“Cal una administració àgil i amb els empleats el millor possible”

Alça de sous i pensions, avançar en l’associació amb Europa i un nou tarannà de relació amb els funcionaris són les reclamacions del sindicat en declaracions a COPE Andorra-AD Ràdio.

Any nou, millora de l’economia, arribarà als treballadors?

En els sectors econòmics i la societat fàctica es nota una millora, en els sectors productius que som els treballadors continuem igual que l’any passat, i l’altre, i l’altre. Ja vam demanar a Toni Martí que fes una aportació a la societat i augmentés salaris i pensions un 2,5% l’any durant una legislatura, que seria un augment del 10% en 4 anys. Tampoc demanàvem la lluna i estem veient que cada vegada tenim més turistes, la gent comença a gastar més, i això comença a enlairar-se i creiem que és completament necessari, però ens hem trobat la sorpresa que al senyor Martí no li preocupa la classe mitjana andorrana, que som els treballadors.

Les reivindicacions socials es mantenen aquest any?

Augmenten perquè fa vuit anys que els salaris estan congelats i estem veient que cada vegada que hi ha un pont o una festivitat com ara Nadal hi ha una allau de turistes, i hotels, botigues i restaurants treballen, però els salaris i pensions no augmenten el més mínim. És clar que formem part d’una economia neoliberal brutal i que cada vegada enfonsa més la classe mitjana, i per tant els treballadors i treballadores cada vegada perdem més poder adquisitiu, ja no parlem dels pensionistes, que això ja és de jutjat de guàrdia, i el que fem és empobrir la societat andorrana o una gran part de la societat andorrana amb les polítiques que aplica Martí i el seu Govern.

Cal que s’escolti els treba­lladors?

El que cal és que s’escolti la veu de la societat, un revulsiu, canviar la Llei electoral i que dins del Consell General no tan sols hi hagi els grans terratinents i els grans empresaris andorrans, sinó també treballadors i treballadores que puguin tenir la seva veu i els representants al Consell, i que hi hagi una pluralitat més importat de la que hi ha ara. Sempre dic que la democràcia andorrana està segrestant la pròpia democràcia perquè en un país amb 70.000 habitants on 25.000 andorrans tenen dret a vot i 5.500 tenen la majoria absoluta ja demostra que de democràcia en té ben poca.

Ha millorat l’ocupació, hi ha una quantitat mínima d’inscrits al servei.

Sempre he defensat el servei d’Ocupació i pensem que és una pedra clau i ha de tenir més eficiència i atribucions de les que té. L’USdA, amb la CEA, la PIME i la Cambra ja vam dir que tots els contractes que es fessin passessin pel servei, perquè parlem d’aturats i no sabem ni del que parlem. Sabem els que estan donats d’alta allà però no tots els que volten per Andorra i si tots els contractes es formalitzen a través d’Ocupació tindrem una idea real de quina és la demanda i l’oferta, i els sectors que has de prioritzar més per poder fer formació. I mentre hi hagi treballadors a casa no n’hem d’anar a buscar a fora i quan ja no es pugui donar més resposta al país podem anar a buscar gent a fora.

Quina conclusió treuen de les reunions sobre les negociacions amb la UE?

Estem molt esperançats amb la UE perquè amb 70.000 habitants i uns 50.000 treballadors, quants advocats laboralistes hi ha? Amb això està tot dit. Quan tens un problema te l’has de resoldre a la teva manera, les lleis estan totes a favor dels empresaris encara que ells diguin que no perquè, quina casualitat, el legislador i l’empresari són la mateixa persona, què ha de dir? Si fem l’acord d’associació el que demanarem a Europa des de la Confederació de Sindicats és que els temes socials i laborals que afectin tots els treballadors que estan a Andorra siguin els mateixos que imperen a Europa, només amb això ja podem anar a celebrar-ho. El benefici serà tan brutal que serà increïble.

S’ha d’avançar en l’acord d’associació o fer un recés com ha plantejat Liberals?

Com a andorrà crec que s’ha d’avançar sí o sí, i com a sindicalista, també. Europa és un tren que cada vegada avança a més velocitat i ara tenim la sort que Anglaterra n’ha baixat i Europa haurà de fer un tracte especial amb un país molt important, i amb el famós Brexit s’haurà d’ar­ribar a acords entre Europa i un país que ja no forma part de la UE, i ens obre una porta on hem de poder aprofitar aquesta situació. El que hem de saber ara és fer una negociació i no únicament encaminada al capítol 24 del tabac, la vaca sagrada, hem de buscar diversificació apostant pel comerç electrònic, petita i mitjana indústria no pol·luent, per un país on la gent no vingui només amb la visió de comprar tabac o licor barat, diversificació real que ens permeti donar un futur més important al jovent.

Com veu els canvis a Govern després de la sortida d’Alcobé?

Pel tema Alcobé l’únic que podem fer és felicitar-nos. No me n’amago, una persona que es permet vetar un sindicat de l’administració com és l’USdA... doncs nosaltres també ens alegrem que l’hagin vetat amb ell. Ara ve la senyora Eva Descarrega, pensem que té un altre tarannà. És una funcionària i sap el que és el funcionariat, no li ve de nou, i a partir d’aquí hi ha 32 acords que es van prendre amb el Govern socialdemòcrata que sempre han estat sobre la taula, que el senyor Alcobé va dir que els tindria en compte però no sabem si els va oblidar en un calaix. El que volem és tenir una administració àgil, que doni la millor resposta al ciutadà, però també que els treballadors que estiguem a l’administració estiguem el millor possible. El que no pot ser és tenir una administració que diu que està molt motivada però que després has de passar unes notes perquè la gent estigui al seu lloc perquè ve el cap de Govern a veure’ls i aquell dia segurament tots hauran emmalaltit per no veure’l.

Què esperen de la reforma de la funció pública?

La sopa d’all ja fa anys que està inventada i no serà ni el ministre que vingui ni el Govern que la inventarà. Siguem realistes, de Llei de la funció pública n’hi ha a tot arreu i, què farem, serem diferents, en l’àmbit europeu hi ha molt poques diferències, el tronc és el mateix a tot arreu.

Què volen que inclogui?

Els 32 acords famosos del 2009 que encara són vigents. Si s’ha arribat a un acord amb un Govern anterior el que vingui dar­rere ha de seguir amb ells.

Han passat molts anys i és un Govern diferent.

Llavors a Andorra estarem en una il·legitimitat total perquè tot­hom que vingui a treballar, o intentar muntar una empresa, que sàpiga que Andorra és un país on depenent del color del Govern que vingui canviarà totes les lleis. I és el que s’ha d’evitar perquè passa quan es fan unes lleis sense consens al Consell i això dona inseguretat jurídica no solament a la funció pública, i és el que no hauria de passar.