'Déjà vu'

El vot per correu i només per un estret marge de butlletes va aturar diumenge passat l’accés de l’extrema dreta al govern d’Àustria. No ens enganyem, no és cap canvi de tendència. Només és qüestió de temps que l’extrema dreta obtingui els vots necessaris –paradoxa del sistema– per governar en un país de la nostra vella, culta, democràtica i civilitzada Europa. No tenim remei, som uns covards. Les guerres, conflictes en diuen, que Europa ha ajudat a crear i mantenir subministrant armament i inoperància diplomàtica a parts iguals, han provocat una onada migratòria que, combinada amb la crisi, ha donat ales al populisme. El seu discurs ha trobat ressò i suport arreu d’Europa, de Suècia a Alemanya, passant per Dinamarca, Holanda i Polònia, fins arribar a França, per citar-ne uns quants. No tenen, no tenim, memòria. Haver patit els efectes del nazisme i la II Guerra Mundial en carn pròpia no ha servit de res. En un món globalitzat la por a perdre el que tenim, per l’ar­ribada dels que ho han perdut tot, no es justifica de cap manera, si no és amb l’argumentari populista d’aquests nous, entre cometes, partits. Formacions amb un ideari totalitari que s’alimenta a parts iguals de racisme, xenofòbia, intolerància i la violència com a eina de treball. Tot, ben entès, per protegir la noble i superior causa de la Nació i la seva ciutadania. No deixa de ser paradoxal que fossin immigrants –austríacs però immigrants al cap i a la fi– els que van inclinar la balança electoral al seu país, bressol d’Adolf Hitler. Temps, només és qüestió de temps...