Salvats pel BOPA

Salvats pel calendari. Els farmacèutics, una dona (la titular de l’establiment) i el marit, acusats de vendre substàncies dopants sense recepta, van ser absolts pel Tribunal de Corts perquè l’única prova que els magistrats van considerar vàlida i que podria demostrar que van vendre a la farmàcia que tenien a Encamp un producte prohibit i que es volia fer servir per millorar el rendiment esportiu no estava prou acreditat. Concretament, la farmacèutica va dispensar Solcoseryl, un extracte desproteïnitzat de sang de vedella que té un risc molt alt per a la salut ja que pot col·lapsar el sistema circulatori en fer més espessa la sang i que es fa servir per millorar el transport d’oxigen a la sang, fet que permet millorar la recuperació de l’esportista.

Una prova que es basa en la declaració feta per l’acusada al jutjat d’instrucció d’Olot el 16 març del 2011, en qualitat d’imputada i assistida de lletrada en el marc del judici de l’operació Cursa, i en què va admetre haver venut a la farmàcia encampadana Solcoseryl. A Espanya van ser jutjats per haver portat productes dopants a la Seu d’Urgell i Jaca des d’on s’enviaven a diversos punts de l’Estat veí del sud. Van arribar a un acord de conformitat i van pagar una multa de 30.000 euros.

Malgrat existir prova de la venda, la data en què es va realitzar la transacció ha salvat els farmacèutics d’una condemna –la fiscalia demanava tres anys d’inhabilitació i 18 mesos de presó condicional per a l’apotecària i dos anys d’inhabilitació i 12 mesos presó condicionals per al seu marit– i va portar el tribunal a dictar l’absolució.

Segons s’assenyala en la sentència, la venda es va fer abans de l’11 de març del 2011. Aquell dia es va publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA) un avís del ministeri de Salut en què es feia pública la restricció en les condicions de dispensació de determinats medicaments a l’àmbit hospitalari. Un dels quals Solcoseryl. Fet que vol dir que en no haver-se comunicat de manera oficial la prohibició de venda al públic del medicament, malgrat que havien rebut avisos per cor­reu electrònic i fax, no van cometre cap delicte si van distribuir la substància dopant abans d’aquella data.

Com que l’única prova directa de la venda presencial a la farmàcia –la d’un preparador físic que residia al Principat, que encausat i assistit de lletrat va declarar a la Batllia haver comprat Solcoseryl a la farmàcia l’any 2011– va ser anul·lada pel tribunal en considerar que l’existència i la identitat d’aquest testimoni s’havia obtingut en la perquisició a la farmàcia, declarada també nul·la, els magistrats no han considerat que el testimoni a Espanya de l’acusada acrediti amb el grau de certesa un pronunciament de condemna per als dos processats.

Corts dicta l’absolució dels processats, acusats del delicte major continuat d’elaboració, distribució i venda de substàncies químiques, tòxiques o greument perilloses per a la salut, perquè no hi ha prova de càrrec suficient per desvirtuar el dret de la parella a la presumpció d’innocència.