La CASS registra un pensionista per cada tres assalariats en actiu

El percentatge de les persones que no cotitzen a la branca de jubilació respecte a les que sí que ho fan ha assolit el mínim de la darrera dècada. Per cada pensionista hi ha 3,51 persones que treballen. El 2006, el mateix índex se situava en sis persones actives per cada una de passiva.

Fa deu anys que, exercici rere exercici, hi ha menys població productiva en relació amb la depenent. Tot i que sí que és cert que hi ha hagut algun mes en què s’ha reduït aquesta dependència, cada desembre s’ha tancat amb un índex inferior. “És una tendència dolenta, que anirà a més”, reconeix el president de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), Xavier Altimir, tot afegint que “cada vegada es notarà més perquè la xifra de persones que es jubilen segueix creixent”. També el president de l’Associació de la Petita i Mitjana Empresa (PIME), Marc Aleix qualifica la situació de “problema seriós”, el qual “cal començar afrontar”. I és que recorda que si no s’hi posa remei, “la caixa” de la CASS resultarà, “més aviat del que ens pensem” insuficient.

El cert és que els números d’Andorra estan molt per sobre que la mitjana europea on, segons dades de l’oficina d’estadística de la comissió europea, el mateix indicador assenyala que per cada tres pensionistes hi ha deu treballadors. Les projeccions, però, apunten que en unes quatre dècades hi haurà un jubilat per cada dos empleats, un registre que no queda pas gaire lluny dels números actuals d’Andorra.

Reactivació econòmica

CEA i PIME comparteixen que l’única manera de reduir aquesta dependència és trobar mecanismes per incrementar aquesta població activa. “L’única via per al creixement és augmentar el PIB i generar llocs de treball”, assenyala Altimir, tot remarcant que “es tracta d’una tasca a llarg termini i caldran mínim sis o set anys per poder aconseguir revertir aquesta tendència”. No obstant això, recalca que “perquè això pugui passar, les regles del joc per a l’empresari han de canviar per tal que pugui créixer”.

Aleix opina que l’augment de la dependència “és una situació que fa anys que es veu venir i que, a hores d’ara, els diferents governs no han volgut afrontar”. Insisteix, però, que la solució “s’ha de buscar amb els actors socials” si no es vol “acabar a garrotades”.

En aquest sentit, des del Sindicat Andorrà de Treballadors (SAT), Guillem Fornieles expressa el seu temor d’un nou augment de les cotitzacions per poder afrontar les pensions de jubilació. “No és just”, indica, i remarca que això “només pot perjudicar encara més el país”. I és que, a parer seu, “en aquestes condicions l’única cosa que pot desencadenar és una mà d’obra menys qualificada”. “Si s’arriba a aquesta situació és per una falta de previsió per part del Govern”, opina, suggereix que “com es fa en altres països, el que cal és una seguretat social nacionalitzada, on els que paguin més impostos siguin els que tenen més recursos, i no carregar encara més el treballador fins que no pugui més”. Fornieles, a més, insisteix, que l’índex de dependència encara seria inferior si no fos perquè “ens trobem que bona part de jubilats immigrants, acabada la seva etapa laboral, tornen als seus països”.