“No m'agrada quan un jutge estranger es passeja per aquí com si fos casa seva”

Acaba de ser nomenat mediador de la Universitat per vetllar pels drets de tota la comunitat i analitza com a exdegà dels lletrats el col·lectiu, on veu juristes homologables als de qualsevol país, en una conversa a COPE Andorra-AD Ràdio.

No és conflictiu l’àmbit universitari?

No ho és i no ho hauria de ser, però poden existir conflictes i és bo que existeixi la figura de mediador.

Per l’aproximació que ha tingut a l’UdA, considera que respon al que demana el país?

La meva visió ve d’haver participat al consell universitari mentre era degà, i penso que tenim una universitat molt millor del que la majoria dels ciutadans es pensen. Òbviament és petita i la gràcia és aquesta, els rectors han sabut mantenir-la i adaptar-la al país i tenim una bona universitat, amb avantatges precisament per la mida, perquè la formació que reben els alumnes és molt personalitzada i això en altres universitats no és possible.

Un dels reptes és el desenvolupament del màster en dret?

Aviat serà una realitat i ens ajudarà molt als juristes perquè tindrem juristes formats específicament en el nostre dret. És cert que amb la normativa actual els juristes formats a fora, que de fet som tots, han de conèixer la nostra realitat jurídica abans d’exercir, però si es fa directament des de la universitat és molt millor. A més, ens permetrà als juristes tenir a la universitat un àmbit més tècnic per discutir i en un àmbit estrictament acadèmic fer prosperar el dret més enllà del que es pot fer en la realitat quotidiana als tribunals.

Com a exdegà considera que els advocats del país han de tenir formació de fora o ser molt especialistes en dret andorrà?

Quan vaig començar no hi havia universitat i no hi havia cap altra opció, però també és cert que ho teníem molt més fàcil perquè el dret positiu andorrà era molt més limitat, s’aprenia molt més ràpid la normativa nostra. Amb el pas del temps, com no podia ser d’una altra manera, la normativa pròpia ha augmentat de manera significativa i requereix una formació específica en el nostre dret. Estudiar a fora enriqueix i és bo, però sempre que abans d’exercir sigui d’advocat, procurador, notari, jutge o magistrat es pugui tenir una formació adequada en el nostre dret.

El Col·legi està fent ja la prova d’accés a la professió, ja se n’ha fet una, era necessària?

Era necessària i a més no hem creat res de nou, a tots els països del nostre entorn per exercir l’advocacia hi ha una prova d’una manera o una altra. És un repte important, sé que han treballat molt i és difícil i tindrem una prova d’accés correcta.

Cal un filtre per garantir que l’advocat té la preparació adequada per exercir a Andorra?

Els advocats hem de garantir la qualitat del servei que donem i qualsevol cosa que es faci per millorar la qualitat a mi em sembla correcta. En un món cada vegada més globalitzat, ja tenim molts advocats de fora que venen a treballar aquí i a mi no em sembla malament, em preocupa més que els nostres fills puguin anar a l’exterior que els que vinguin, i més que mai hem de garantir aquesta qualitat del servei, no perquè siguin pitjors els que venen, sinó perquè els ciutadans del nostre país ja han viscut la realitat jurídica d’aquí i els de fora no, i ara més que mai la prova és necessària, i ho és per als de fora i també per als d’aquí.

La qualitat de l’advocacia és bona?

Com a degà vaig poder veure realitats de diferents països i diria que estem perfectament homologats, tenim un bon servei, una bona qualitat i una bona preparació en general.

L’arribada d’advocats estrangers ha afectat la qualitat?

Jo no ho he notat. Evidentment quan entren advocats de fora aquí i a qualsevol lloc la dificutat que tenen és que coneixen menys la realitat del país, dels ciutadans, i han de fer un esforç més gran per prestar un servei de qualitat, perquè si no és molt difícil que puguin estar aquí.

Ha arribat el moment que els advocats del país ocupin els càr­recs que l’administració donava a estrangers?

Tenim juristes preparats per cobrir quasi bé totes les responsabilitats del país, n’estic absolutament convençut, però també diré que en una comunitat petita com la nostra el fet que vingui gent de fora i ens doni una altra visió no és necessàriament dolent i en alguns casos és bo. Els magistrats que venen de fora donen independència als nostres tribunals, perquè som una comunitat molt petita i està bé que hi hagi magistrats andorrans però els de fora ens aporten coses positives.

Els llocs de l’administració s’haurien de reservar més per als andorrans?

Qualsevol país actua així i no hem de ser una excepció, però hi haurà casos on serà bo anar a buscar algú de fora que doni una altra visió o algú molt especialitzat. Aquí encara més hi ha el dret dels ciutadans a rebre servei de qualitat, l’administració el que ha de fer és prestar serveis de qualitat a la població, doncs busquem mitjans perquè sigui de la màxima qualitat possible.

Com veu la relació de la Justícia andorrana amb l’espanyola, les comissions rogatòries, la presència de jutges espanyols?

Hi ha un principi bàsic que és que la col·laboració judicial l’hem de facilitar i ens l’han de facilitar. Abans tots els temes penals estaven perfectament localitzats i la justícia de qualsevol país podia resoldre des del començament fins al final el problema. Avui no, hi ha connotacions internacionals i la col­·laboració hi ha de ser. El que no m’agrada és quan la col·laboració afecta pràcticament la nostra sobirania, quan ve un jutge estranger i es passeja per aquí com si fos casa seva, almenys jo vaig tenir aquesta impressió en algun moment i no em va agradar gens, em va doldre. Per tant, naturalment hem de col·laborar, no podem fer res sols i els altres estats tampoc ara és bo, i estic segur que els responsables de l’administració de justícia pensen així, que es respecti la nostra sobirania, hem de col·laborar però hem de saber quines són les funcions dels nostres propis jutges i les dels estrangers a casa nostra.

Es va arribar a vulnerar la sobirania del país?

No m’atreveixo a dir això perquè tampoc ho conec prou bé, però la imatge que vaig veure a mi no em va agradar. I estic segur que ens va servir de lliçó, jo si veig que m’equivoco la propera vegada intentaré fer-ho millor.

Com valora el ‘cas BPA’ en l’àmbit judicial, s’està resolent bé per l’envergadura que té?

No sóc del tot imparcial perquè hi intervinc professionalment. La resposta judicial ha estat molt bona, l’administració de justícia ha actuat més que correctament i no estic entrant en si una persona ha d’estar detinguda o no, sinó per la manera de treballar, la resposta de les seccions d’instrucció especials penso que ha sigut molt bona amb uns mitjans limitats. La justícia ara ha millorat però durant molts anys tenia uns mitjans lamentables, moltes vegades, i encara ara, n’hi ha molts de lamentables.