Autenticitat

Ensenyar-nos tal com som, com a país, com a societat. En això es basa l’autenticitat, en la coherència, a ser un mateix, a deixar-nos guiar pel que som. I aquest valor aplicar-lo en tots els racons de la gestió de país coneixedors que la seva societat és diversa, múltiple, i amb una gran capacitat creativa. Llegia fa poc que l’autenticitat es basa a deixar-se guiar per allò que nosaltres volem fer o el que creiem que hem de fer, que no és sempre exactament el mateix perquè el matís ens aporta aquell punt de pragmatisme tan vital, tan necessari sovint per a la subsistència. I em preguntava si com a país ens guiem pel que volem fer o pel que creiem que hem de fer. No tinc la resposta, ni crec que ningú dels qui la podrien tenir n’estarien del tot segurs a l’hora de respondre.

El que sí que crec és que Andor­ra té molts elements d’autenticitat, una societat viva i amb grans dosis d’empenta. L’únic que ens cal és potenciar aquests elements d’autenticitat, o millor dit, fer-los aflorar, posar-los en la primera línia de sortida i no deixar-los sempre a la cua mentre van passant pel davant d’altres elements que estan més basats en les modes que vénen de fora amb fortes dosis homogeneïtzadores i en el “què diran” que no pas en la idiosincràsia del país i de la seva gent.

Andorra té matèria per sentir-se orgullosa de la seva gent. Perquè el país com a tal genera situacions i esdeveniments d’autenticitat que el poden fer atractiu a ulls del món. Situacions i esdeveniments que van més enllà dels clàssics i que a més vertebren una societat. Tenim la gent, tenim el país, tenim l’oferta... ens falta l’aposta ferma per l’autenticitat.