“El canvi climàtic pot posar en perill la neu al Pirineu”

El climatòleg del Centro Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i de l’Instituto Pirinaico de Ecología explica les incidències que pot tenir l’augment de la temperatura al Pirineu i en altres zones que també estudien, com els Andes o l’Àrtic. Defensa que el canvi climàtic es notarà especialment en zones muntanyoses.

Quines diferències hi ha pel que fa al canvi climàtic entre Andorra, l’Àrtic o els Andes?

Els canvis a l’Àrtic poden tenir relació amb les variacions en l’àmbit global perquè la capa de gel hi influeix molt. Menys gel vol dir amplificar el canvi climàtic.

En quin sentit?

El gel i la neu reflecteixen la radiació solar. Entre un 60 i un 90% dels rajos que arriben es reflecteixen a l’atmosfera. Si no hi ha neu baixa al 10 o 15%. Això vol dir que hi ha més energia en grans zones. L’efecte al Pirineu potser seria molt petit, però a l’Àrtic són milers de quilòmetres quadrats i pot acabar suposant canvis globals pel que fa a tenir més temperatura.

Els 2 graus d’increment de la temperatura global que sembla que hi haurà, com poden afectar Andorra?

Els canvis passen per una menor durada de la capa de neu natural, però l’acumulació dependrà de la precipitació. Vivim en una part del planeta que és difícil saber com evolucionarà la precipitació. Normalment s’estima un petit descens però hi ha models que indiquen fins i tot un increment de les precipitacions. Més calor implica una acceleració del procés hidrològic.

Hi haurà més neu, doncs?

Nosaltres vivim en una latitud que és molt intermèdia entre les que plourà més i les que plourà menys. Petits matisos ens poden portar a un o altre costat. A vegades un increment de 2 graus amb un descens del 10% de les precipitacions pot portar conseqüències severes en la capa de neu. Però si les pluges pugessin el descens de la neu seria més suau.

Podria arribar a ser important la producció de neu artificial per mantenir la biodiversitat?

Les estimacions que hem fet ens diuen que la neu artificial és un mètode bastant eficaç per afrontar anys més càlids, però hi ha límits. Per canvis d’1 o 2 graus poden ser una bona eina. Si anem a escalfaments més intensos, posant-nos en els pitjors escenaris de 3 o 4 graus, es comprometria la possibilitat de la pràctica de l’esquí al Pirineu.

Aleshores, ens afectarà directament el canvi climàtic?

El grau tecnològic i la manera d’habitar la muntanya és diferent aquí que, per exemple, als Andes. Tenim més capacitat d’adaptar-nos en alguns aspectes, com en la producció de neu artificial, de regular l’aigua a través d’embassaments... Som una societat molt més preparada.

I la incidència en flora i fauna?

Seria bastant equivalent a tot arreu. Es pot veure afectada. Per buscar ambients més freds a vegades no cal migrar altitudinalment, també ho pots fer a zones on el clima sigui més fred. Però lògicament unes muntanyes més càlides impliquen un canvi evident.

BOEUF APOSTA PER UN CANVI DE MODEL ECONÒMIC

El biòleg francès Gilles Boeuf va oferir ahir la primera de les dues ponències de la jornada a la Universitat d’Estiu. Boeuf, conseller científic del gabinet de Ségolène Royal en el ministeri del Medi Ambient, l’Energia i el Mar, va defensar un canvi de model econòmic que aposti per les energies renovables i suposi una reducció de l’emissió dels gasos d’efecte hivernacle, principals causants de l’augment de la temperatura del planeta.

El científic va explicar en la roda de premsa anterior a la conferència que “el clima sempre ha canviat, el que passa és que ara té una velocitat com no hem vist mai”. “La vida està acostumada a canviar de temperatura, salinitat o d’oxigen, la pregunta és si es pot adaptar a aquesta velocitat”, va puntualitzar. A més va exposar que en els darrers 70 anys s’han perdut la meitat dels animals de cada espècie i va exemplificar que la biodiversitat “és com un jersei: si estiro el fil de llana al principi no passa res, però al final acabes despullat”.

Tot i els escenaris negatius que es presenten, va matisar que “no és el planeta el què està en perill, sinó que és el benestar de l’humà sobre el planeta el que perilla”. També es va mostrar optimista perquè creu que hi ha un canvi de consciència de la població.