La tribuna

Té futur Andorra?

Per què és necessari un marc fiscal homologable i normalitzat amb l’entorn de la Unió Europea i de l’OCDE?

Té futur Andorra?

Creat:

Actualitzat:

Durant els darrers anys el Principat d’Andorra està immers en un procés d’obertura econòmica en l’àmbit internacional que ha comportat la necessitat d’adaptar el seu marc jurídic i fiscal a l’entorn europeu i l’OCDE. Més que un procés, molta gent convindrà que Andorra està escometent una transformació del seu model econòmic amb l’objectiu d’orientar el Principat com a centre de prestació de serveis internacional dotat de tots els mitjans (jurídics i fiscals) per competir lleialment en un món globalitzat.

Andorra ha deixat de ser considerada com a paradís fiscal per part de l’OCDE i de la Unió Europea (UE). El Principat és avui un Estat que compleix amb els estàndards i normes internacionals vigents en matèria de transparència i compliment fiscal, i amb una voluntat de continuar-ho fent, però, en igualtat de condicions amb la resta d’Estats de la UE i dels països membres de l’OCDE.

La configuració del marc fiscal andorrà en matèria d’imposició directa es va acabar de completar amb l’aprovació, el 24 d’abril de 2014, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, una vegada implantats els impostos que graven les rendes empresarials, tant de les persones físiques com de les persones jurídiques, com també dels no residents fiscals. A l’hora de modelar aquest nou marc impositiu directe, el legislador andorrà ha considerat les tendències i els referents impositius prevalents i vigents als estats membres de la UE i als països membres de l’OCDE.

Un dels pilars en el procés d’obertura econòmica del Principat d’Andorra el constitueix la possibilitat de subscriure convenis per evitar la doble imposició (en endavant, CDI) amb altres estats, que atorguin un marc fiscal favorable per a les inversions cap a Andorra i des d’Andorra. És per aquest motiu que l’existència d’uns impostos directes homologables (molt especialment l’impost sobre societats i l’impost sobre la renda de les persones físiques) es revela com un factor decisiu sense el qual la majoria d’estats –i, en particular, els nostres veïns França, Espanya i Portugal– no haurien estat disposats a la signatura d’un CDI amb Andorra. Malgrat existir estats que, en no tenir un impost sobre la renda de les persones físiques o impost similar, han formalitzat CDI amb algunes de les principals economies del món, es tracta de situacions excepcionals, normalment justificades per la concurrència d’alguna singularitat d’índole geopolítica, econòmica o estratègica de l’esmentat territori o bé de CDI antics (com, per exemple, estats amb importants fonts de petroli o matèries primeres).

L’existència d’un tipus del 10% com a tipus màxim i com a tipus general en els impostos directes anteriorment esmentats, nombrosos dispositius i incentius fiscals, i règims fiscals favorables, configuren un marc fiscal molt atractiu i competitiu en l’entorn de la UE i de l’OCDE que hauria de contribuir en el futur a l’estímul de l’economia andorrana.

Així, el règim fiscal favorable per a les rendes de l’estalvi previst en l’impost sobre la renda de les persones físiques, la no existència d’un impost que gravi el patrimoni, ni d’un impost sobre successions o donacions, juntament amb el fet que Andorra té un entorn extraordinàriament segur i saludable, hauria de permetre atraure residències de persones físiques i les seves famílies amb un perfil patrimonial alt. Addicionalment, els règims especials previstos en l’impost sobre societats, com el règim holding de participacions estrangeres, el règim trading –comerç internacional previst en l’article 23 LIS–; el règim d’IP box –explotació d’intangibles previst en l’article 23 LIS–, o el règim de cash pooling –societats de gestió i inversió financera intragrup regulat en l’article 24 LIS–, haurien de contribuir a la localització a Andorra d’activitats econòmiques.

Ara bé, perquè el Principat es converteixi en un centre internacional de prestació de serveis i perquè aquesta estratègia i aposta d’obertura econòmica tingui èxits, és necessari obtenir una reducció de la tributació en origen dels fluxos de rendes via la firma d’una bona xarxa de CDI, millorar les infraestructures (heliport) i millorar la professionalització dels serveis atenent els estàndards internacionals.

