Els rescats de muntanya es tripliquen els últims sis anys

Els bombers han realitzat 78 rescats de muntanya aquest any. Tot i que la xifra està poc per sobre de la de l’any passat –a aquestes alçades se n’havien fet 71, un 9% menys–, es manté la tendència a l’alça. I és que si es traslladen les dades a principi de la dècada, l’any 2010, a 11 d’agost, el cos de salvament havia realitzat 28 intervencions d’aquest tipus. Aquell any es va tancar amb 44 rescats, prop de la meitat dels que hi ha hagut fins ara.

La del 2016 és la xifra més elevada dels darrers anys. A excepció del 2012, l’increment dels salvaments a la muntanya ha estat progressiu, amb dos episodis remarcats: el 2011, en què l’auge va ser del 43% respecte al 2010, i el 2014, on van créixer un 34% respecte a l’exercici anterior.

El director adjunt del cos de bombers, Jordi Farré, atribueix la puja a l’augment de les persones que van a la muntanya. “Abans eren persones amb un mínim de coneixements”, explica, tot afegint que “modes com la del trail running abans no existien”, i posa com a exemple que “cada cap de setmana es realitzen curses d’aquest tipus a qualsevol racó del Pirineu”. A parer seu, entre els factors determinants hi ha el fet que la muntanya sigui “una activitat gratuïta” o el fet de poder tenir accés a material específic “a un preu assequible”. A més, en el cas d’Andorra, l’aposta “pel turisme de muntanya ha comportat un increment dels visitants. I, com és obvi, més gent comporta més serveis”.

Excursionistes no preparats

Farré assegura que la senyalització existent “és més que correcta, però cal saber interpretar-la”. En aquest sentit, explica que bona part dels rescats “són persones perdudes, però saps que si no hi vas pot desencadenar en un fet més greu”. A més, recorda que “cal ser molt conscients del nivell que tenim. No tan sols tècnic, sinó també físic”. I és que insisteix en l’“obligació” de preparar sempre la sortida, fet que no sempre es produeix i que és determinant. “No recomanem anar mai sols, però si es fa sempre s’ha d’avisar algú de la ruta prevista i de les hores d’arribada i sortida.”

El director adjunt de bombers remarca la importància de consultar les previsions meteorològiques i més en un país com Andor­ra, “on pot caure una tempesta a mitja tarda i enxampar-nos sense l’equipament necessari”. Insisteix en la importància del material –des del calçat adequat fins a l’impermeable o el frontal–, així com dur sempre el mòbil carregat, la ruta en paper i planificada o aliments. “I són recomanacions de les quals hauria de prendre consciència tothom. Des de la persona que surt a fer una via alpina a la que va a fer el tomb per les Pardines.”

L’època estival és quan es concentren la majoria dels rescats de muntanya. En tot el mes d’agost de l’any passat se’n van realitzar 20, un de cada cinc dels que es van realitzar al llarg del 2015. L’altre repunt important d’aquest tipus de serveis arriba a la tardor, amb la temporada de bolets. La campanya del 2015 es va tancar amb un total de 106 rescats de muntanya, dos menys dels que es van practicar en tot el 2014. Són, però, més del doble que el 2010 –44–. El rècord, amb la suma dels 12 mesos de l’any, es va produir el 2013, quan es va arribar a les 114 intervencions.

Per zones i amb referència als rescats d’excursionistes, Farré assenyala que és “molt aleatori”. Sí que destaca, però, que bona part dels serveis que realitzen els efectius del grup de rescat de muntanya (GRM) són als bike parks, tant al de Pal com al de Soldeu. “Es tracta de punts molt inaccessibles per via terrestre i això ens obliga a anar sempre amb l’helicòpter”, aprofundeix. A més, hi afegeix, es tracta pràcticament sempre dels casos on hi ha les lesions més greus.

El cost del rescat

Un rescat estàndard amb helicòpter, amb dos efectius del GRM, costa de mitjana entre 2.300 i 3.000 euros. L’Estat és qui n’assumeix el cost. Per aquesta raó, el protocol que segueixen és el rescat terrestre i emprar l’helicòpter en els casos en els quals realment és necessari.

ELS SALVAMENTS AMB ALPIFY ENTREN EN LA NORMALITAT

Les alertes rebudes pel cos de bombers a través de l’aplicació mòbil Alpify han deixat de ser un fet extraordinari. “S’ha normalitzat però cal seguir promocionant el seu ús perquè pot salvar la vida de moltes persones”, reconeix el director adjunt del cos de bombers, Jordi Farré, tot afegint que “ens facilita molt la feina”.

L’app, nascuda a Andorra, envia la geolocalització als serveis d’emergències per organitzar el rescat. Farré, pensant en els excursionistes estrangers que visiten el Principat, lamenta que té l’“handicap del roaming, així que si finalment s’acaba suprimint serà més fàcil promoure el seu ús”. Durant l’estiu passat, es van produir fins a 800 rescats a Espanya i Andorra gràcies a l’aplicació mòbil.

Paral·lelament, per tal de reduir el temps de resposta en cas d’emergència, durant els mesos d’estiu el cos de bombers té dos efectius del grup de rescat de muntanya (GRM) cada dia de guàrdia sobre el terreny preparats per si sorgeix un requeriment.