Preocupació ciutadana per les polítiques socials

El Centre de Recerca Sociològica (CRES) ha fet públics els resultats finals de l’enquesta d’opinió política del 2016 a la qual també ha afegit una pregunta per saber quines són les necessitats més importants per al país actualment segons els ciutadans. Una pregunta en què habitualment contesten de manera conjunta andorrans i residents i que aquest cop s’ha publicat diferenciada. Però tots dos col·lectius coincideixen a respondre que millorar les polítiques socials és la principal necessitat que té a dia d’avui Andorra. Entre les polítiques socials s’hi inclou la situació de la CASS, les ajudes socials, les pensions, el benestar i reduir les desigualtats. Un de cada quatre andorrans així ho considera. Entre els residents es repeteix aquest número. En percentatge, el 25% i el 27%, respectivament.

L’economia és la segona gran preocupació entre els andorrans, ja que un 22,3% dels enquestats així ho considera. En global, l’11% dels nacionals encara consideren una preocupació la crisi econòmica i tan sols un 2,8% tenen entre els seus neguits la situació creada per la intervenció de Banca Privada d’Andorra i la seva resolució. Després de les polítiques socials i l’economia són l’atur (21%) i la política (16,6%) el que més preocupa els andorrans. Si el que es pot millorar no es demana per grups, sinó que es convida el ciutadà que ell proposi el que considera més preocupant, la manca de feina, amb el 19,9% de respostes, és la principal preocupació dels ciutadans amb passaport andorrà.

Els residents que no el tenen indiquen l’atur (26,6%), la política (12,4%) i l’economia (12,1%) com les principals necessitats del país després de les polítiques socials quan se’ls demana per grups. El CRES no ha fet públic els resultats en multiresposta.

Baixa la preocupació

Les polítiques socials també eren la principal preocupació dels andorrans en l’anterior observatori del CRES. En aquell cas, el 29,7% dels enquestats el van assenyalar com a principal punt a millorar.

TONI MARTÍ ÉS EL POLÍTIC PREFERIT DE LA GENT GRAN

El cap de Govern, Toni Martí, és el polític més valorat entre els jubilats andorrans, segons l’enquesta ampliada del CRES. El col·lectiu de la gent gran el puntua amb un 6,9, quan la nota total que va aconseguir en el sondeig va ser de 5,4, tres dècimes menys que el líder del Partit Socialdemòcrata, Pere López, que va resultar ser el polític més ben valorat del país. En conseqüència són els més grans (els majors de 55 anys estiguin retirats o no) els que millor puntuen Martí, amb un 6,2, i, paradoxalment, els més joves (de 18 a 24 anys), amb un 6,3. El líder demòcrata també té molta acceptació entre les persones amb estudis primaris no acabats i sense estudis, que li donen una nota de 7,4. Els que tenen estudis universitaris i postuniversitaris, tot i que l’aproven (5,5), són els que pitjor el puntuen.

El líder liberal, Josep Pintat, que va rebre una puntuació total de 5,3, també té molt bona acceptació entre les persones sense estudis reglats, que són els que més el puntuen (6,7). Els estudiants (6) i els jubilats (5,9) estan entre els que més accepten el polític liberal.

L’enquesta del CRES també va demanar pel grau d’integració social dels andorrans i dels no andorrans. El percentatge és immensament majoritari en els dos col·lectius a l’hora d’assegurar que estan molt o bastant integrats. Els andorrans diuen estar-ho en un 97,9% i els residents no andorrans en un 94,3%. L’enquesta, que es va fer telefònicament a 808 nacionals i a 407 residents estrangers, també va demanar pel sentiment de pertinença. Que el 96,8% dels nacionals enquestats digui que del país que sent és Andorra no sobta. Ho fa més que el 56,2% dels residents estrangers tinguin el Principat com a país de pertinença.

El sondeig també va demanar als dos col·lectius per quina importància li donaven al fet d’anar a votar. El 94,3% dels andor­rans van dir que molta o bastant. El mateix que el 80,2% dels residents no nacionals.

Preguntats per què caldria fer per millorar la política andorrana, la resposta més repetida pels nacionals (el 27,6%) és que no ho saben. Els residents diuen que poder votar ells (el 13,9%).