Els arquitectes rebutgen suprimir la cessió

Els professionals de l’arquitectura no comparteixen la petició liderada pels contractistes perquè se suprimeixi la cessió urbanística. La degana del col·lectiu, Zaira Nadal, argumenta que “no s’ha d’eliminar perquè al final el concepte és per un interès públic, per fer equipaments públics”, i els mateixos motius al·lega per rebutjar la demanda concretant-la en la cessió econòmica que s’ha d’abonar als comuns per construir en sòl consolidat, perquè subratlla que “són diners que es reinvertiran per fer equipaments i projectes”. Tampoc no comparteix que es reclami la mesura com la via per incrementar el volum de projectes d’edificació, perquè “penso que l’objectiu de tot el sector de la construcció no és buscar feina per treballar perquè sí, és buscar què es necessita ja sigui en obra nova o en reformes, pel que la societat necessita”, segons declaracions a la ràdio del Diari. Alhora destaca que el fet que la capital hagi baixat del 15% al 7% la cessió econòmica “sempre és positiu, totes les rebaixes poden ajudar”.

El que sí que s’hauria de modificar segons el col·lectiu és el percentatge de quòrum necessari per tirar endavant un pla parcial. “Estaria bé, perquè ara són tres quartes parts les que fan falta. Alguns col·lectius ho demanen i els arquitectes pensem que s’ha de fer urbanisme, no només es tracta de desencallar unitats d’actuació i construir”, i es mostra partidària de baixar fins a “dues terceres” parts el nivell d’acord “perquè hi hagi una majoria que no freni però que tampoc sigui un desenfrenament que ens porti a més descontrol que esperem que no es repeteixi”.

El segon pitjor any

Nadal es mostra satisfeta amb els canvis que estan introduint les corporacions locals en la revisió dels plans d’urbanisme. Per exemple, en el cas d’Escaldes valora que es canviï la volumetria al Clot d’Emprivat per construir edificis més alts i més estrets, “perquè aquesta zona cèntrica és densa i està bé estudiar-ho bé, que les ombres o les visuals no afectin el que s’ha construït”. I sobre l’efecte que les noves ordinacions estan tenint en la feina dels arquitectes, la degana remarca que els més antics, com el de la Massana, “tot just ha sortit fa un any que en arquitectura i urbanisme és poquet temps i totes les iniciatives han de poder ajudar, però s’ha de veure més endavant”. Precisa que al 2016 s’han recuperat “molt poquet els metres visats d’obra nova, i si el 2015 va ser el pitjor any en 15, aquest ha estat el segon pitjor”, indica Zaira Nadal, que puntualitza que “com a mínim hi ha recuperació” i que hi ha projectes que s’havien aturat amb la crisi i s’estan recuperant, i això suposa feina per als professionals, tot i que no surt com més metres visats. Bàsicament “edificis d’habitatges a les parròquies d’Encamp i Canillo”, apunta.

I destaca com a interessant la iniciativa del comú d’Andorra la Vella per aixecar un projecte emblemàtic a l’espai aconseguit per una cessió anticipada al carrer Doctor Vilanova que sigui una porta atractiva cap al centre de la par­ròquia. Tot i que no es coneguin detalls del que voldria fer la corporació, Nadal incideix que “els projectes singulars el que tenen de bo és que no estàs limitat, i es pot fer alguna cosa que sigui útil per a Andorra o per al país”.

Un The Cloud "que funcioni"

La degana dels arquitectes es mostra sorpresa per l’evolució del projecte de The Cloud, amb el qual afirma que “n’estava contenta des de l’inici, quan estava tot clar, però ara dius, què ha passat?, tan clar que estava el que s’hi posaria a dins i de cop és que de les tres potes estables ara n’hi ha una que no ho és, i és important, perquè això farà que funcioni o no funcioni l’edifici”. I és que subratlla que als principis de l’arquitectura, des del segle I abans de Crist, estava definit la durabilitat, la utilitat i la bellesa “i aquí potser hi ha un problema d’utilitat, què hi volem, primer resoldre què volem i després com es fa la caixa que conté això, i falta potser definir el que es vol”.

Zaira Nadal exposa que el projecte que s’ha dissenyat “és una aposta que pot sortir bé sempre que estigui ben planificada”, i hi afegeix que tot i que encara que a l’espai actual, obert i sense l’antiga caserna de bombers, “hi veus una plaça amb un sol que fa goig que quedaria bé, però l’edifici si és vidriat pot donar reflexos, que no sigui una cosa molt opaca, ajuda que no es vegi tant una massa”. I defensa que l’arquitectura innovadora com The Cloud “està bé si es fa de manera controlada, que hi hagi certs punts de referència en moltes ciutats s’ha fet i funciona”, i posa l’exemple del Clot d’Emprivat amb els canvis d’edificabilitat. “Està bé que en zones concretes es pugui canviar com s’ha anat treballant, que està bé la pedra i tot això, però també amb zones i punts singulars es fa a molts llocs i pot ser un atractiu turístic”, conclou la degana.