Marsol defensa que la plaça Guillemó és un lloc “encertat” per a la festa major

La cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, va defensar ahir la decisió presa de traslladar els concerts a la plaça Guillemó malgrat les crítiques manifestades per veïns, comerciants i restauradors de la zona. Marsol va insistir que “la plaça Guillemó és un espai encertat”, si bé va reconèixer que l’escenari és gran però que “l’espectacle ho mereix”. En aquest sentit, es va mostrar satisfeta de la planificació i programació d’actes, i va apuntar que “tot­hom ha d’entendre que això és la festa major i que s’ha de fer en un lloc cèntric i en una plaça tradicional”. Finalment es va mostrar convençuda que dilluns la valoració de la festa major “serà positiva per a tothom”.

La mandatària de la capital va fer aquestes declaracions en el marc de la inauguració de la celebració, que va arrencar ahir a la tarda amb la lectura del pregó. L’encarregat de llegir-lo va ser el director d’RTVA, Xavier Mujal, que va fer una reivindicació encesa del periodisme andorrà després d’haver dedicat part del seu pregó a la figura de la seva mare, arribada des de Solsona. El director d’RTVA va assenyalar que –sobretot arran del cas BPA– al país “hi ha periodistes dolents, i alguns amb mala bava que treballen dictats per l’amo sense cap deontologia a seguir i saltant-se l’ètica”. El pregoner va apuntar que “dels diaris digitals i pàgines que publiquen articles sense signar val més no parlar-ne, amb alguns dels titulars que els hem llegit ja n’hi ha prou per saber de la seva talla professional i si m’apresseu, humanes”, després de recordar que la visió que es dóna des dels mitjans forans és interessada, parcial o sense fonament.

Connexió

La cònsol va destacar que “ens ha passat missatges, ens ha fet riure, ens ha recordat moltes coses i ens ha recordat que és un ciutadà que creu en la parròquia”. Sobre els records d’infantesa de Mujal, Marsol va apuntar que “l’inici d’aquesta història, que a mi també m’agrada, és el d’un país d’acollida” i hi va trobar un punt de connexió respecte a la seva, ja que “el meu pare també va arribar a Andorra fugit d’Espanya”, assegurant que al país “qui es vol integrar s’integra”.