Informació i complements socials

Fa uns dies recordava un bon amic que ens va deixar fa uns anys i amb qui vaig compartir moltes vivències i bons moments quan treballàvem a Radio Andorra els primers anys de la dècada dels setanta, el Paco Ruiz.

Després de deixar Radio Andorra es va dedicar al món de la publicitat i va publicar Informacions, una revista que feia l’esforç d’enviar el seu equip de periodistes a tots els actes esportius, polítics, socials i culturals que se celebraven al nostre país.

Després, aquests actes eren llargament descrits i il·lustrats a la revista. Això feia que moltes persones compressin i llegissin la publicació, entre altres motius per poder veure algun familiar o amic a les diferents fotografies que es publicaven. En aquella època la idea va ser un gran encert del Paco.

Faig esment a la publicació de la revista Informacions per parlar salvant les distàncies d’un altre mitjà, que comparteix la mateixa vocació, que és que la població d’Andorra s’interessi pels seus continguts i els segueixi, l’Informatiu de la televisió andorrana.

Amb tot el respecte i al meu entendre, els informatius de la televisió d’Andorra continuen seguint les pautes que regeixen la majoria dels informatius estrangers, em refereixo que s’estipula un temps (per a mi, massa curt) de durada per a les peces informatives. Això potser era lògic en una època en què hi havia programes patrocinats que incidien en la programació en general, però crec que avui es podria valorar, cercar una fórmula similar al que feia la revista Informacions fent el que ja es fa ara, intentar recollir el màxim d’esdeveniments generats a Andorra, però després al moment de difondre’ls, ser una mica més permissius pel que fa al temps atorgat a cada element informatiu. Penso que els televidents agrairien disposar de més temps per poder visualitzar tota la peça informativa.

D’una banda, aquest fet podria generar un increment de les persones que segueixen els informatius i, de l’altra, podria aportar un augment de la contractació de la publicitat i conseqüentment una aportació financera complementària.