Bartumeu lliga la pressió als Cierco a l'actuació contra BPA

L’exadvocat dels accionistes majoritaris de Banca Privada d’Andorra (BPA) Jaume Bartumeu té “el ferm convenciment” que la policia espanyola va coaccionar la família Cierco per obtenir informació sobre els comptes bancaris de la família Pujol i altres polítics catalans, i que ho va fer utilitzant l’amenaça d’una possible actuació contra l’entitat per part de les autoritats nord-americanes. Bartumeu va comparèixer ahir davant la comissió especial de vigilància i prevenció de risc per a l’estabilitat financera per parlar de les pressions que hauria patit el president de BPA, Higini Cierco, durant l’estiu del 2014, abans de la nota de la FinCEN del 10 de març del 2015. Sobre les possibles relacions entre les pressions espanyoles i l’acció nord-americana, Bartumeu va afirmar que li sembla “una evidència” que es va utilitzar perquè els Cierco revelessin dades dels Pujol. “Quan es formulen les pressions s’assenyala que hi ha hagut una relació amb l’ambaixada dels Estats Units a Madrid i que en aquesta relació s’optarà per aquesta via per portar perjudici a l’entitat bancària de la qual es vol obtenir una informació”, va exposar ahir l’advocat en roda de premsa després de la compareixença al Consell General.

Segons fonts parlamentàries presents a la compareixença, Bartumeu va lligar el cas Pujol amb la intervenció de BPA tot i evitar pronunciar-se explícitament sobre la nota del departament dels Estats Units que persegueix el blanqueig de capitals i evadir les preguntes sobre quin lligam hi hauria. Això tot i que la mateixa declaració de Cierco fa palès que els funcionaris espanyols van instar-lo a col·laborar sota l’ame­naça que de no fer-ho el banc cauria.

Interrogants oberts

D’aquesta manera, els interrogants sobre la vinculació continuen oberts, ja que Bartumeu es va limitar a parlar de les pressions en el marc d’una operació espanyola contra el procés independentista de Catalunya.

Així, el lletrat va afirmar que si els dipòsits dels Pujol haguessin estat en altres entitats “BPA no hauria tingut aquests problemes” i, malgrat que no es va referir a l’actuació dels EUA, va posar de manifest que “si els diners no haguessin anat a BPA, qui va anar a pressionar una entitat hauria anat a pressionar l’altra”. “Haurien fet el mateix amb qualsevol altra entitat, hi poso la mà al foc i segur que no em cremaria”, va reblar.

La informació de la UIFand

En ser preguntat sobre la nota, l’advocat va assenyalar que cor­respon a la UIFand pronunciar-se sobre si tenia indicis de l’actuació dels EUA contra l’entitat. “Estic convençut que té informació” perquè és l’organisme amb qui s’havia de posar en contacte la FinCEN, va adduir.

Bartumeu va apuntar que “alguna prova hi deu haver”, de les coaccions que haurien sofert els accionistes de BPA per part de funcionaris del ministeri d’Interior espanyol, tot i que va recalcar que “documents concrets no crec que existeixin” perquè “les operacions de claveguera no acostumen a deixar rastre”.

A més, va explicar que els Cierco no li van explicar l’actuació de la policia espanyola fins al 12 o 13 de març –després de la nota de la FinCEN– i va assegurar que la va posar en coneixement del cap de Govern en una reunió que van mantenir el dia 16. Trobada en la qual, segons l’advocat, Martí va declinar veure un vídeo que demostraria les suposades coaccions de què havia estat víctima Cierco. Sobre si s’hauria d’haver actuat en conèixer el trencament del secret bancari, Bartumeu va contestar que “si el 16 de març vaig a veure Martí i li explico les coaccions ja pot entendre quina era la meva opinió del que s’havia de fer”.