Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
La seca, la meca, la....

Santa Rita

Actualitzada 06/06/2016 a les 08:02
Som un país antic, amb un estat recent. La tasca ingent que s’ha fet –i la que encara falta per fer– per adaptar-nos al context que ens envolta ha propiciat, que juntament amb les resistències numantines dels darrers anys s’hagi hagut de córrer més del que hauria estat prudent i necessari. Però ja hi som, i no hi ha volta enrere. Això implica una indefinició i redefinició constant entre el que ha de tenir una població de 70 mil habitants, el que necessita un estat europeu i el que podem pagar –tenint en compte que som pocs, que no hem cotitzat gaires impostos fins ara i que la padrina ja fa dies que va cansada–. Aquesta quadratura difícil s’ha de conjugar en aspectes tan diversos com la CASS, la televisió pública, l’escola andor­rana o les ambaixades i viatges oficials. Quina televisió necessiten 70 mil persones? Quina televisió necessita un país? Com la dimensionem i, sobretot, com la paguem? I en aquest punt hi trobem múltiples respostes. Com quan fem aquesta pregunta canviant els mitjans públics per la seguretat social, l’escola o les despeses de representació. Amb el benentès que algunes d’aquestes qüestions són força més discutibles que d’altres, encara que no ens hi posem d’acord. Si a això li sumem que qui històricament ha fet les lleis ha procurat sempre protegir tant com ha pogut els rics i poderosos, doncs aquí tenim el resultat. Un cop esgotades –o gairebé– les entrades de tabac, en perill l’acord duaner, la imminent desaparició del roaming, i la davallada de massa salarial a la CASS, comença a ser hora de posar imaginació al poder. O espelmes a Santa Rita.
Etiquetes
  • #2 Quo Vadis Andorra
    (06/06/16 13:51)

    Es tard,ens han venut a España i els mercats,som un país sense soberanía econòmica i politica.

    Respondre
  • #1 La nova Andorra
    (06/06/16 08:56)

    Us deixeu les principals fonts d'ingressos del país:la banca i segones residències. Hem viscut de les rendes i capitals del caler negre durant els ùltims 50 anys. I això ho hem acabat (fruit dels acords internacionals signats, i de la desgraciada actuació a BPA). Tal com molt bé dieu, toca començar a redimensionar el país a coeficients de 70.000 habitants. Doncs, va!. Qui és el valent que li diu al poble que s'han de pujar impostos, reduir prestacions, despatxar funcionaris, aprimar ministeris i els serveis comunals ?. Cal mentalitzar-se que serem una comarca com el Bergadà, però amb un gran handicap: no rebrem ajudes de la resta de Catalunya ni d'Espanya (per subsistir, com ells). Un ùltim apunt: els rics i poderosos que vos dieu, ja fa díes que tenen a punt les seves alternatives ben lluny d'aquí. No són rucs, ni despistats. Ja veien a venir aquest panorama traçat pels "millors". Als pobres sense sortida ens tocarà fer cursos accelerats de pagesia. Mai se sap com acabarà tot plegat

    Respondre
2
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477