“Andorra ha de repensar-se, però sense caure en la desesperació”

El periodista va impartiruna conferència en què posarà en relleu la influència que tenen els mitjans de comunicació forans sobre com veu Andorra l’opinió pública.

Per què aquesta conferència?

Com es veu la imatge d’Andorra, després dels darrers esdeveniments, segurament és una preocupació dels ciutadans i de les autoritats del Principat.

Cal preocupar-se?

És normal que estiguin preocupats per la reputació que té ara Andorra. I aquesta preocupació ja no ens abandonarà perquè en l’era digital la possibilitat de viure crisis de reputació augmentarà. Però Andorra no està sola en això. No hi ha persona, organisme públic o privat, país que no estigui al marge de problemes d’imatge o de presentació de la seva realitat que li disgusta, que no troba justa o que no està adaptada a la realitat.

I què es pot fer?

Cal donar una resposta des del punt de vista de la reputació, però sobretot de la realitat, perquè si no, al final semblarà que l’únic que importa és el que diuen de nosaltres i no el que fem.

No es pot quedar al marge?

Andorra ha viscut durant segles gairebé no existint, sense aixecar la veu i passant inadvertida. Això ja no és una opció avui dia. I tampoc pel seu sistema financer que ha viscut, per dir-ho en una sola paraula, del secret. El secret no és una opció en la societat de la transparència.

I si ja no és una opció?

Això obliga Andorra a repensar-se, però sense caure en la desesperació. Primer perquè el problema el té sota unes formes concretes i perquè un estat amb tants segles d’existència i que se’l té en compte en la comunitat internacional té fortaleses.

Andorra es considera tractada injustament.

Quan el president Sarkozy fa un advertiment d’Andorra, quan la FinCEN fa una intervenció, quan rep la visita del president espanyol i quan se sap que part dels problemes legals de Jordi Pujol tenen a veure amb diners depositats a Andorra és molt difícil pensar que no se’n parlarà. Una altra cosa són els termes de com es parla. No sé si hi ha agendes ocultes ni predisposició de fer mal a la reputació d’Andorra.

A vegades sembla que sí.

Jo vull pensar que no, però en un món en què la informació circula a una velocitat que no podem aturar, a vegades sense contrast i potser impulsada per interessos que no són estrictament informatius, la propagació d’aquest tipus de notícies porta un mal.

Es coneix la realitat d’Andorra?

Tots els països del món, també Andorra, hem entrat en una nova era en què el nostre nom va i ve d’una manera que no controlem i lligat a esdeveniments que a vegades ens perjudiquen. És una oportunitat perquè Andorra es miri a ella mateixa.

Andorra fa prou autocrítica?

Un microestat té altaveus petits. Catalunya també té altaveus més petits quan es parla d’ella. Quan es parla del procés sobiranista, moltes vegades l’opinió a fora és la dels corresponsals a Madrid. Entenc com es pot sentir Andorra quan els mitjans forans informen de la seva realitat.

Com veu la posició d’Andorra en el procés català?

Els estats no volen problemes i es protegeixen entre ells.