El TS confirma una multa d'un milió d'euros per blanqueig

El Tribunal Superior ha confirmat la sentència de Corts que condemna una dona, de nacionalitat andorrana i propietària d’una immobiliària a Canillo, a un any de presó condicional i al pagament d’una multa d’un milió d’euros per haver intentat blanquejar 8 milions de dòlars provinents d’una estafa a una entitat bancària britànica.

Els fets són del 2009, quan la dona, conjuntament amb dues persones més –un espanyol i un italià no-resident, que van quedar absolts del delicte major de blanqueig pel qual estaven tots tres acusats–, va decidir usar el seu compte bancari per ingressar diners procedents d’empreses dedicades als negocis amb matèries primeres i de canvi de moneda.

Després de diversos contactes mitjançant webs professionals, l’italià va proposar a l’andorrana i a l’espanyol un primer negoci. Vindria de la mà d’un ciutadà de Costa Rica, soci d’un advocat anglès que faria el primer ingrés al compte de l’andorrana per un valor de 50 milions d’euros procedents d’un banc britànic.

Finalment, van ser 8 milions de dòlars els que es van ingressar, però l’entitat bancària on estava obert el compte andorrà va decidir bloquejar l’operació en espera de tenir més informació de la procedència dels diners. En paral·lel, el banc britànic d’on venien els diners va informar el del Principat que els diners eren fruit d’un frau del qual havia estat objecte la pròpia entitat, i va reclamar el retorn dels diners.

L’entitat andorrana va denunciar els fets a la policia, que va iniciar la investigació que va acabar amb la detenció dels acusats a final d’aquell any, quan es trobaven els tres al país.

En el judici celebrat al Tribunal de Corts, la dona va posar en relleu els moviments que els processats pensaven que podien haver fet de la mà del costa-riqueny. Es va parlar d’un primer ingrés de 50 milions d’euros i d’un segon d’11 milions més procedents d’inversors de Rússia i Dubai. La policia va trobar un contracte amb uns xinesos on es donaven poders a la dona per moure 500 milions de dòlars. Però, en definitiva, els únics diners que es van intentar ingressar al compte van ser els de l’estafa a Gran Bretanya.

A la vista al Superior, l’advocat de la dona havia demanat l’absolució perquè la seva clienta desconeixia que els diners procedien d’una estafa i pensava que feien ús del seu compte per un negoci internacional de primeres matèries. També va recordar que no es va consumar el delicte perquè mai va cobrar els diners.