“L'acord duaner per nosaltres és una línia vermella amb Europa”

A més de presidir el Cercle d’Economia, l’empresari Gerard Cadena també és vicepresident de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) des del 20 de juliol, vicepresident de l’Associació de Contractistes d’Obres Andorrana (Acoda) i l’adjunt de tresorer de la Cambra de Comerç.

Després de la crisi, en quin moment es troba l’economia?

Es comença a sortir de la crisi, com a mínim ja hem tocat fons. Podem dir que hi ha brots verds, però que no estem plenament en les mateixes condicions que estàvem abans de la crisi.

Com creu que es pot reactivar l’economia del país?

Estem en un moment difícil perquè l’economia del país no acaba de sortir del pou. La crisi no s’ha superat totalment. El que sí que és cert és que hi ha incorporacions de noves empreses. Bé, més que noves empreses, de residències passives que vénen aquí i que, per tant, fan una nova inversió i treballen.

Per què no se surt del pou?

L’economia del Principat està molt exposada als països veïns. No oblidem que la major part de l’economia d’Andorra viu del turisme. En aquests moments, en l’àmbit turístic, a l’hivern està ben cobert i estem treballant bé. La part que teníem una mica més fluixa era l’estiu i la tardor, però aquest any, amb aquests grans esdeveniments que hem tingut com el Tour, el Cirque du Soleil o les curses de muntanya, fan que hi hagi tota una sèrie de gent que ha vingut i ha descobert les muntanyes d’Andorra en una altra època que no és la hivernal, la d’esquí.

Fa poc, l’ambaixadora francesa, Ginette de Matha, va dir que es reequilibra la balança d’Andorra i França respecte a l’espanyola? És bo per al sector?

Fa uns 15 o 20 anys, la balança d’exportació entre Espanya i França estava bastant equilibrada i ara estava totalment descompensada i això no és bo. Andorra sempre ha intentat estar o sobreviure entre els dos països i tenim relacions bones amb els dos veïns. És bo que les relacions hi continuïn sent i no es decantin només cap a un costat, com ara amb un 70% i escaig a Espanya i un 20% i escaig a França.

Què ha aportat l’obertura econòmica pel Principat?

L’avantatge que hi veig és l’increment de les residències passives que comporten el dipòsit d’uns diners a Andorra i que sigui a través de la compra d’habitatges. Això és una injecció per a l’economia perquè el fet d’instal·lar-se aquí comporta que vingui la família, es consumeixi més i em consta que està creixent bastant aquest sector.

Des de la CEA com veuen el possible acord amb la UE?

Europa és aquí. Nosaltres som una illa i aquesta illa està rodejada per Europa. Per tant, és molt difícil que Andorra sobrevisqui sense una complicitat dels veïns, els països d’Europa. Per això, nos­altres li hem mostrat al Govern la nostra disposició per treballar conjuntament i pensem que tot­hom haurà de fer sacrificis, però lluitarem perquè siguin els sacrificis mínims i, sobretot, perquè es pugui preveure la nostra especificat. A Andorra tenim unes 7.000 i escaig empreses i el 85% són microempreses. El que s’ha de fer des del país és treure la part positiva de l’acord des del punt de vista empresarial.

Quines parts positives?

L’acord obligarà a tenir una professionalització de les empreses i el fet que hi hagi unes normes que s’hauran d’inventar, que ara hi són, però que seran més reconegudes a fora. La nostra voluntat és que això impliqui conservar la qualitat, que ja tenim a les nostres empreses. El que es faci per incrementar la qualitat de les empreses és bo per a les empreses i per al consumidor.

Què creu que ha de reivindicar Europa en aquest acord?

S’hauria d’avançar el ferrocarril de l’Ospitalet més a prop d’Andorra. Seria molt bo perquè tindríem l’aeroport de la Seu d’Urgell i un tren que ja arriba a l’Ospitalet. Això s’hauria de reivindicar amb l’acord amb Europa perquè Andorra no estigui desconnectada com està ara.

Les negociacions amb la UE, poden afectar l’acord duaner?

Això surt de dues posicions completament diferents. Andor­ra vol conservar l’acord, perquè és bo i sempre ha funcionat, mentre que Europa ho veu d’una altra manera. Aquí dependrà l’habilitat dels negociadors perquè es conservi aquest acord.

Per vostès és essencial que es conservi aquest acord?

Aquest acord per nosaltres és una línia vermella, però, és clar, no afecta igual totes les empreses i tots els sectors. És difícil de generalitzar i de dir si és molt bo. Hi ha empreses que no els afecta tant. Bàsicament, són els productes agrícoles, però els productes industrials no estan tan afectats. Les posicions de l’empresariat andorrà són diverses i en funció de cada negoci. Per tant, no es pot fer un còmput general. El resum seria que l’acord duaner les empreses que els beneficia actualment el volen mantenir sí o sí, i les altres tant els fa.

Com va afectar la crisi de BPA?

Com va dir l’altre dia el ministre, no hem perdut PIB, però no hem guanyat gaire. Tot i que podria haver afectat moltíssim, perquè hauria pogut ser una destrucció massiva del sector financer, però s’ha pogut salvar. El que és evident és que hi ha persones que estan molt afectades i està durant molt aquesta crisi, que esperem que pròximament es pugui arreglar.

Ha passat més d’un any. El sector financer s’ha recuperat?

Crec que el sector financer s’haurà d’adaptar. Arran de la crisi ha hagut de fer algunes modificacions, però també ja venia donat pel fet que s’havien adoptat uns acords a la zona euro que comportaven que s’havien de fer unes modificacions al sistema.

Quines són les perspectives de futur l’economia del país?

L’economia del país, en aquests moments, depèn del que passi als països del costat. Andorra està immersa en un problema molt més important que es diu Brexit. I en funció dels acords que puguin quedar del Brexit, com surti Gran Bretanya i el que pot quedar, penso que condicionarà els acords que puguem fer en el futur. Depenent d’aquest Brexit, i de les negociacions que es portin, el fet que l’espai econòmic europeu es pugui repensar d’una altra manera i l’acord amb Europa podria condicionar-nos a nosaltres. Andorra té moltes possibilitats de sortir-se’n sempre que fem les coses cor­rectament i amb mesura.