’hauran de dipositar al contenidor groc.