Audioprotesistes titulats per oferir el servei

La normativa estableix que els establiments que volen oferir aquest servei han de tenir una autorització de l’administració i que, per aconseguir-la, el requisit és comptar, almenys, amb un professional titulat en la matèria. Quan es va aprovar el reglament, des del ministeri van admetre que la meitat dels establiments que comercialitzaven productes d’ortopèdia o audiopròtesis no complien amb aquesta condició i que s’hi haurien d’adaptar. El reglament, de fet, els donava sis mesos per fer-ho. En base al que dicta el text, la sala administrativa del Tribunal Superior ha avalat la denegació de dues peticions d’autorització que el 2014 –amb posterioritat, doncs, al nou reglament– es van presentar al Govern perquè l’establiment d’òptica concernit, que demanava poder oferir el servei d’audiopròtesis, no comptava amb un especialista titulat en plantilla.

Es van interposar sengles recursos a les dues denegacions i tots dos van acabar a la Justícia. La Batllia inicialment va estimar parcialment les pretensions dels demandants i va declarar el dret a desenvolupar l’activitat d’audiopròtesis a l’establiment que la sol·licitava. La sala administrativa del Tribunal Superior, però, ha revocat la sentència de la primera instància donant la raó a l’executiu. El Tribunal de Batlles havia resolt que les autoritzacions s’havien d’atorgar perquè “l’administració coneixia i tolerava la realització d’aquestes activitats d’audiopròtesis, malgrat no disposar d’una autorització expressa” i que això havia generat uns drets adquirits. La resolució de la primera instància considerava que les noves exigències del reglament contradeien “el principi de no retroactivitat que recull la Constitució”.

Una situació modificable

Per contra, el Superior posa en relleu en ambdues sentències –de contingut idèntic– que l’establiment afectat no disposava en cap cas d’una autorització relativa a l’audiopròtesis i que l’activitat es feia “en una situació de mera tolerància per part de l’administració”, circumstància que no deriva “en una situació jurídica consolidada que no es pogués modificar per les vies precedents”. Tanmateix, continua la resolució, al reglament aprovat el 2013 en tot cas se li podria atribuir una retroactivitat de “grau mínim” perquè s’imposen noves condicions als establiments autoritzats. Recorda, però, que no és el cas del centre demandant.

La resolució també posa de manifest que les noves exigències donen garanties sanitàries extra als usuaris i, per tant, incideixen en el dret a la protecció a la salut que preveu la Constitució i que l’executiu, tal com preveu la Llei general de sanitat, té plenes competències per determinar els requisits que han de complir “centres, serveis i establiments sanitaris”.