“A Andorra ja tenim el parc temàtic, som un Port Aventura”

En els darrers cinc anys, Àlex Armengol ha estat president de la Unió Hotelera Andorra (UHA), un càrrec que deixa el pròxim setembre. Durant el seu mandat, ha intentat propiciar la unió i la professionalització del sector hoteler. El repte pendent que li ha quedat és incentivar més la participació.

Per què deixa el càrrec?

Això és fer la mili. No em paguen a mi per això. Fa falta un relleu, una persona que torni a donar ganes a aquesta participació.

Està cansat?

Tot això requereix feina i temps, que ho treus de la teva vida professional i personal.

Com està la salut de la UHA?

Des del 2015 hem baixat una mica, però representem un centener d’hotels, amb més del 50% de l’oferta del país. A Andorra hi ha uns 250 hotels.

Quins han estat els reptes del seu mandat?

Els factors d’èxit d’una associació són la unió, la professionalització i la participació. La unió va tremolar perquè va sortir una altra associació, però vam treballar fort perquè és inútil tenir diverses associacions, tots fem el mateix. La professionalització és el que hem treballat més. Hem destinat els recursos a tenir un professional, un gerent que sigui un tractor amb iniciativa. La participació és el problema i aquí en tenim la culpa els hotelers. Som un sector molt atomitzat, molta gent i molts interessos diversos. Això ens treu punts davant de l’administració, si el Govern ens presenta lleis perquè les treballem i la gent no participa. A la UHA hi ha d’haver debat.

I com a sector, quins són els reptes immediats?

En tenim tres: quina importància li dóna el país al turisme, el preu mitjà i la limitació d’oferta turística. El turisme ha estat a segona fila. Primer hi ha hagut el sector financer, la construcció. El turisme està molt bé per a tothom, però és clar, t’ho mires i està molt atomitzat i no tan concentrat com el sector financer o la construcció. El Govern, però, ha posat recursos com professionalitzar Andorra Turisme o ha fet promoció del sector. Des de la UHA estem contentíssims de com s’està portant a terme la política turística. La batalla és la participació, però si no participem la culpa és dels hotelers.

Què vol dir quan parla de preu mitjà?

Pots millorar el negoci tenint més demanda o tenint més preu mitjà. Al final és multiplicar el nombre de gent que ve pel preu que et paguen. La crisi de l’hostaleria ve del 2000 perquè el preu mitjà ha anat baixant. Ara tenim 45.000 llits, mentre que a Barcelona n’hi ha 85.000. Hi ha massa oferta. Les dues úniques solucions que ens queden és o pujar l’ocupació o pujar el preu mitjà. El 2013 es va fer molt treball de participació per asseure’ns en una taula i parlar de quins eren els nostres preus, que els hem pujat entre 10 i un 15%.

Com atreure més demanda?

Posant més activitats. S’ha d’insistir que es facin més coses com el Pic de Carroi o el telefèric de Naturlandia. Necessitem més activitats que és el que mou el turisme. A més de la promoció. Som uns grans desconeguts a França, tenim una gran oportunitat allà i hem de trobar la manera de fer-nos conèixer.

Com?

Ara han posat l’Andorra Winter Guest, que aquest any ho hem fet com una prova pilot i ha funcionat molt bé. Es tracta de portar celebritats franceses aquí, per donar-nos a conèixer allà. El Govern ho ha posat com una línia a seguir. Al sud de França ens coneixen, però a París no saben ni que aquí hi ha neu. Es pensen que som una frontera i ja està. No saben qui som i això és una gran oportunitat perquè som una novetat per a França.

El ministre de Turisme, Francesc Camp, va apuntar que es vol atreure visitants amb activitats culturals i esportives. És una bona estratègia?

Calen activitats i nínxols de mercat com poden ser l’esportiu o el cultural. Actualment, tenim una sobreoferta i necessitem el turisme de massa, no podem prescindir de cap tipus de visitant, famílies, joves... Però no només els hotelers, també les botigues i les estacions d’esquí necessiten aquest turisme: un turisme de qualitat però a un preu més moderat.

Llavors Andorra necessita del turisme de ‘low cost’?

I tant, tenim 45.000 llits.

Com conjugar el turisme de ‘low cost’ i el de ‘high cost’?

Hi ha molts models que funcionen com per exemple a les ciutats. Andorra en si no és una ciutat, però sí que té elements comuns de ciutats com sectors i productes. Com ho fem? Posant productes per als nínxols de mercat concrets, per als de low i high cost. Tenim l’esquí que ha democratitzat el mercat, Caldea que ha democratitzat l’spa, i el comerç que és el punt important. En els grans centres comercials del món, les polítiques de les grans empreses ja no passen pel tema preu, sinó per crear activitats. Els centres comercials s’estan convertint en parcs temàtics on afegeixen botigues. Andorra té una gran oportunitat amb això. A Andorra ja tenim el parc temàtic, som un Port Aventura.

En quin sentit?

Som un centre comercial i Andorra ha estat això, el centre comercial d’Espanya quan en aquell país no els deixaven entrar productes de l’estranger durant tota la dictadura. Llavors, tenim el centre comercial tematitzat, tenim pistes d’esquí, Caldea, i hem de posar més atraccions. Port Aventura ara ha fet el Ferrari World. Cada any Port Aventura fa una inversió amb una activitat nova, això és el que hem de fer aquí.

Això serviria per acabar amb l’estacionalitat del turisme?

Aquest és un dels punts importants i un dels reptes. Andorra treballa molt fortament els tres mesos d’hivern i l’agost. Això és un xiclet que hem d’anar estirant. El Cirque du Soleil o les activitats esportives del mes de juliol han estat fantàstiques. Tot això és anar estirant i organitzant activitats. Potser la inversió del Cirque du Soleil és exagerada. Personalment jo amb quatre milions ompliria amb activitats tots els caps de setmana de l’any.