Les anàlisis d'ADN als gossos seran obligatòries l'any que ve

Les analítiques per tal d’identificar els gossos censats al país a través de l’ADN començaran l’any que ve. Aquesta és la previsió amb què es treballa des del Govern per fer realitat el projecte impulsat pels comuns de poder utilitzar les proves genètiques per localitzar els propietaris incívics que no recullen els excrements dels animals. Segons va explicar el director d’Agricultura, Landry Riba, des del departament s’estan treballant “els tres vessants que han de permetre desenvolupar aquest projecte” per intentar que “a la tardor les tres fases estiguin en el mateix estat d’avançament” i a partir de l’any vinent començar a fer les anàlisis.

Així, en primer lloc es treballa en la redacció del plec de bases per convocar un concurs –encara no està clar si ho farà l’executiu o els comuns de manera conjunta– per contractar el servei que ha de permetre fer les proves. “Primer ens cal obtenir la informació genètica del cens caní nacional”, va indicar. En segon lloc, i de forma paral·lela es modificarà el reglament que regula la identificació dels animals. “Ara l’obligació d’identificació passa únicament pel microxip”, va exposar, i per tant, cal afegir-hi que també serà necessària la caracterització genètica. Una modificació que es farà aprofitant que el reglament s’ha de canviar coincidint amb les novetats introduïdes en la Llei de tinença d’animals. Per últim es revisarà el conveni que es té amb els veterinaris ja que s’haurà d’incloure un nou acte que correspongui a les extraccions per fer aquestes anàlisis.

Implantació

Riba va remarcar que per tal que la fase de control a la via pública es pugui dur a terme, primer cal assolir un percentatge del cens caní “suficientment alt amb la informació genètica” disponible. El director d’Agricultura va apuntar que aquesta fita se situaria per damunt del 70% del cens, però no va poder concretar quan de temps es necessitarà per arribar-hi. “L’etapa següent és que les corporacions, allà on tinguin problemes d’higiene, puguin fer la recollida i encarregar les analítiques de comparació. Aquí no hi ha possibilitat de confusió”, va advertir.

D’altra banda va incidir en el fet que “caldrà comunicar molt bé la raó de voler desenvolupar el projecte”. En aquest sentit, tot i que “sí que es vol fiscalitzar i trobar els propietaris incívics”, va explicar que és “un projecte que té molts avantatges que van molt més enllà d’això”. Així, la informació genètica “pot ser molt útil per al propietari per controlar certes patologies, també per desenvolupar el sector del criador de races canines i també és un paràmetre important per a l’administració en cas d’emergència sanitària”. A més, va fer especial incidència en el fet que la mesura permetrà “endreçar” el cens actual, ja que malgrat que el control d’altes és força correcte, no sempre es comuniquen les baixes.

També la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, es va manifestar en termes similars. “Els comuns podran fer un control de la higiene dels carrers, però també és interessant des del punt de vista de tenir coneixement sobre el gos i hi ha elements que poden interessar al propietari”, va explicar. També va destacar el fet que “crec que si ho fem serem dels únics països que ho hem implementat perquè hi ha interès dels set comuns i, per tant, ho volem implementar com a país”.

De la seva banda, la cònsol major d’Escaldes-Engordany, Trini Marín, va assenyalar que es tracta “d’una proposta molt positiva que va sortir del comú d’Escaldes perquè ens vam informar i vam veure que hi havia la possibilitat”. Ara els comuns estan en espera que es faci la modificació del reglament i es convoqui el concurs.

COSTOS MÍNIMS D'UNS 20 EURTOS PER LES PROVES GENÈTIQUES I L'ACTE VETERINARI

Els costos definitius per les proves es tancaran quan es tingui l’empresa encarregada del servei, però segons han pogut comprovar els països veïns, el preu mínim que assumeix el propietari per fer una analítica d’ADN és d’entre 15 i 20 euros. “Aquí cal sumar el cost de l’acte veterinari que és l’extracció de sang i la custòdia de les mostres”, va exposar Riba, indicant que, per exemple, a Espanya és cada col·legi qui fixa el preu i que pot anar dels 5 als 15 euros. Per tant, la despesa mínima per fer la identificació de l’ADN rondaria els 20 euros.

Una altra de les tasques pendents serà determinar si és el propietari qui ha de sufragar aquest cost. “Hi ha administracions que han aconseguit implementar-ho sense posar-hi diner públic. És una despesa que es fa només un cop a la vida d’aquella mascota i que no és gaire important comparat amb la despesa diària de manteniment”, va assenyalar. Amb tot, també és cert que hi ha administracions amb censos de menys de 500 animals que s’han fet càrrec de la despesa. “Aquí tenim molts més animals i la inversió pública seria molt important”, va dir. Pel que fa a les multes s’haurà de veure si el preu de l’analítica ja queda inclòs en la sanció actual o si anirà a part.