Els Cierco demanen a la Batllia que declarin Martí, Saboya i Cinca

Toni Martí, Jordi Cinca, Gilbert Saboya i nou persones més hauran de prestar declaració si la batlle dóna curs a la proposició de proves que acompanya la demanda que els germans Higini i Ramon Cierco van presentar a principis de juny contra Govern i l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF). Reclamen una compensació de 364,5 milions d’euros per presumptes danys i perjudicis que “l’actuació de l’administració els ha causat en el marc del denominat cas BPA”. La petició referida al cap de Govern no segueix el mateix procediment que els dels dos ministres. En el cas de Toni Martí es demana que presti declaració sota jurament, mentre que Cinca i Saboya no es veurien obligats a seguir aquesta disposició.

La batlliaprendrà la decisió de si dóna o no llum verd a la petició de cridar a declarar els membres del Govern així com a la resta de persones demanades un cop hagi analitzat la demanda i la proposició de proves presentada per determinar si la petició és justificada. La petició de proves entrada juntament amb la demanda el vuit de juny d’enguany consta de dinou punts, dels quals els quinze primers són requeriments documentals, dos són pericials i els dos restants els referits a les testificals. Entre la documentació sol·licitada hi ha diversos talls de veu: la intervenció del conseller econòmic de l’ambaixada dels Estats Units a Espanya i Andorra, Anton Smith, en un fòrum internacional a Madrid el maig de l’any passat, l’anunci de la intervenció de BPA el 10 març del 2015 per part de Toni Martí i altres referits a Cinca i la directora de l’INAF, Maria Cosan.

Documents

El requeriment de documentació és exhaustiu i abasta totes les institucions implicades en l’afer BPA. Expedients de Govern i l’INAF. Tota la informació rebuda i intercanviada amb la FinCEN (organisme de tresor americà la nota del qual va desencadenar la intervenció del banc) i d’altres institucions del mateix país. També es requereixen acords de consell de ministres, informes de l’INAF i UIFand, els intercanvis d’informació amb el Banc d’Espanya, l’auditoria de Price Waterhouse Cooper del banc intervingut, tot el relacionat amb l’AREB i les auditories de BPA fins que l’entitat va estar sota la tutela dels Cierco.

Canvi d’advocat

La demanda la va elaborar Jaume Bartumeu, que dimecres passat va renunciar a la defensa dels germans Cierco per desacord “en l’orientació de la defensa penal”. La qual cosa, en principi, no ha de suposar cap variació en la línia argumental de la demanda des del moment en què el grup Cierco va explicar que el nou equip donarà continuïtat a les accions impulsades per Bartumeu.

La demanda es va presentar després que el Govern rebutgés el recurs administratiu dels Cierco pel mateixos presumptes danys i perjudicis. La base recau a rebatre l’informe que l’INAF va fer després de la nota de la FinCEN que qualificava BPA com una entitat de risc de primer ordre en blanqueig de capitals. L’organisme va considerar que l’entitat era inviable des del moment en què els bancs de tot el món es van negar a treballar amb BPA.

ELS MÀXIMS RESPONSABLES DE L'INAF I L'AREB, TAMBÉ REQUERITS

La voluntat del germans Cierco és que siguin cridats a declarar els màxims responsables dels organismes implicats en la resolució de la crisi de BPA. Raül González Fernández, com a president del consell d’administració de l’INAF, també haurà de seguir –sempre que la batllia hi donicurs– el mateix procediment que Toni Martí: declarar sota jurament. Les vuit persones més requerides ho farien igual que els ministres Cinca i Saboya. En primer lloc la directora de l’INAF, Maria Cosan. El capítol dinou de la proposició de prova cita a continuació Carles Salvadó, Santiago Guillén i Joan Quera. Els tres experts financers es van posar al capdavant del consell d’administració del banc, després que el regulador destituís el 12 de març de l’any passat l’equip que encapçalaven Higini i Ramon Cierco. Tècnicament van ocupar el lloc que per unes hores va estar en mans de dues interventores de l’INAF. Quan es va constituir l’Agència Estatal de Reestructuració d’Entitats Bancàries (AREB), a l’abril, van cessar en les seves funcions. Precisament els primers executius d’aquesta darrera entitat també es pretén que testifiquin. Albert Hinojosa ha estat el president de l’AREB des que es va posar en marxa, responsabilitat que compagina amb la direcció general del departament de Tributs i Fronteres. César Goyache, qualificat en banca d’inversió i amb experiència amb situacions de reestructuració del sector com la que es va crear arran de la intervenció, va ser nomenat a principi de maig conseller delegat de l’entitat.

Finalment apareixen David Betbesé i Fernando Vázquez. Ambdós van ser els administradors solidaris de Banca Privada nomenats per l’AREB fins a principis d’agost del 2015 quan el segon va quedar com a administrador únic. Betbesé havia estat nomenat a final d’abril del mateix any.