Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Gerard Martínez

“Hi ha d'haver diferencial fiscal però no ser l'únic factor d'èxit”

Gerard Martínez afirma que els inversors estrangers necessiten més seguretat jurídica.

“Hi ha d'haver diferencial fiscal però no ser l'únic factor d'èxit”

Gerard Martínez afirma que els inversors estrangers necessiten més seguretat jurídica.

Fernando Galindo
Actualitzada 22/09/2016 a les 10:16
L’economista destaca que Andorra està en una situació “fràgil” per mantenir la recuperació i que cal millorar els tràmits per donar més facilitats als empresaris, en declaracions a COPE Andorra-AD Ràdio.

L’economia creix però es pot dir que la revifada està consolidada o encara hi ha possibilitats de tornar enrere?
Penso que no hem de ser gaire optimistes, hem de seguir sent prudents, però no obstant això anem pel bon camí. Hi ha indicadors que des del 2013 van en positiu i es van consolidant, el nombre d’assalariats creix i el nombre d’establiments i el PIB.

Les empreses confien en el futur del país o són prudents?
Ara estan recobrant confiança sobretot els que han superat de manera raonable els anys de davallada econòmica i a més estem veient esdeveniments comercials, culturals i esportius, penso en Vivand, el Tour, l’Ultra Trail. S’estan movent coses de cara a un optimisme de futur i a inversions de futur, no es tracta ja de treballar per a aquest any sinó d’invertir per veure el futur i un empresari només inverteix si veu signes positius i es comencen a veure.

S’estan arriscant més?
Si, encara són prudents però van invertint i després hi ha els empresaris d’inversió estrangera per als que encara crec que les coses no són prou clares.

No confien en l’estabilitat del país, en la seguretat jurídica, què és el que falla?
L’inversor el que vol és tenir visibilitat, les regles del joc clares, mai no es té una garantia 100% però sí tenir una garantia alta que les regles del joc no canviaran. Que tinguis un 12 o un 15 de taxa d’imposició sobre el benefici de la societats és important però no fonamental però sí veure que no vindrà un Govern a fer un canvi substancial del sistema impositiu per gravar els beneficis, de la legislació social o dels costos de les cotitzacions socials. El que també he notat és que és fonamental tenir la garantia que tenim una administració fiable, flexible i eficient. És a dir, que quan una persona fa una autorització de residència, una obertura de comerç o de societat ho tingui ràpidament arreglat. O sí o no, però no esperar sis mesos com a vegades passa, això és inadmissible. Als EUA muntes una societat en 48 hores i a Andorra de vegades trigues de 2 a 6 mesos. És un factor de creixement i d’èxit del país tenir una administració eficient de cara a l’inversor.

S’han posat totes les bases de seguretat jurídica que demana el capital estranger?
Ho comencen a veure així i objectivament són fets que Andor­ra ens estem encaixant en el context europeu, que s’estan aplicant una sèrie de convenis i això és un factor positiu perquè ara l’inversor estranger ha entrat en una fase de raonament que fa que l’èxit fonamental d’Andorra no ha de residir únicament en el diferencial fiscal. Hi ha d’haver un diferencial fiscal però no ha de ser l’únic factor d’èxit ni de lluny. He viscut que diversos inversors potencials citen factors com una població que parli diferents llengües, formada, un entorn natural de somni i la seguretat ciutadana, sistemes educatius interessants per quan s’estableixen aquí i la qualitat de servei que puguem donar cap a fora són factors on hem de fonamentar el creixement.

La formació continua sent un dèficit i hi ha queixes amb les limitacions de les quotes quan les empreses necessiten gent?
Això és un fre i s’hauria de treballar. Ho he viscut en moltes empreses amb les autoritzacions d’immigració perquè hi ha molta gent que estaria disposada a venir a Andorra però hi ha molts frens en els tràmits administratius per fer venir gent formada. Els clients entenen que és lògic primer buscar al mercat interior però quan no hi ha disponibilitat hem de ser molt flexibles i hem de ser eficients i ajudar les empreses a fer venir aquesta gent.

Hi hauria d’haver una quota oberta o s’ha de mantenir la protecció del mercat interior?
Hi hauria d’haver una quota oberta sempre però sempre amb la condició que hagin buscat al mercat andorrà aquest perfil. Però tinc moltes empreses que busquen per exemple enginyers mecànics i no n’hi ha a Andorra, i hem d’anar a buscar fora. També gent en sistemes creatius, no forçosament amb un diploma però sí gent que pot tenir experiència i motivació suficient i això ha de venir també molt a criteri de l’empresa. A partir del moment en què l’empresa es compromet a fer-li un contracte de durada l’administració hauria de ser més flexible i això penalitza molt la implantació però sobretot el creixement de les empreses.

L’impacte de la ‘crisi BPA’ encara es nota a l’economia?
Ja no gaire, ha tingut impacte d’imatge. El tema de BPA i el dels Pujol s’han superposat per donar una imatge de país bastant dolenta i d’un paradís fiscal tancat, poc transparent, amb blanqueig, però finalment la imatge del país s’ha salvat, crec que el Govern ha actuat globalment correctament i penso que l’efecte s’ha parat. La imatge de país és fonamental i es fa també a través d’esdeveniments i projectes. Recordo la multitud de gent que deia que Caldea era una bogeria, jo vaig ser-ne un defensor i ara és un emblema de país. Ara parlem de The Cloud i és exactament el mateix. Crec que és important que fem edificis emblemàtics i inversions immaterials com portar el Tour, el Cirque du Soleil...

La banca s’està adaptant al nou model i amb l’intercanvi de dades pot perdre pes?
Continuarem sent una plaça financera important, no obstant això s’hauran d’adaptar a les regles internacionals, no podem ser una illa i el sistema financer andorrà s’haurà d’intentar diferenciar de la resta per l’eficiència, la qualitat de servei, la disponibilitat. La banca com els altres sectors hem de treballar sobre la qualitat, diferencial fiscal sí però no és l’únic ni de bon tros perquè a llarg termini no arribarem a viure d’això. La banca ara representa un 20% del PIB i amb la reconfiguració potser hi haurà una reducció i arribarem al 15 però no penso pas que baixem més.

Govern té 900 milions de deute, s’ha d’intentar reduir-lo?
Andorra històricament quan hi havia creixement i tenia la possibilitat de dotar-se de fons per a més tard no ho ha fet mai i és aleshores en la fase de reducció del 2006-2013 que hem hagut de començar a implementar sistemes fiscals i a penalitzar i penso que s’ha de ser molt prudent amb la pressió fiscal i especialment quan estem en una situació encara fràgil. Quan estiguem en una fase de creixement important serà el moment de reduir el dèficit públic, abans no.

La càrrega impositiva actual no s’ha de variar?
La pressió fiscal actual és una de les més baixes del món i s’ha de mantenir baixa, penso que encara tenim marge de creixement, una mica, però s’hauria de tocar quan estiguem en una fase de creixement important. Ara potser no és el moment oportú.
  • #1 Andorra
    (18/09/16 08:47)

    Aquest home no diu rès de nou ! Tot això ho sabem des-de fa temps. És sobretot el sistema polític que hem de revisar i donar més formació als nostres "polítics". Continuo pensant que el problema vé que no tenim massa imaginació ceativa.

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477