Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Aturades laborals

Els autònoms 'no agafen' la baixa

Els treballadors per compte propi fan menys de la meitat de les baixes laborals que els assalariats
Operaris treballant a l'aparcament del Parc Central, a Andorra la Vella.

Els autònoms agafen la meitat de baixes que els assalariats

Operaris treballant a l'aparcament del Parc Central, a Andorra la Vella.

Fernando Galindo
Actualitzada 09/08/2016 a les 18:22
El tòpic respecte que els autònoms no es poden permetre el luxe d’agafar la baixa el suporten les dades. Aproximadament els assalariats fan dos cops i mig el nombre de baixes dels autònoms, segons les dades que ha facilitat la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Si s’agafen les xifres d’aquest any (fins al maig) el percentatge d’empleats que van fer aturades per malaltia o accident se situa en una mitjana del 6,8%. Això significa que en un mes el 6,8% dels treballadors per compte aliè agafen la baixa (pot ser només uns dies o tot el mes). Si es fa la mateixa anàlisi per als treballadors per compte propi el percentatge disminueix fins al 2,8%. Separant les baixes entre les que s’agafen per malaltia o per accident el resultat varia una mica. Quan es tracta de malaltia els assalariats agafen la baixa el doble que els autònoms. En cas d’accident és el triple.
“Quan el metge em diu que haig d’agafar la baixa li dic que no puc i que en tot cas m’estaré a casa els dies que sigui imprescindible, però que no me la doni perquè no la puc agafar.” Així ho explica Miquel Calsina, comptable, que lamenta l’escassa atenció que mereixen els autònoms fins al punt d’haver-los deixat en una situació molt complicada amb els aturs de treball. Calsina destaca que hi ha dos problemes fonamentals. D’una banda, l’autònom cobra d’entrada uns mil euros de mitjana (el 50% del salari mitjà), però al mateix temps se l’obliga a continuar cotitzant els 400 euros de la Seguretat Social. Amb els 600 euros restants que queden de mitjana per a un mes és complicat fer front a les obligacions. L’altre factor important passa perquè quan l’autònom agafa la baixa no pot fer res relacionat amb la feina. A efectes pràctics significa tancar l’empresa. Com que no es poden signar papers ni fer cap activitat, tampoc de gestió, l’empresa pròpia (fins i tot tenint empleats) queda congelada mentre duri la baixa (a menys que es busqui la fórmula dels poders). La suma dels dos factors, per a Calsina, fa “gairebé impossible” l’aturada laboral.
El president de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), Xavier Altimir, és un altre d’aquests autònoms que reconeixen que ha dit “no” a la baixa mèdica quan el metge li ho ha suggerit. “La lògica és clara. Un autònom, tot i estar fotut, treballarà igual. El seu negoci depèn d’això”, recorda, tot posant l’exemple d’un taxista. “Si no surts, saps que no ingressaràs res, així que t’aguantés i surts. En canvi, un assalariat exerceix el seu dret”, aprofundeix, tot reconeixent, però, amb referència als treballadors per compte aliè, “que hi ha molta picaresca i evidentment hi ha qui s’aprofita i s’agafa la baixa per allargar-la”.
Des de l’Associació de la Petita i Mitjana Empresa (PIME), Marc Aleix creu que en el cas dels autònoms és clau el fet d’haver d’afrontar la cotització estant de baixa. Recorda que el col·lectiu fa temps que reivindica una nova “Llei de la seguretat social i no anar posant pedaços, com s’està fent fins ara”. Remarca que la Constitució “diu que s’ha de pagar en funció del que es guanya. I el que no pot ser és que un autònom requereixi 40 anys de treballar per cobrar una misèria i un funcionari en 15 anys ho tingui. Això no es pot acceptar”. A més, hi afegeix les “dificultats” que suposa per a molts autònoms afrontar la quota mensual i més després del darrer increment. “Abans era un assassinat, ara ens maten més ràpid.”

Més baixes per als funcionaris
El secretari general del Sindicat Andorrà de Treballadors (SAT), Guillem Fornieles, reconeix que les baixes referents als empleats de la funció pública “estan per sobre” de les del sector privat. En aquest darrer cas, aprofundeix, “saps que si t’agafes moltes baixes corres el risc d’anar-te’n al carrer”. Fornieles reconeix la “desigualtat” tot recordant que determinats col·lectius de la funció pública gaudeixen del 100% del salari gràcies a convenis de la funció pública. “El funcionari exerceix el dret a la salut, en el privat és una fal·làcia”, lamenta.
Veure’n més
17
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477