Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Sistema financer

La batlle processa 24 directius i gestors de BPA pel cas Gao Ping

Mingorance deixa fora els germans Higini i Ramon Cierco i set alts càrrecs del banc
La façana de l'oficina que es manté com a BPA al carrer Prat de la Creu.

La batlle processa 24 gestors i directius per la 'causa BPA'

La façana de l'oficina que es manté com a BPA al carrer Prat de la Creu.

Fernando Galindo
Actualitzada 23/08/2016 a les 18:33
La batlle Canòlic Mingorance ultima els darrers tràmits abans de tancar definitivament la instrucció de la causa general del cas BPA per un presumpte delicte continuat de blanqueig de capitals en connivència amb una entitat bancària. Ahir va dictar l’aute de processament segons el qual estan encausats 24 directius i gestors de BPA vinculats a l’operativa amb Rafael Pallardó, testaferro del suposat mafiós xinès Gao Ping presumpte cap d’una organització criminal desmantellada a Espanya arran de l’operació Emperador. Pallardó va ingressar 68 milions a l’entitat financera en 4 anys amb 474 operacions. Els processats són l’exconseller delegat Joan Pau Miquel, el director general adjunt, Santiago de Rosselló, el conseller independent, Luis César Jayme Garcia-Salcedo, i la cap de compliment normatiu i membre del comitè de prevenció de blanqueig, Isabel Camino Sarmiento. I directors i gestors del banc o membres de l’esmentat comitè Luis Pablo Laplana, Mauricio Escribano, Xavier Mayol, Sergi Fernàndez, Enrique Rafael Gracia, Josep Elfa, Juan Cejudo, Josep Lluís Rivero i dotze persones més fins a completar el total de 24.
Tots els processats excepte Joan Pau Miquel es troben en llibertat provisional amb l’obligació de presentar-se quan siguin citats. Pel que fa a l’exconseller delegat, la batlle es ratifica en la necessitat de mantenir la presó provisional ja que no s’han modificat les circumstàncies per les que va ser decretat l’empresonament.

No processats
Els accionistes majoritaris de la BPA, els germans Higini i Ramon Cierco, no han estat processats ja que la batlle no trobat elements per dictar l’aute. En un comunicat del Grup Cierco es valora positivament la decisió de la batlle pel que fa referència al seu cas, i afegeix que “es continuarà treballant per demostrar completament que BPA sempre va operar seguint la legalitat” vigent al país. Finalment, refermen que estan convençuts de la innocència de tots els treballadors. Tampoc han estat processats Javier Campos, Cristina Lozano i cinc membres més de la plantilla de l’antiga entitat. El sobreseïment definitiu quedarà en mans del Tribunal de Corts. Les parts tenen quinze dies hàbils per demanar noves diligències abans de tancar definitivament el cas i traslladar-lo a l’esmentat tribunal. Aquesta és la primera de les onze causes obertes relacionades amb l’entitat financera per presumptes delictes de blanqueig.
En els 75 folis de l’aute es desgranen l’entramat de l’operativa Pallardó que consistia en un seguit de compensacions, de manera que no pujava els diners a Andorra sinó que es lliuraven a Barcelona a un client de BPA o a un alt càrrec de l’entitat. Un cop feta la transacció, el banc feia una operació interna. Els diners eren en realitat de Gao Ping i s’enviaven des de BPA a la Xina a comptes vinculats al presumpte mafiós. L’operativa va anar en augment del 2008 al 2011 quan l’entitat decideix tallar-la.

INSTEN A IMPUTAR L'AGREGAT DE L'AMBAIXADA D'ESPANYA
La defensa de la família Pujol demanarà la imputació de l’agregat d’Interior a l’ambaixada espanyola, Celestino Barroso, que segons va declarar Higini Cierco davant la batlle dijous passat el va amenaçar que si no informaven del cas Pujol BPA moriria. També insten a imputar el comissari cap del departament d’Afers Interns de la policia nacional, Marcelino Martín Blas, pel mateix motiu de coaccions i amenaces. De la mateixa manera es volen constituir en part de la nova causa que s’ha obert arran de la denúncia d’Higini Cierco per amenaces i coaccions en sentir-se perjudicats. També demanaran que la batlle faci una comissió rogatòria a Espanya sol·licitant que se citi a declarar Martin Blas davant de la mateixa, tal com es va procedir amb la presència del jutge espanyol De la Mata a la seu de la Justícia d’Andorra. Abans, però, la defensa considera que el primer pas és que la batlle cridi a declarar Joan Pau Miquel perquè ratifiqui les declaracions de Cierco, que obre una segona línia d’investigació en relació amb la causa ja oberta per violació del secret bancari. L’exconseller delegat, segons la declaració, hauria facilitat informació de la família amb la qual cosa hauria incorregut en un delicte.

