Inquietud per la situació del comú i pel futur de Naturlandia

“Feia 21 anys que no es feia una reunió de poble. Moltes gràcies.” Els veïns de Sant Julià de Lòria van agrair la convocatòria de l’esperada reunió de poble que es va celebrar ahir al vespre per explicar les propostes que té la majoria de Laurèdia en Comú per resoldre la delicada situació econòmica del comú i de Camp­rabassa. Després de molts mesos de silenci forçat en espera de l’auditoria de la societat que explota Naturlandia –aviat farà un any que el nou equip comunal va prendre possessió i els comptes per a aquest any es van aprovar tot just dijous passat–, l’auditori Claror del Centre de Congressos va fer quasi el ple per escoltar l’exposició del cònsol major, Josep Vila, que va fer una presentació de l’statu quo econòmic i una proposta de futur per revertir la tendència, “donar el tomb” al parc i superar l’etapa del “dèficit crònic”.

Les preguntes i també queixes que els ciutadans que van demanar el torn de paraula –prop d’una vintena– van fer arribar a Vila i al seu equip van posar de manifest la preocupació que viuen envers la situació que afronta la par­ròquia, i que ha desembocat en una pujada del 30% del que es paga d’higiene i enllumenat. Situació a causa del crític estat financer de Camprabassa, i és que tal com va confessar el mateix Vila durant la seva exposició davant l’audiència, ”el comú ha abocat molts cèntims a Naturlandia que han revertit poc al poble” o “ens trobem amb un comú i Camprabassa endeutats”.

“No podem tancar el parc”

La primera paraula demanada ja va fer palesa la incomprensió. “Vostè parla com si Camprabassa i el comú fossin la mateixa cosa, i jo tenia entès que Camprabassa és una societat anònima amb accionistes. Sorprèn que s’impliqui el poble en l’aventura de Camp­rabassa. No tots els ciutadans ens hi sentim identificats”, va etzibar el primer veí en prendre el micròfon. La resposta de Vila va ser clara: “El comú té un tant per cent d’accions molt alt. Tancar Camp­rabassa costaria 23 milions d’euros. Ni volent el podríem tancar.” Un altre veí es mostrava més directe davant la bateria de propostes llançades per Vila per capgirar la gestió, fer baixar l’ecoparc a la cota 900 –“donar vida al poble” va ser una de les frases més repetides pel cònsol– i generar números verds a Naturlandia. “Estan somiant”, va deixar anar, suscitant l’aplaudiment de la meitat de l’auditori. “Fa 40 anys que tinc un comerç, sempre diuen que s’ha de reactivar i ha arribat un moment que és tan baix que és impossible reactivar-lo. Us equivoqueu completament”, va reblar, aixecant més mostres de suport.

Un altre ciutadà exclamava: “Tanqueu Naturlandia. No val la pena!” I encara un altre sentenciava: “Deixeu-lo com està.” Un membre de la plataforma Amics de la Rabassa lamentava que Naturlandia “era inviable des de bon principi”. “No té cap retorn al poble i els deutes no han parat d’augmentar”. Vila, però, va contestar amb una apel·lació a l’optimisme. “Que no serà fàcil és veritat. Que s’ha provat i no ha sortit bé és veritat, però hem de lluitar per aconseguir-ho.” “Feu confiança!”, manifestava Vila en un moment de la reunió, i un veí el replicava: “No puc. Naturlandia és una llosa que ens pesa.”

Una altra queixa aplaudida va ser la d’una veïna per l’increment d’impostos. “No estic d’acord amb el 30%. Un 1% o un 2%, d’acord, però un 30% és un deute per al dia de demà. Qui ens pagarà les despeses mensuals?”, va preguntar. Qüestió que Vila va agrair per revelar que “les famílies pagaven 35 euros l’any i ara en pagaran 45. Sí que sap greu pagar-ho però no és tant. Tres euros per persona l’any”.

Irregularitats en suspens

Una sola intervenció del públic va servir per preguntar al cònsol si portarà a la fiscalia les irregularitats trobades als comptes del 2015 i que haurien estat responsabilitat de l’anterior majoria d’Unió Laurediana. Vila va respondre el que ja havia dit: que estan en espera de l’auditoria del Tribunal de Comptes per decidir si es prenen accions judicials contra l’anterior consolat d’Unió Laurediana. Amb tot, va assegurar que “de moment no hi ha cap fet delictiu que serveixi per reclamar responsabilitats penals”.