L'Estat assumeix 3.200 euros per cada plaça de geriàtric

El cost de les places de geriàtric es divideix en tres blocs: sanitari, atenció personal a l’autonomia i manutenció i hostaleria. El primer el finança la CASS, el segon, el Govern, i el tercer, l’usuari, si és que no se li ha atorgat un ajut per manca de recursos econòmics que pot cobrir total o parcialment la despesa. L’usuari també abona un 10% del cost sanitari excepte que hagi sol·licitat i obtingut la cobertura total per part de la CASS. Tanmateix, el cost varia en funció de la residència –El Cedre, Sant Vicenç d’Enclar, Salita i Clara Rabassa–. La mitjana que assumeix l’Estat en els casos d’El Cedre i Sant Vicenç d’Enclar és de 3.200 euros mensuals. La despesa és més elevada en el cas del segon centre, dirigit a usuaris molt dependents (3.750 euros). A El Cedre el cost és de 2.820 euros. Quan a la Salita i Clara Rabassa la CASS no abona una quantia fixa si no que paga per acte sanitari i el Govern abona 1.200 euros al mes. L’usuari paga 780 euros a les dues primeres i 1.000 a les segones.

La informació l’ha facilitat el Govern fruit d’una bateria de preguntes presentades pel conseller general socialdemòcrata, Gerard Alís, sobre el funcionament del servei sociosanitari de geriatria. En la citada resposta, l’executiu també exposa que el finançament per part del Govern està en fase de replantejament. Així, indica que es treballa en un reglament que ha de fixar quina part del mòdul d’atenció personal a l’autonomia “és eventualment a càrrec de l’usuari i, subsidiàriament, dels familiars i les altres persones obligades” d’acord amb el que estableix la Llei de serveis socials i sociosanitaris. No obstant això, afegeix la resposta, el Govern se’n continuarà fent càr­rec si ni l’usuari ni el seu entorn tenen mitjans per fer-se’n càrrec.

El Govern també especifica que tots els convenis de concertació subscrits amb les residències i els costos que se’n deriven se sotmetran a revisió amb l’aprovació –prevista abans de final d’any– del reglament regulador de les prestacions tècniques i tecnològiques de serveis socials i sociosanitaris. De les quatre residències, únicament El Cedre és de titularitat pública i amb les altres tres hi ha convenis de concertació subscrits. En total, els quatre centres sumen 387 places, de les quals 257 són concertades –125 corresponen a El Cedre–. L’executiu la considera “una oferta suficient” i revela que actualment no hi ha llista d’espera si no que hi ha 11 places de residència assistida disponibles. Hi ha, però, 10 persones més en espera de la valoració prèvia d’abans que se’ls assigni una plaça residencial. L’executiu insisteix que “la disponibilitat de places i la llista d’espera és una dada en constant moviment” però que “la incorporació de noves places concertades –recentment s’han signat convenis transitoris amb Clara Rabassa i Salita– i el desenvolupament de nous models d’atenció permeten cobrir a hores d’ara les necessitats existents de forma adequada”. També existeix un conveni entre la CASS i la residència d’Oliana però només s’activa si la persona ho sol·licita expressament.

Atenció domiciliària

Finament, el Govern indica que en el replantejament de l’atenció sociosanitària a la gent gran es potenciarà i millorarà l’atenció domiciliària, fins ara en mans dels comuns, però que és titularitat del Govern des que es va aprovar la Llei de serveis socials. Cada corporació, però, podrà decidir si vol continuar fent-se càrrec del servei. Això sí, serà sobre els criteris que fixi l’executiu.

QUINZE CASOS DE MENINGITIS DES DEL 2001, ONZE DE TIPUS B

També a preguntes del grup socialdemòcrata, en aquest cas del conseller Pere López, el Govern justifica el perquè s’ha inclòs al calendari oficial de vacunes la de la meningitis B per a tots els infants nascuts a partir del 2016. L’executiu indica que des del 2001 fins al 2011 s’han diagnosticat 15 casos de malaltia meningocòccia invasiva –des del 2011 no n’hi ha hagut cap de nou–, dels quals 11 van ser provocats pel tipus B. Tanmateix, quatre van ser mortals i tots quatre pel tipus B. El Govern també indica que la vacuna està autoritzada a Europa des de l’any 2013 per a la immunització a partir dels 2 mesos d’edat i que abans que s’inclogués al calendari oficial la CASS ja la cobria sota prescripció mèdica “amb una gran demanda durant els últims mesos”. El Govern assenyala que aquesta vacunació “de manera indiscriminada, sense una administració sistemàtica a una edat concreta” no permetia assolir una immunitat de grup. Per això “es va considerar necessària la introducció d’aquesta vacunació en el calendari” però no es va plantejar una administració massiva en la població infantil perquè “la situació epidemiològica no ho requeria”. L’executiu també indica que les dosis estan garantides per a tots els infants nascuts a partir del 2016.

L’elevada demanda en l’àmbit mundial del fàrmac ha provocat diverses ruptures d’estoc i per això també es van establir tarifes de responsabilitat per a les vacunes espanyoles i alemanyes disponibles a les farmàcies.