El Constitucional rebutja el recurs d'empara de Prados

La representació processal de l’agent de policia Jordi Prados al·legava que la condemna –a dos anys de presó condicional i a quatre d’inhabilitació professional– per un delicte major de revelació de secrets per part d’un funcionari havia suposat les vulneracions del dret a la presumpció d’innocència, a obtenir una decisió fonamentada en dret, a un procés degut i a un judici de durada raonable, així com la vulneració del dret a la intimitat i al secret de les comunicacions. Prados reclamava el sobreseïment de la causa i la seva absolució, demandes que han estat rebutjades pel Constitucional, que conclou que no s’han produït les vulneracions apuntades.

La representació de l’expolicia al·legava, per exemple, que s’havien vulnerat els seus drets a la intimitat i al secret de les comunicacions en haver-li punxat el telèfon, ja que no era una mesura ni necessària, ni proporcional, també al·legava que consultar les fitxes policials a les quals havia accedit era una intromissió a la seva privacitat, tot sostenint que no va informar ningú del seu contingut –la justícia ha conclòs el contrari, considerat provat que va passar informació als seus amics, entre els quals un condemnat per violència de gènere–. Tanmateix, indicava que ni dels testimonis ni de les proves es podia concloure la seva culpabilitat.

El Constitucional rebutja tots els seus arguments: sosté que la intervenció telefònica en el curs de la investigació va seguir els preceptes legals, recorda que no és una tercera instància judicial i que la interpretació de les proves correspon als tribunals ordinaris, i també li recorda que el registre amb les fitxes policíaques és un registre sensible, que el cos ha de vigilar que se’n faci un ús correcte i que, per tant, no hi hauria intromissió a la seva intimitat.