El SAAS abona 328.746 euros en tres mesos en hores extres i primes

El Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) va pagar 328.746 euros en hores extraordinàries i primes per treball en festius al personal durant el primer trimestre de l’any. La quantitat significa una desviació del 25,21% respecte de la que s’havia pressupostat per al període, que eren 262.552 euros. La informació respon a una pregunta de la parlamentària de Socialdemocràcia i Progrés (SDP) Sílvia Bonet, que havia interpel·lat el Govern sobre l’import liquidat el primer trimestre de l’exercici en hores extres i primes de festius per a la plantilla del SAAS. La quantitat liquidada ascendeix a 414.954 euros però l’executiu esgrimeix un error: a la liquidació es van incloure també despeses del desembre. La real, hi afegeix, són 328.746 euros, dels quals 199.241 euros corresponen a hores extraordinàries i 129.475 a primes especials.

L’executiu facilita les quanties individuals rebudes pels treballadors, identificats per la seva categoria professional i el servei que fan. Mentre que pel que fa a les primes les quantitats més elevades són de prop dels 1.000 euros, les d’hores extraordinàries es disparen. El rècord són els 13.317 euros abonats a un cap d’equip d’atenció especialitzada. Un facultatiu de nivell IV, coordinador clínic, va rebre 9.091 euros per les hores fora de la jornada laboral del trimestre. Després hi ha casos de 6.334, 5.758, 5.117, 4.300, 4.038 euros... Hi ha una vintena de professionals (tots metges) que van guanyar més de 3.000 euros entre el gener i el març en concepte d’hores extraordinàries.

El perquè i les mesures

En la resposta a la pregunta parlamentària, l’executiu justifica les principals activitats que van generar hores extraordinàries durant el primer trimestre: urgències, la temporada d’hivern del Pas de la Casa –el tècnic de radiologia es trasllada al poble encampadà per l’augment d’activitat–, en el cas del servei de traumatologia que les guàrdies són hores presencials durant l’hivern i això “té un impacte econòmic, ja que passen de ser localitzables a hores extres segons categoria professional”, donar sortida a feina endarrerida en el cas d’anatomia patològica o increment d’activitat per preparar diferents fàrmacs al servei de farmàcia són alguns dels exemples esmentats.

Tanmateix, s’adjunta una comparativa respecte a la despesa del 2015. Quant a les primes per feina en festius, es van abonar 14.445 euros més principalment per la diferència a l’alça de les jornades festives –la Pasqua va coincidir amb el mes de març–. Quant a les hores extres, la quantia va anar a la baixa (89.013 euros menys). Va augmentar, però, el nombre d’hores extres generades per guàrdies. En aquest sentit, l’executiu especifica que la despesa puja per les absències que cobreixen caps de servei o equip, que es paguen més cares. També demana que es tingui en compte l’estacionalitat: gener, febrer i març són plena campanya d’hivern que comporta un increment d’activitat significatiu i, per tant, que les hores que es treballen més enllà de la jornada estipulada augmentin.

Quant a les mesures adoptades per frenar la despesa, el Govern indica que el mes de febrer la direcció general de la parapública ja va trametre una nota interna per advertir que els caps de servei no podien realitzar hores extres per increment d’activitat i que, si es feien, havia de ser amb autorització expressa de la direcció. Al març el director assistencial del SAAS es va reunir amb els diferents caps de servei per tal de notificar-los que les hores extres de guàrdies les realitzessin d’altres membres dels seus equips per disminuir-ne el cost. Finalment, la política de recursos humans també passa per compensar amb dies sempre que sigui possible i que se sigui més estricte a l’hora d’aprovar aquests extres per augment de feina.

CATORZE CÀMERES A L'ÀREA DE SALUT MENTAL

Les dependències de salut mental, tant les habitacions com els espais comuns, estan videovigilades amb catorze càmeres des del febrer. No és una mesura nova, aclareix el Govern a preguntes de la consellera del PS Rosa Gili, ja que hi ha càmeres a l’àrea des de l’any 2000, però enguany ha augmentat el nombre. L’executiu aclareix que el fet que estiguin instal·lades no significa que estiguin activades, ja que poden fer-se funcionar si és que hi ha una situació de risc. S’aclareix que la funcionalitat és garantir la seguretat de pacients i també dels professionals, i que per garantir el dret a la intimitat s’ha treballat un protocol que garanteixi l’activació en cas de necessitat i amb autorització judicial.

TRES CONTROLS EN LES CADUCITATS DE LA LLET INFANTIL

L’executiu també respon a preguntes del socialdemòcrata Gerard Alís i del liberal Carles Naudi sobre la llet caducada que es va donar a un nadó nascut a l’hospital el juliol passat. El Govern reitera que va ser un fet puntual fruit d’un error humà i que només va afectar un nadó, i explicita que no hi ha risc per a la salut. Tanmateix, arran del fet succeït, el producte ha deixat d’arribar de manera directa al servei de pediatria: qui en fa la recepció és l’equip de cuina i dietètica del servei d’alimentació del centre sanitari. També s’expliciten els controls que es fan sobre la caducitat de les fórmules artificials o sucedanis de llet materna: són tres, l’últim dels quals abans del subministrament.