Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
LA TRIBUNA

Andorra no pot perdre sobirania

Qui vulgui que continuï centrant el debat si el grup parlamentari liberal signa o no signa un Pacte d’Estat tendenciós
Actualitzada 31/05/2016 a les 18:32
Des de fa uns dies sembla que el debat europeu ha pres força. Andorra es troba en un moment cabdal de la nostra història encaminada cap a un rumb desconegut. Cal, doncs, focalitzar els esforços de tothom sota uns paràmetres comuns i transmetre’ls a tota la població: política d’Estat, visió d’Estat i, sens dubte, acords d’Estat. Aquests són els tres peus que fonamenten, i han de fonamentar, el camí cap a un futur que ja és un present.
En aquest sentit, fent política d’Estat i amb visió d’Estat cal arribar a un acord amb relació a allò que, amb el que hi ha sobre la taula avui, afecta la sobirania d’Andorra.

L’acord institucional amb Europa, a l’esborrany que tenim sobre la taula, preveu com a màxim òrgan de l’eventual acord el “comitè d’associació”, que s’ha de reunir un cop l’any com a mínim. Un òrgan quadripartit de presidència rotatòria encarregat de tractar “qüestions generals comunes”.

​Segons la nostra opinió, considerem que es degrada Andorra i els dos estats que ens acompa­nyen en aquest viatge a un nivell institucional i de relacions inferior al que hem de tenir.
Per exemple, l’acord d’associació de la UE amb Ucraïna del 2014 estableix un consell d’associació (en lloc d’un comitè) que es reunirà, en l’àmbit ministerial, amb els ministres dels estats membres de la Unió Europea, així com de representants de la Comissió Europea (màxim òrgan de govern de la UE) almenys una vegada l’any i amb unes funcions que estan molt ben definides.
En el mateix sentit i en contraposició amb l’esborrany d’acord que tenim, pel que fa a l’Espai Econòmic Europeu, trobem que la instancia política més alta és de nou Consell de l’EEE, format per ministres dels estats membres de la Unió Europea i ministres de Liechtenstein, Noruega i Islàndia, així com representats de la Comissió Europea.

Amb aquests dos exemples volem exemplificar com s’està relegant a una segona divisió els tres petits estats que afrontem junts aquest viatge, i també el màxim òrgan de representació que tindrà el nostre eventual acord. L’acord de la UE amb Andorra necessita, i hem d’exigir, com en d’altres acords, un màxim òrgan, un consell d’associació, on els ministres del Principat d’Andor­ra puguin parlar de tu a tu amb els representants de la Comissió Europea i amb els ministres dels estats membres.

Un altre òrgan que la proposta d’acord o esborrany està obviant és l’òrgan de representació interparlamentària, que es reuneix almenys dos cops l’any i garanteix la supervisió democràtica, amb el poder d’aprovar les resolucions formals de l’EEE i la potestat d’elaborar informes. Per tornar a fer la comparació amb l’EEE, el seu comitè parlamentari mixt està format per parlamentaris de Noruega, Liechtenstein i Islàndia, i dotze eurodiputats del Parlament Europeu que han de participar de forma activa en la supervisió de l’acord. Els andorrans hem de demanar la creació d’aquest òrgan que vetlli per l’acompliment democràtic.

Cal dir que a diferència també de l’acord de l’Espai Econòmic Europeu (art. 96), no es preveu un comitè consultiu format per representants socials i econòmics, i és important que es pugui escoltar, en un entorn formal, els representants dels diferents sectors del nostre país (patronals, sindicats, associacions empresarials, socials...) i, per tant, cal reclamar la creació d’aquest comitè consultiu en què els actors econòmics i socials tinguin veu.
El mateix esborrany de l’acord amb Europa preveu tres comitès mixtos (San Marino-UE, Mònaco-UE i Andorra-UE) on, entre d’altres, “s’intercanviaran punts de vista i es faran consultes regulars”. Si signéssim un sol acord entre Andorra i la UE, en lloc d’un acord quadripartit, gaudiríem de l’avantatge de no dependre de l’agenda i el tempo dels altres comitès mixtos, ja que es preveu que ens hem de reunir, de forma paral·lela, al mateix temps i amb el mateix ordre del dia, per prendre el mateix tipus de decisions.
Un altre punt en què considerem que el Principat perd sobirania el trobem en l’ànim que Andorra incorpori de forma simultània a la UE tots els seus actes jurídics, i en qualsevol cas, de forma automàtica i a més tardar quan hagi passat un termini de sis mesos des de l’última reunió del comitè mixt.