Aquest propòsit d’atraure inversió estrangera per dinamitzar l’economia andorrana no serà fàcil a causa de l’enorme dèficit de notorietat en l’àmbit internacional que té Andorra. O bé no ens coneixen en el món, o bé ens coneixen malament. I aquest fet ens obliga a un esforç de divulgació internacional (Road Show) per presentar-nos al món i explicar les bondats del nostre petit país i del seu nou marc jurídic i fiscal.

La consultora internacional Bradley Hackford, especialitzada en l’expatriació internacional (canvis de residència fiscal) per a fortunes i elevats patrimonis, ha situat Andorra en la segona posició d’un rànquing per al 2014 amb les cinc millors jurisdiccions –segons la referida consultora– per ubicar-hi la residència fiscal i per venir a residir-hi. Dins de les jurisdiccions del rànquing s’hi troben les Bahames –la primera–, Mònaco –la tercera– i Bulgària –la quarta–. Com indica l’informe, la valoració per atribuir la nota s’ha fet tenint en compte cinc criteris: (i) el nivell de pressió fiscal sobre les persones físiques que resideixen al país que qualifiquen de molt atractiu i favorable (particularment destacant el fet que no existeix un impost que gravi el patrimoni, ni un impost que gravi les successions o les donacions); (ii) la qualitat de vida; (iii) la seguretat jurídica i fiscal; (iv) la localització geogràfica i la seva accessibilitat, i (v) la qualitat del programa vigent en matèria d’inversió estrangera instaurat pel Govern d’Andorra. En aquest informe també es fa referència a altres països que obtenen pitjor nota però que també aconsellen: Panamà, Illa Maurici, Dubai, Guernsey, Caiman i Suïssa, en aquest ordre i entre altres jurisdiccions. Altres testimonis de l’atractiu marc jurídic i fiscal andor­rà són el fet que en els dar­rers dos anys estan venint a residir al país un gran nombre d’esportistes d’elit que abans estaven a Luxemburg, Suïssa o Mònaco, així com jubilats i famílies amb elevat patrimoni (majoritàriament francesos i espanyols).

Informes com els de la consultora Bradley Hackford són benvinguts i segurament ajuden, però, en la meva opinió, encara són necessàries més notícies com aquesta i calen polítiques i més accions decidides en aquest sentit.

D’altra part, vetllar constantment pel cabdal reputacional i la bona imatge del Principat en el si dels organismes internacionals (GAFI, Moneyval, GRECO, IMF, UE, etcètera) és una qüestió necessària i primordial. S’ha d’evitar i fugir d’escàndols que afecten el bon fer i la reputació d’Andorra.

La seguretat jurídica, entesa com a claredat i estabilitat de la norma en el temps, és un altre element clau per donar confiança als inversors i convertir Andor­ra en una plaça i centre internacional atractiu (és per això recomanable no canviar les lleis a cada canvi de Govern). Aquest concepte de seguretat jurídica i seguretat fiscal és indispensable per tenir èxit en aquesta estratègia d’obertura econòmica.

Els esforços produïts per Andor­ra per entrar en el concert de les nacions fiscals són lloables i els CDI signats amb l’Estat francès i l’Estat espanyol, ambdós actualment en vigor, en són la prova.

Les negociacions encetades amb la UE per a la firma d’un acord d’associació semblen ben emmarcades. Andorra negocia juntament amb Mònaco i San Marino un major encaix amb la UE que permeti al nostre país juntament amb aquests altres petits estats poder accedir al mercat interior europeu, el mercat més important del món, format per 500 milions de persones. Una incorporació al mercat interior europeu obriria grans expectatives per a Andorra i aportaria un gran nombre de beneficis per als andorrans i per a les seves empreses.

Tot això representa un canvi profund del model econòmic andorrà que aposta clarament per la normalització de les seves relacions amb la UE, l’adaptació i homogeneïtzació internacional, l’obertura de la inversió estrangera i la competitivitat.

Aquest nou marc jurídic i fiscal unit amb un entorn i model de vida incomparables em fan ser optimista, tenir esperança i creure que Andorra té futur com una plataforma competitiva per a inversions estrangeres. El nostre petit país, amb més de set segles d’existència com a Estat independent, ha demostrat tenir una gran capacitat per recuperar-se de les greus crisis que ha pogut conèixer al llarg de la seva història.

Acabaré aquestes reflexions encoratjant el nostre Govern i legislador perquè continuïn amb aquest procés d’obertura econòmica, de normalització i de competitivitat, que ha de ser un dels vectors de creixement del Principat per a les pròximes dècades.

tracking