La visita directa a un especialista tindrà menys reemborsament

La reforma sanitària té com a primera gran mesura d’impacte el canvi de la forma com es visiten els pacients. El ministeri de Salut i el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària han decidit que serà obligatori que el pacient vagi sempre en primera instància al metge de capçalera, segons van explicar diferents fonts del Consell General, en comptes de poder anar directament a l’especialista. No serà una obligació absoluta, sinó que el pacient que opti per visitar-se en primera instància per l’especialista serà penalitzat econòmicament en el reemborsament que fa la Caixa Andorrana de Seguretat Social. La CASS retorna el 75% del cost de les visites i els actes mèdics que l’usuari paga en primera instància. El retorn del 75% es reservarà per a aquells que primer vagin al generalista i qui no segueixi aquesta ruta rebrà només el retorn d’entre el 30% i el 50% del cost. El percentatge fix encara no s’ha establert ja que la forquilla d’entre el 30% i el 50% és la que el ministeri de Salut i el SAAS han plantejat inicialment en l’exposició de la reforma als polítics. S’ha de debatre fins a quin punt es penalitza obviar el sistema i aquest serà el barem que s’utilitzarà per determinar quin serà el percentatge de retorn.

La ruta establerta preveu quatre excepcions que les autoritats sanitàries entenen que no té sentit mantenir. Els pacients podran anar de forma directa a l’especialista, sense cap penalització, quan es tracti de visites al pediatre, l’oftalmòleg, el ginecòleg i l’odontòleg.

La voluntat del ministeri i el SAAS, segons les mateixes fonts, és engegar l’obligació de visitar primer el metge de capçalera abans de l’estiu. La data més aproximada és durant el mes de juny. També s’ha d’implementar la història clínica compartida, que ha de permetre als professionals sanitaris veure l’historial del pacient i evitar així encarregar proves o tractaments ja fets amb anterioritat.

La idea inicial era haver començat el projecte del metge referent aquest mes, però és impossible perquè falten, com a mínim, tres accions prèvies. La primera està relacionada amb l’aprovació de la llei de deures i drets dels pacients i de la història clínica compartida. La legislació es troba actualment en període d’esmenes. El segon requisit és la modificació de la Llei de la CASS per permetre reemborsaments diferents dels actes mèdics. La parapública està preparant el text. I en tercera instància cal l’establiment d’un metge de capçalera per a cada habitant del país. Hi ha molts ciutadans que tenen un metge referent al qual van per costum, però com que hi ha molta disparitat es preveu que s’hagin de fer reassignacions i que possiblement no tothom pugui elegir el metge de capçalera que vulgui.

La reforma del sistema té com a principal objectiu reduir la despesa sanitària. Els rectors sanitaris creuen que la major part de casos poc greus no passaran del metge de capçalera perquè no serà necessari i comportarà que es facin menys proves mèdiques. La rebaixa del cost es preveu, però, que no comenci a tenir efectes fins que hagin passat dos o tres anys.

EL PS VOL QUE ELS PARES AMB FILLS MALALTS REBIN UNA PRESTACIÓ

El PS vol que els pares que tinguin fills hospitalitzats puguin agafar la baixa laboral i rebin una prestació de part de la CASS. “És una base de solidaritat. No pot ser que hi hagi gent a qui per motius econòmics se li prohibeixi acompanyar els familiars en moments difícils”, va manifestar ahir la consellera Rosa Gili, alhora que va assegurar que la mesura no ha d’“enfonsar” el sistema sanitari. Gili i el també parlamentari Gerard Alís van anunciar ahir en roda de premsa la presentació de 68 esmenes al projecte de llei de drets i deures dels pacients, ara a tràmit parlamentari.

Els socialdemòcrates consideren que tot infant ingressat ha de tenir el dret de poder estar amb els seus pares i que aquests presenciïn totes les comunicacions dels metges. És a partir d’aquest principi que proposen modificar el Codi de relacions laborals per permetre la suspensió de la feina en casos d’hospitalització de familiars –fills o pares– i la Llei de la seguretat social perquè tinguin dret a rebre una prestació perquè “no es trobin penalitzats en el seu salari” i percebin per tant el sou íntegre.

Tal com van explicar Gili i també el conseller Gerard Alís a la compareixença, les esmenes, a més de proposar crear un capítol dedicat als drets dels menors –també s’advoca per rebaixar l’edat de consentiment del jove dels 16 als 14 anys i reforçar els deures dels professionals sanitaris–, proposen que les dades clíniques estiguin encriptades i que només hi pugui accedir qui estigui autoritzat pel pacient. A més, aposten perquè la segona opinió mèdica sigui “un dret sense condicions”.