Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Paraula i vida

“Si algú vol venir amb mi...”

Les relacions personals, per meravelloses que siguin, comporten compromisos i renúncies...
Actualitzada 19/06/2016 a les 06:59
    Mossèn Ramon Sàrries
Si em pregunteu com és una persona puc respondre fàcilment repetint el que es diu d’ella. Un sondeig d’opinió fàcil de resoldre.
Major compromís em comporta respondre què penso jo d’una persona, perquè m’he de manifestar. He de passar de la informació a la manifestació pròpia, de repetir el pensament dels altres a dir el meu propi pensament. La meva resposta serà la síntesi no solament del que hauré sentit dir als altres, també del que jo mateix he vist, del que hem parlat amb aquesta persona i, sobretot, de la relació afectiva que tingui amb ella. Com més relació personal hi tinc, més difícil se’m fa ser objectiu i la resposta pot esdevenir defectuosa per subjectivitat.
Si entrem en el camp de les relacions personals ens adonem que cada relació habitualment és meravellosa, però al mateix temps comporta compromisos, pèrdues de llibertat individual, renúncies...
La pregunta: “Vosaltres, qui dieu que sóc jo?” la va fer Jesús als apòstols en certa ocasió. Seguí un silenci anguniós que trencà Pere: “Vós sou el Messies, l’Ungit de Déu”. La resposta és esplèndida, declara clarament l’origen diví i la missió salvadora de Jesús. Massa resposta pel que podien dir els apòstols en aquells moments.
Però, si continuem llegint el text evangèlic de Lluc, quedarem sorpresos: Jesús els imposa silenci. La gent podria confondre el messianisme de Jesús. El seu camí no és triomfal sinó que passa pel rebuig, la mort i la resurrecció. El seu messianisme només es comprèn des d’una vida donada als altres, fruit d’un amor generós.
Si seguim llegint el text ens trobem que Jesús entra en la interioritat de cadascú amb les seves condicions per seguir-lo: “Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui cada dia la seva creu i m’acompanyi”. Tres observacions:
-“Si algú vol venir amb mi...”. Jesús no dóna per suposat el fet que estiguem decidits a seguir-lo. Seguir el seu camí és una decisió valenta i lliure, per això gens fàcil.
-“Que es negui ell mateix...”. El verb negar-se comporta la cancel·lació de la identitat precedent, la desaparició de les dades personals anteriors. Com tornar a començar de zero.
-“Que prengui cada dia la seva creu ...”. A remarcar la quotidianitat: l’adhesió a Jesús es mesura per l’acceptació del pes de la vida de cada dia (preocupacions, disgustos, petits incidents, incomprensions...). El cristià no és un heroi excepcional sinó el portador humil d’una creu ordinària feta de tantes petites coses, no sempre agradables.
I no oblidem que demà al matí haurà de tornar a començar.
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477