Anar a Europa després del Brexit?

Es pot dir sense apel·latius que la victòria del Brexit és una molt mala notícia de cara a perseverar en la idea de construcció d’una Europa unida que des de fa molt de temps que s’està treballant en el si del continent. Aquest fet posa de relleu les grans discrepàncies internes que hi ha no només entre els seus països membres sinó en la percepció que tenen els propis ciutadans dels països sobre les institucions europees i la seva tasca. I això els ha de portar a fer una reflexió profunda. Ara bé, el que ningú posa en dubte és que el mercat comú és i serà la clau de volta a què cap país dels que en formen part actualment vol renunciar. Els britànics que estaven a favor del Brexit no han parat de repetir-ho abans i després, i la resta de partits euroescèptics que estan en auge en aquest moment a Europa, també. I és que en un món cada cop més globalitzat i en què es treballa per reduir al màxim les barreres per accedir als mercats de tot arreu no té cap sentit començar a posar noves barreres o no eliminar-les. I a Andorra com ens afecta això? Doncs en principi en res. Recordem que Andorra no treballa per una adhesió a la UE, per tant, fer algun tipus de paral·lelisme amb els britànics com algun partit proclama està totalment allunyat de la realitat. Andorra treballa per un acord d’associació que ens permeti accedir a aquest mercat comú. La mateixa opció que, no en tinguin cap dubte, treballarà la Gran Bretanya. Si una cosa puc destacar del resultat que s’ha produït a Gran Bretanya és la distribució del vot ja sigui per franges d’edat o per la situació socioeconòmica i cultural dels votants. La sortida de la UE s’ha forjat convencent el sector de més edat de la població i amb la situació socioeconòmica i cultural més baixa, malauradament aquella que sobre el paper és més influenciable pels discursos demagogs que han propulsat certs partits i de la que s’alimenta l’auge de la dreta extrema a Europa. Com diuen molts analistes, els que menys temps han de viure amb aquesta decisió són els que l’han acabat condicionant. A Gran Bretanya un cop es comença a pair el que ha succeït ja es parla de Bregret (Britain regret en referència que ja se’n comencen a penedir), en comptes de Brexit, esperem que a Andorra no haguem de parlar d’Andgret.