Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Foc i lloc

'A prendre pel sach!'

​La lectura satírica dels fets d’actualitat és un exutori per a rebaixar tensions
Actualitzada 15/06/2016 a les 19:56
Aquests últims dies, el serial de Canòlic(h) ha fet que el meu nom aparegués als mitjans defensant un criteri concret sobre la qüestió, format des de la meva doble condició de ciutadà del car­rer i de treballador de la llengua. No utilitzaré aquesta secció setmanal per a reblar el clau de la meva opinió, però sí que penso que pot ser útil, si més no per desdramatitzar l’ambient, de posar-hi una mica d’ironia. I ho faré recuperant uns versos satírics que Roser Carol, una persona que sap distanciar-se de les vanitats del carnaval de la vida, va publicar al digital Fòrum fa cinc anys, el 2011. Signats amb el pseudònim La Garraleta –el nom d’una bruixa encampadana que el tribunal de Corts va fer penjar fa segles–, els versos deien: “En eix país tan bucòlich / on tot el saber és simbòlich, / ara ens torna, melancòlich, / l’indicible mot: Canòlich. // Potser és que algun alcohòlich / amb algun atach sistòlich / (o potser era diastòlich?) / s’ha encaparrat amb Canòlich. // Però, és clar, com que és catòlich, / romà i àdhuch apostòlich, / pot tenir un gest diabòlich / i encolomar-nos Canòlich. // Si n’és ben groch el marcòlich / i el cop de vent és eòlich, / és normal que agafi un còlich / el qui escrigui amb hach Canòlich. // Aquest poema hiperbòlich / no és escrit per cap mongòlich. / Simplement és parabòlich: / ‘A prendre pel sach, Canòlich!’”.

La lectura satírica dels fets d’actualitat és un potent exutori per a rebaixar la virulència de les tensions socials i fer-nos veure la relativitat de les coses. Per això, avui es troba a faltar la presència de publicacions satíriques com en altres temps havien estat, en català, setmanaris com ara Cu-cut!, L’Esquella de la Torratxa o La Tomasa, i en el camp esportiu el Xut!, que venien a ser el que són avui a França Le canard enchaîné o Charlie Hebdo. O d’escriptors amb vena satírica, com van ser Carles Fages de Climent, Josep Maria de Sagarra o Pere Quart. De Sagarra és aquesta quarteta: “Ets fresca com una rosa, / més puta que les gallines / i pesada com la prosa / de don Pere Coromines.” I aquesta altra: “L’estraperlisme prospera, / ve el Divuit de Juliol / i tot cantant Cara al Sol / ens van donant per darrera.” Pel sach, és clar.
Etiquetes
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477