Pena de presó per a Joan Besolí per les targetes 'black'

Quan la policia va detenir els dos excònsols de Sant Julià de Lòria, Montserrat Gil i Manel Torrentallé, i l’interventor del comú, Josep Maria Altimir, ja tenia l’ordre de detenir l’exconseller de finances Joan Besolí. Però mentre els tres primers arrestos es van fer sense problemes, a Joan Besolí no se’l va poder localitzar. La policia va situar-lo en ordre de recerca i captura. Fonts properes al cas van indicar que en principi Besolí es trobava fora del país i per això no va poder ser localitzat. I hi afegeixen que devia estar perfectament al cas que es trobava en recerca i captura per l’enrenou que es va produir amb les detencions dels altres tres implicats en l’afer de les targetes black comunals amb les quals es van gastar setanta mil euros.

No està confirmat si Besolí va ser detingut en entrar a Andorra, es va presentar voluntàriament davant la policia o els agents judicials el van anar a buscar. Sigui quina sigui la seqüència, fonts properes al cas van comentar que finalment va haver de declarar a l’edifici de la policia i posteriorment va ser posat a disposició judicial. A Besolí la fiscalia l’acusa de l’omissió del deure de denunciar delictes, en referència que tenia coneixement de com s’estaven produint les despeses de les targetes comunals de Gil i Tor­rentallé.

Un cop passat a disposició judicial, el batlle encarregat del cas va proposar aplicar una ordenança penal com havia fet amb els tres casos anteriors de Gil, Tor­rentallé i Altimir. Tant la fiscalia com Besolí van acceptar la proposta i la pena imposada va ser de tres mesos de presó provisional, tres mil euros de multa i dos anys d’inhabilitació del càrrec de conseller de finances. Aquesta inhabilitació és específica per a aquest lloc i no afecta cap altre perquè es considera que va ser actuant com a conseller de finances quan va ometre l’obligatorietat de denunciar els delictes dels quals tenia presumpte coneixement (o obligació de saber-ho).

Similar a l’interventor

Fonts coneixedores del cas van explicar que la imputació a Besolí està molt relacionada amb el que es va acusar l’interventor comunal Josep Maria Altimir. En els dos casos, la fiscalia i la Batllia van coincidir que no van complir amb les obligacions inherents al càrrec que desenvolupaven. I tant l’interventor com el conseller de finances del comú lauredià tenien l’obligació d’haver comunicat els comportaments aparentment fora de la llei que estaven cometent Gil i Torrentallé amb les despeses de les targetes de crèdit comunals. I que tenien mitjans per saber-ho.

La condemna a Besolí hauria tancat ja l’operació policial i judicial sobre les targetes black de Sant Julià, amb l’assumpció de culpa per part dels quatre implicats. Cal recordar que l’ordenança penal (judici ràpid) s’ha pogut tirar endavant en els quatre casos perquè els acusats han acceptat el delicte. Dels quatre, només Montserrat Gil té presó ferma perquè és qui va utilitzar en benefici propi part de les despeses de la targeta que tenia com a cònsol major. Gil té quatre mesos a la presó en règim de semillibertat el que li permet anar a treballar.

POLÈMICA AMB SANDRO ROSELL

Joan Besolí va sortir a les pàgines dels diaris per la polèmica respecte a la residència passiva que va demanar la seva gestoria (Comptages S.L.) per a l’expresident de la federació brasilera de futbol, Ricardo Teixeira. Besolí era soci de l’expresident del Futbol Club Barcelona Sandro Rosell (cofundador de Comptages) d’on venia el lligam amb Teixeira. L’escàndol provenia de la investigació que la justícia brasilera feia a Teixeira i Rosell per la presumpta venda de drets dels amistosos de la selecció brasilera de futbol.