Liberals demana que es respecti la voluntat del malalt que no es vulgui tractar

Liberals d’Andorra vol que la voluntat del malalt que es negui a rebre tractament al final de la seva vida prevalgui per sobre de la del metge, fins i tot quan aquest al·legui objecció de consciència. El grup liberal ha presentat un seguit d’esmenes al projecte de llei de drets i deures del pacient en què redueix a casos excepcionals el dret del professional de la salut a abstenir-se que recull el text ara a tràmit parlamentari.

Tot i que el projecte ja preveu el dret del pacient a rebutjar un tractament encara que això suposi la mort, el partit vol que la llei expliciti de forma més clara la prevalença de la voluntat del malalt en tot moment. D’aquesta manera, proposa que el professional tingui “el deure ètic i deontològic” d’atendre el pacient “fins al darrer moment sense que pugui esgrimir raons de consciència per desatendre’l”. “En cap cas, en nom de la pròpia consciència, pot imposar al pacient un tractament no volgut per aquest si li consta de forma clara aquesta voluntat, i haurà de respectar el rebuig o la negativa”, manifesta la proposta de canvi, que limita l’objecció de consciència d’un metge quan les preferències del pacient “impliquin dur a terme una acció que violenti greument les conviccions del professional”.

Els liberals consideren que la llei “pot arribar a vulnerar el dret del pacient” perquè ara com ara “dona més prevalença al dret del professional de la salut” pel fet de recollir el dret a abstenir-se al·legant objecció de consciència. La consellera liberal Carine Montaner va explicar ahir en roda de premsa que s’ha de “respectar la negativa del pacient a rebre tractament en la fase final de la seva vida”. “És un dret de la persona deixar-li acabar la seva vida tranquil·lament sense més medicació. Si estàs en fase terminal has de tenir dret de dir que no vols”, va exposar, justificant que es tracta d’“una demanda del carrer”. Preguntada per si el que demanen està en línia amb l’eutanàsia, Montaner va replicar que “l’eutanàsia és més que això”, tot i que va reconèixer que sí que es podria considerar eutanàsia passiva.

El grup liberal també ha presentat una esmena perquè l’atenció espiritual estigui garantida per als pacients de les diferents confessions. Segons va argumentar Montaner, “s’ha de respectar la diversitat cultural” perquè “tots els pacients tenen dret a rebre atenció espiritual, especialment al final de la vida”. La formació aposta perquè els centres sanitaris permetin “l’accés als recursos necessaris” per tal de garantir l’atenció espiritual de la persona “sempre que no suposi una distorsió de l’activitat normal del centre hospitalari”.

Videovigilància a l’hospital

El grup parlamentari demòcrata ha presentat també una esmena al projecte de llei dels drets i deures del pacient perquè es reguli la instal·lació de càmeres de vigilància a la planta de salut mental de l’hospital. El conseller general Carles Jordana va relatar ahir en roda de premsa que hi havia “problemes” en els casos en què els batlles no havien autoritzat la supervisió videovigilada dels pacients perquè es trobaven amb un “buit legislatiu”. Els demòcrates defensen la presència del dispositiu per garantir la seguretat d’alguns pacients.

La parlamentària Meritxell Palmitjavila, de la seva banda, va defensar la llei com “el punt de partida de la reforma sanitària”, i va afirmar que haurà d’estar aprovada “com a molt tard” al juny. Segons va dir, és una norma “necessària” per “posar fil a l’agulla” a la reforma sanitària. Amb referència a les esmenes dels liberals, Palmitjavila va assenyalar que el projecte de llei regula la mort digna, ja que legisla el rebuig al tractament i estableix la creació d’un registre de voluntats anticipades.

DA, FAVORABLE DA LA PROPOSTA DEL PS

DA es va mostrar favorable a la proposta del PS perquè els pares o fills amb familiars hospitalitzats puguin demanar la baixa laboral i percebin, a més, una prestació de la CASS. “No la veiem malament a priori”, va assegurar la consellera demòcrata Meritxell Palmitjavila. No obstant això, va matisar que “caldrà veure com ho acotarem” per saber “què podem arribar a assumir com a país”. “És una proposta a estudiar” en el marc de la comissió, va resumir, recalcant que en aquest cas caldria a més modificar el Codi de relacions laborals i la Llei de la seguretat social. Ld’A no es va voler pronunciar sobre la idea del PS en espera de debatre-ho al si del grup parlamentari.