La gestió d'una fundació enfronta una família i una entitat bancària als tribunals

En concret, un multimilionari de Castelló, amb una fundació a Panamà, va decidir transferir els beneficis d’aquesta entitat a un compte d’un banc andorrà, on va arribar a dipositar 60 milions d’euros. La fundació es va crear a començament del 2000 i el castellonenc es va posar a ell com a president, alhora que va crear un consell substitutori, que és el que l’havia de rellevar quan morís. Aquest estava format per la seva germana, el seu gestor a Andorra i el representant d’una entitat social vinculada amb la infància del Principat, on havien d’anar a parar els rèdits del compte. Després, va decidir treure el gestor del consell substitutori i posar-hi el banc. A més, l’agost del 2009 l’home es va reunir a Andorra amb els representants del banc, la seva germana i un nebot polític. En aquesta trobada es va decidir que els rèdits també anessin a parar a nens amb problemes de Castelló i que la germana designés qui seria el seu substitut familiar quan ella faltés.

Els problemes van venir uns vint dies més tard d’aquesta reunió, quan el castellonenc va enviar una carta al banc en què demanava que traguessin l’entitat financera i el responsable de l’associació social del consell substitutori. Al seu lloc, va demanar que hi posessin els marits de les seves nebodes. El banc, però, s’hi va negar. A final de setembre, l’home va enviar una segona carta, aquest cop firmada per un notari, en què reclamava que es fes el canvi, però la resposta de l’entitat financera va ser la mateixa. Després, la família va demanar que es traspassessin els diners a un altre banc del país, però l’entitat ho va desestimar. L’acusat va dir ahir durant el judici que van demanar que poguessin veure l’home per comprovar que estava prenent aquesta decisió en plenes facultats, però que la família es va negar que un representant de l’entitat financera anés a Castelló a visitar-lo. L’excap dels assessors jurídics és qui hauria autoritzat aquestes negatives del banc. Per aquests fets, ara se’l jutja pels delictes d’administració deslleial i apropiació indeguda. L’acusat, però, va assegurar que sempre va actuar en benefici del client. “M’he mogut per l’interès del client i amb cap afany de guanyar diners per a mi o el banc”, va destacar.

D’altra banda, el responsable de l’entitat social va demandar a la família del multimilionari per què, suposadament, hauria maltractat l’home, segons una querella que va posar el març del 2013 a Castelló. “Em van dir els meus assessors que com que era del consell podia demanar una part dels diners per l’entitat”, va dir el responsable de l’organització a Corts, on no va quedar clar per què la demanda va ser per maltractament. El que sí que va transcendir en l’audiència d’ahir és que el lletrat que va portar la causa del responsable de l’entitat social és del despatx on l’acusat va fer les pràctiques com a advocat. Segons el fiscal, en el judici de Castelló el magistrat del titular de l’organització per a nens va aportar unes dades bancàries del compte de la fundació a les quals no podia tenir accés. Per això, Corts també jutja l’assessor jurídic per revelació de secret professional. “Mai vaig donar cap informació bancària”, va assegurar l’acusat durant el judici.

Pels tres delictes, el ministeri fiscal demana tres anys de presó per a l’acusat, cinc d’inhabilitació i una multa de 50.000 euros.

Els testimonis que van acudir ahir van ser cridats pel ministeri fiscal, mentre que avui compareixeran els citats per la defensa.