Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar

Per Nadal regalem petons i abraçades

La pobresa emocional augmenta, la relació entre els avis, els pares i els fills és més distant i freda
14/12/2014 a les 08:12
“Els metges i educadors ens alerten i prevenen d’un augment de trastorns mentals en els infants per culpa de la pobresa emocional per causa de la crisi. La pobresa emocional creix: els problemes econòmics dels pares afecten els fills. Els centres de salut mental reben infants cada vegada més petits per falta d’estimulació.” (Transcric del diari La Vanguardia de divendres 28 de novembre del 2014). Luis Galindo, físic i psicòleg, líder del moviment Reilusionarse, pregunta en La Contra d’aquest diari: “Quant temps fa que no abraces la teva mare? (17 de novembre del 2014).    No em deixà dormir en tota la nit la confessió d’un avi: “Mossèn, els meus néts han deixat de donar-me abraçades.” En el meu insomni, repasso confidències a les quals no havia donat gaire importància. “Quan telefono al meu nét de 14 anys perquè els seus pares no es troben a casa, noto que l’estic molestant. Escolto a través del telèfon el murmuri de la televisió”, em conta una padrina. L’avi vidu que viu sol, té com a ninetes dels seus ulls els dos néts, de vuit i deu anys. Els espera amb il·lusió a la sortida de l’escola. Decepció! Els nens només volen jugar amb la seva “maquineta”. Em pregunta l’avi: “Com els puc regalar coses si passen de mi?” El meu amic és solter. Es troba molt feliç a la residència. Fa un parell de mesos que vingueren els seus nebots de Lleida a visitar-lo. La sorpresa de la visita l’omplí de felicitat. Pensava que ja s’havien oblidat del seu oncle. L’alegria es tornà quasi depressió quan s’adonà que l’única cosa que els interessava era el seu testament. Compreneu el meu desvetllament? Em consolo amb un conte que fa anys em varen explicar l’Eduard i la Montserrat. Malauradament, és un conte que denuncia una trista realitat.    El Missatger va trucar tres vegades, faltava una setmana per Nadal. Portava un gran paquet, embolicat en paper de colors i cintes daurades.    –Passi!, cridà des de dins una veu cansada. La porta sols està ajustada.    El Missatger va entrar. Feia llàstima veure aquell menjador, mig fosc i desordenat. En un vell sofà reposava quasi immòbil un ancià.    –Miri quina preciositat de paquet de Nadal que li porto, va dir el Missatger amb alegria, per aixecar-li l’ànim i per evitar una decepció personal.    –Gràcies, pots deixar-lo a terra, digué l’ancià amb veu trista.    El Missatger va quedar desconcertat. Intuïa que aquell paquet estava ple de coses estupendes i també veia que aquell avi no ho estava passant bé i estava molt trist.    –Hauria d’alegrar-se amb el paquet que li porto, obri’l... insisteix el Missatger amb la millor bona voluntat del món.    –Si us plau, no em forcis. No puc, impossible, va respondre l’ancià amb llàgrimes als ulls.    El Missatger s’assegué al costat de l’avi. Li va agafar tendrament la mà. Li va eixugar la cara humida per alguna llàgrima mentre li pregunta:    –Quina pena té dins del cor que ni un regal de Nadal l’alegra?    L’avi es va desfogar davant tan d’afecte del jove Missatger:    –Mira, noi, la meva filla es va casar amb un home molt ric. Va anar a viure en la ciutat propera al poble que jo visc. Cada any per Nadal m’envia un gran paquet amb una targeta que diu: “De la teva filla Lluïsa i marit.” Mai no escriu res personal. I allò que més em dol és que no m’invita a passar el Nadal amb ells. Segueix-me!, va afegir el pobre avi, que caminava gràcies al bastó. Varen anar fins a l’habitació on hi havia un gran armari. L’avi va obrir la porta...    –Caram! exclamà el Missatger. L’armari estava ple de paquets de Nadal sense obrir. Hi eren tots els dels anys anteriors. Intactes, amb el paper decorat i les cintes daurades.    –Però si no els ha obert. Exclamà el Missatger tot confús.    –No, va dir amb pena l’avi. En ells no hi ha amor. El millor regal seria que vinguessin a fer-me una abraçada i que la meva néta m’omplís de petons. Ah! Si em convidessin a dinar el dia de Nadal, això ja seria la meva felicitat per a tots els dies de l’any!
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477