“Ens estem immunitzant amb els refugiats”

Unicef Andorra va destinar l’any passat 406.247,67 euros a projectes sobre el ter­reny i emergències, el 76,52% dels recursos totals que va gestionar. Quasi el 7% de la partida es va quedar a Andorra per a programes de sensibilització. La meitat de les aportacions provenien de particulars.

Satisfets amb la solidaritat andorrana?

Els números del 2015 han estat lleugerament per sobre dels de l’any passat, un 3%. Estem estabilitzats amb els donatius. Podem estar contents, però tant de bo en tinguéssim més perquè arribaríem a més nens. Estem satisfets però el nostre objectiu segueix sent créixer. En aquests moments comptem amb uns 600 socis.

Una de les seves accions que estan més en el dia és la campanya de suport als refugiats sirians?

A través de la plataforma d’ONG estem fent una campanya amb Andorra Telecom, que dura fins al setembre. Es tracta d’una trucada solidària a través del 141 i Andorra Telecom doblarà l’import rebut. Ja s’han enviat diners per als refugiats però esperarem fins a final de setembre per fer un nou enviament. El problema és que no es veu la solució a la situació ni al conflicte i per tant preveiem que no la podrem tancar al setembre. Estem al sisè any de conflicte a Síria i no s’està veient solució. Veiem cada dia notícies que et posen els pèls de punta. Hi ha moltes coses a millorar sobre com s’està gestionant la situació. Sí que és cert que des d’Andorra podem fer poc, però com a individus podem fer la pressió davant dels nostres representants perquè busquin una solució digna per a aquestes persones.

Creuen que la gent és prou sensible amb aquest tema?

N’és conscient, però com que ho veiem cada dia ens estem immunitzant davant d’això. Hi va haver un moment a l’inici, quan comença a passar a Europa, que la gent es veu molt implicada i motivada. Hi ha un altre punt d’inflexió que va ser el nen a la platja, que va fer reaccionar a la gent. Però com que ho veus tan sovint queda una mica diluït en el nostre dia a dia. I ara potser estem en aquesta fase: la gent sap què passa però no ho veu com una cosa prioritària, ja que forma part de la rutina. I no hauria de ser així. És una notícia de la qual saps que cada dia se’n seguirà parlant.

A quins programes es destinen els fons que s’estan recollint a través d’Unicef Andorra?

Una de les novetats és el nou projecte a la República Centreafricana per alliberar tots els infants soldat que es calcula que hi ha al país, uns 6.000 aproximadament censats. A finals d’any s’envien fons a aquest concepte, és un tema prou important per fer l’esforç. El 2015 se’n van alliberar uns 2.000 i aquest any l’objectiu és alliberar-ne 3.000 més. Si se segueix a aquest ritme, el 2017 no n’hi hauria d’haver a cap grup armat del país. Però la feina no acaba aquí, tot just comença. Cal la reinserció a la societat. Aquests nens han vist coses que els poden provocar traumes i fer difícil adaptar-se a la vida en comunitat de nou. Tot plegat requereix suport psicosocial, revisions mèdiques. De vegades hi ha nenes que han estat violades, víctimes d’abusos sexuals o poden arribar fins i tot embarassades. Tot això és un tractament que requereix un suport especial. És un projecte a mig-llarg termini.

I en l’àmbit d’Andorra?

No fem una assistència directa, però sí diferents programes que ens ajuden a saber quina és la situació real de la infància a Andor­ra. Destaca l’observatori de la infància, que presentem un cop a l’any. La pretensió és arribar a obtenir el màxim d’indicadors sobre quina és la situació de benestar infantil a Andorra. Encara no els tenim tots, el que ens impedeix fer una anàlisi completa de quina és la situació. Amb el que tenim fins ara es veu que no hi ha grans mancances de drets bàsics, tot i que hi ha situacions puntuals de famílies i infants que necessiten una atenció especialitzada o assistència social. També estem treballant molt amb el projecte de parròquies amigues de la infància.

En què consisteix?

El que es vol és que totes les par­ròquies tinguin plans més o menys complexos d’atenció a la infància, des del consell infantil als camins escolars. Quatre comuns ja tenen consell infantil i sembla que aviat en tindran tots. Tot plegat serà un pas endavant important. L’objectiu que ens hem marcat és que aviat puguem començar a donar certificat de parròquia amiga de la infància a les set parròquies i convertir-nos en el primer país amic de la infància.

Fa temps que es parla de la voluntat d’engegar un pla nacional de la infància?

Sí, també és una de les recomanacions que va fer el comitè dels drets dels infants l’any 2012. Com a país estem treballant per tenir una llei de protecció del menor i un pla nacional de la infància. Ara per ara el compromís hi és des de totes les parts. Des d’Unicef som optimistes i creiem que es durà a terme. Serà un pas endavant per la infància a Andorra. En aquests moments s’estan fent molts programes d’atenció a la infància però no s’han posat mai tots conjuntament en un pla nacional d’infància. És un pas endavant a favor dels drets dels nens.