A Islàndia, Liechtenstein i Noruega, les transposicions es fan mitjançant decret governamental o aprovació parlamentària, és a dir, en darrera instància és el mateix Estat qui ho transposa. La gran diferència respecte a Andorra, enorme, és que si no ho fan, aquest acte jurídic queda en suspens provisional, mentre que a nosaltres se’ns aplicarà de forma automàtica. Creiem que Andorra ha de poder tenir quelcom a dir en aquest aspecte. Andorra no pot acceptar les obligacions dels estats membres de la UE, sobretot si no podem participar en les decisions, i més també quan no som membres de la UE. Si no hi ha capacitat de participar en la decisió, hi ha d’haver marge de maniobra per negociar clàusules de salvaguarda o de veto.
Resumint, hem de reclamar la creació d’aquells òrgans que elevin la posició institucional del nostre país, en concret, el consell d’associació format per ministres, el comitè interparlamentari mixt, i el consell consultiu dels agents econòmics i socials. En la mateixa línia, hem de negociar poder participar en les decisions i/o establir clàusules de salvaguarda per garantir la nostra capacitat de decisió final.

Qui vulgui que continuï centrant el debat si el grup parlamentari liberal signa o no signa un pacte d’Estat tendenciós.
Interessadament se’n va accelerar la signatura quan vam reclamar, entre d’altres, l’informe d’impacte econòmic i l’informe d’impacte jurídic. Per dir-ho clar, a Andorra no tenim ni idea sobre què ens suposarà socialment, jurídicament i econòmicament l’encaix amb Europa, ni s’ha fet inventari de les directives i reglaments que haurem d’incorporar i quina és la seva incidència a Andorra, i és per tant assenyat analitzar quins seran aquests impactes.
No es pot argumentar que no volem diàleg perquè no som membres del pacte d’Estat, ja que estem posant les nostres inquietuds sobre la taula amb sentit d’Estat, a la taula que està més legitimada per fer-ho, la comissió legislativa de Política Exterior del Consell General, i entenem que és al màxim òrgan de representativitat dels andorrans on s’han de discutir aspectes tan crucials com la sobirania d’Andorra.
  • #6 Emili
    (10/06/16 09:21)

    El poble andorrà va ésser consultat respecte a si voliem la Carta Magna i ara el Govern no organitza una consulta per tal de saber si volem entrar a La Unió Europea o no?. En quin país vivim?. Sóm un país amb estandars Europeus o bé sóm una república tabaquera?.

    Respondre
  • #5 Titular desfasado
    (07/06/16 16:21)

    Soberanía?  Esa palabra desapareció de la real academia en el siglo pasado . Alguien se a dado cuenta de lo que realmente significa el programa de la globalización? 

    Respondre
  • #4 Vasallos
    (07/06/16 15:44)

    Es imposible que la pierda, porque ya la perdió toda con la entrada en la ONU,ahora sólo queda ultimar los detalles para su anexión a España.Somos vasallos lame botas a los pies de la Troika.

    Respondre
  • #3 Salvador
    (01/06/16 16:55)

    Tranquils que al pas que anem aviat serem província espanyola.

    Respondre
  • #2 Julia
    (01/06/16 13:44)

    La sobirania i els drets nacionals fa anys que no els respecta aquest Govern. Fariem be de tornar al Consell de la terra.

    Respondre
  • #1 Carles
    (01/06/16 09:35)

    Bocachancla. 

    Respondre
6
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477