EL PS DEMANARÀ QUE BARTUMEU COMPAREGUI A LA COMISSIÓ DE L''AFER BPA'
El conseller general del Partit Socialdemòcrata, Pere López, demanarà que el president d’SDP, Jaume Bartumeu, comparegui a la comissió especial sobre l’afer BPA, després que aquest dar­rer ratifiqués la denúncia d’Higini Cierco a la batlle instructora del cas per les amenaces que hauria rebut d’autoritats espanyoles per exigir-li dades de la família Pujol. López vol “que tot allò que ha estat dient [Bartumeu] en diferents mitjans de comunicació catalans, que ho ratifiqui en seu parlamentària”, va afirmar ahir. A més, “si encara hi ha més coses que ha estat amagant, que també les digui i les posi en coneixement del conjunt dels consellers generals i de la població”, va afegir el socialdemòcrata.
López es va mostrar prudent fins a esclarir els fets, que “en cas de ser certs” poden “arribar a ser molt greus” i d’una “connotació política important”, ja que tal com va afirmar Higini Cierco el Govern estava al cas de les presumptes amenaces. En la seva opinió, si Bartumeu ratifica les declaracions en seu parlamentària, Toni Martí també hauria de comparèixer. A més, el conseller general va opinar que si es confirmen les amenaces “afecta les relacions entre Espanya i Andorra”.
  • #4 Feu+s'ho mirar !!!
    (28/08/16 19:03)

    Doncs, lo més fort és que el govern andorrà, tan el seu fiscal com el seu advocat, són els acusadors de la seva pròpia gent treballadora andorrana !!!!!. Quan surtin absolts, la que els hi espera als illuminatti. Els hi cauràn de canto. Aquests paios amb corbata porten una diarrea mental que no s'aclaren. Anar en contra dels teus votants sense delicte només pot passar aquí a dalt..... el món al revès... Mira que sou raros, raros, raros....

    Respondre
  • #3 Tralala my ding ding dong
    (24/08/16 00:51)

    Derrapada monumental del Govern com ja sabem tots desde el minut 0 malgrat els palmeros de DA continuint sucant crema solar a les esquenes del govern… l'estiu amics, s'acaba… el govern hauria de haber defensat els seus administrats…  d'això s'hen diu omissió d'ajuda en cas greu ¿no? Vaja no tinc ni flowers idea… quin jardi… 

    Respondre
  • #2 estevet
    (23/08/16 16:10)

    Algú no acaba d'entendre aquest "conte xinès"...

    Respondre
  • #1 Blanqueig de capitals ??
    (23/08/16 08:52)

    Anomenar "suposat mafiós xinès" a un propietari d'un magatzem majorista de 'Tot a 100' pel fet de pagar factures comercials als seus proveidors xinesos, la cosa pinta força extravagant. Ja sabem que s'intenta criminalitzar a tot el que olori a BPA, però arribar a aquests extrems, el tema grinyola. Analitzem la situació. Els importadors de productes xinesos de tot el món (en aquest cas, Gao Ping) han de pagar, com és lògic, les factures comercials de les seves compres (d'articles homologats) als proveidors xinesos. Fins aquí la cosa és ben simple: "Compres, doncs pagues". Ara venen els matissos. Si la factura emesa pel proveidor xinés quadra amb el seu import real declarat a duana, cap problema. El pagament és una transferencia totalment legal des del país importador. En cas contrari, se n'hi diu 'dumping'. Pel que sembla, doncs, alguns fabricants xinesos emetien factures oficials per valors inferiors als reals. Per quin motiu ?:el client pagava menys iva al moment dels seus tràmits d'importació. En aquest cas que parlem, presumptament era un frau impositiu a l'erari espanyol. Feta aquesta reducció de factura, com suposadament devien pagar els imports reals d'aquestes compres?. 1) en metàlic (bitllets grans d'euros), portats personalment a Xina. 2) mitjançant transferència bancaria feta fora d'Espanya. En aquest cas, a Andorra, on no hi havia delicte fiscal. Normalment, les transferències es debien fer a comptes bancaris que els mateixos proveidors debien tenir a Honk Kong, recordant que alló és un paradís de transferències monetàries, a nivell mundial. La paradoxa comença ara. Pel que sembla, aquí s'intenta criminalitzar als gestors comercials de BPA per recepcionar diners i fer aquestes transferències (que eren totalment normals i legals a la plaça)... i, en canvi, no es contempla judicialitzar l'altra part (?). Si això era un "dumping" comercial fet a l'estranger (que a nosaltres no ens afectava per res, ni era cap delicte fiscal a Andorra en aquell moment), posats a embolicar la troca, perqué no es criminalitzen també als fabricants xinesos receptors d'aquests pagaments ? Perqué als nostres empleats de casa (que feien la seva feina), se'ls intenta castigar... i els receptors d'allá, no?. On està l'equilibri de la justicia ?. Això no era blanquejar, era simplement enviar diner negre espanyol a Xina... que continuava sent negre !. Altra cosa és com ho contemplin les autoritats xineses. Ells sabràn. Per tant, aquí a Andorra la cosa no sembla tenir cap lògica processal. No serà un intent per a justificar coses injustificables ?. Un espoli, per exemple ?.

    Respondre
4
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477