“No donar la doble nacionalitat és posar traves a la integració”

David Borges, president de la Casa de Portugal, va ser elegit com a conseller de les comunitats portugueses el setembre del 2015, però el seu càrrec no va ser ratificat fins al mes d’abril passat a Lisboa. Entre els seus reptes hi ha cohesionar més el teixit portuguès en l’àmbit associatiu i comercial instaurant a Andorra.

Quins són els seus reptes com a conseller de les comunitats portugueses?

Jo tinc tres prioritats: la joventut, els empresaris portuguesos i el vessant de les associacions.

Es vol potenciar el teixit de les associacions?

El teixit ja està fet. Es tracta d’unificar-lo més, que a vegades no és tan senzill. Si es van crear les associacions és per la necessitat que hi havia i totes tenen la seva raó de ser.

I què vol tractar amb els joves?

Que s’impliquin més en l’àmbit d’activitats que puguin aportar. Potser podrien fer més activitats més juvenils com reunions, debats. Això ens convindria per mirar i trobar quines necessitats tenen i quines solucions podem aportar.

En el cas de les empreses, n’hi ha 300 de portugueses a Andor­ra. En quins sectors?

La construcció, sector de la restauració i de l’hostaleria. Són les principals que hi ha, però també hi ha nous empresaris que aposten per les noves tecnologies i altres rams, que encara desconec.

Quines són les necessitats dels empresaris d’aquí?

S’haurien de reunir més. El potencial que tenen és molt alt i Portugal està totalment obert a fomentar lligams amb tot el sistema portuguès i amb la Cambra de Comerç per tal de treballar conjuntament.

Com són les relacions comercials entre Andorra i Portugal?

Crec que Portugal sempre ha tingut més facilitat d’accedir al comerç del Principat, justament, a causa de la immigració portuguesa que va tenir. Això ajuda. Té una migració que cada cop és més important i, a més, aquesta migració està canviant. Ara ja no és aquella que marxava de viatge perquè no trobava feina, sinó que és gent que ja està preparada de cara al futur, que té diplomes i que ja estan col·locats en punts estratègics que no siguin sectors comercials o terciaris. Tenim gent ja amb una capacitat i amb un diploma que ve de fora i s’estan col·locant de manera diferent.

En el marc econòmic, un altre dels seus reclams és el conveni de doble imposició.

Ara ho hauran de ratificar i aprovar en els Parlaments. Imagino que no acabarem l’any 2017 sense que estigui aprovat.

Per què és important per a vostès el conveni?

A Andorra hi ha 300 empresaris portuguesos i això fa que aquesta gent pugui treballar millor i pugui accedir a millors avantatges quan vulguin negociar a l’exterior. De la mateixa manera que les empreses portugueses posin més atenció al mercat andorrà.

Quins avantatges pot aportar per a les empreses?

En el tema de les tramitacions i en el dels impostos. Si tu ja has pagat taxes allà no has de pagar-les aquí o viceversa.

A Andorra hi ha més de 10.000 portuguesos, quines són les seves principals necessitats?

El teixit dels portuguesos és de gent que està integrada. El repte de vot a les comunals, crec que és important perquè si paguem uns impostos també hauríem de poder votar amb uns anys de residència a les comunals.

És important el dret de vot?

És de lògica, si tu demanes a una gent que pagui als comuns unes taxes, per què no poden escollir qui serà el seu cònsol?

Una altra de les seves batalles és la doble nacionalitat?

Un portuguès no renunciarà a la seva nacionalitat. Tornar a tenir la nacionalitat, la portuguesa, és costós perquè has renunciat a la teva pàtria. Andorra només admet una nacionalitat que és l’andorrana. No autoritza que hi hagi dobles nacionalitats. Portugal sí que ho permet. Així que si ho permetessin, si tu decideixes renunciar-hi, és per voluntat pròpia.

És rellevant per als portuguesos tenir la doble nacionalitat?

Jo la tinc, sóc lusofrancès. Tant França com Portugal ho autoritzen. Tinc tiets que han tingut la doble nacionalitat: la del cor i la del lloc on estaven, on volien participar. La doble nacionalitat és important per poder realment ser algú que estigui integrat i que es pugui involucrar en la vida política o en les activitats del país. No donar la doble nacionalitat és posar traves a la integració.

Com s’ha d’integrar el portuguès a l’àmbit educatiu?

No s’entén la situació del portuguès en l’àmbit escolar, sobretot quan el sistema educatiu francès ja el va inserir al Lycée, però no a l’espanyol o l’andorrà on sembla que és més difícil perquè no es vol que els nens tinguin una sobrecàrrega, però no crec que això sigui un mal major.

Hauria de ser una optativa?

Sí, una optativa en horari lectiu, igual que esculls anglès o una altra llengua. Els joves quan acaben el dia han d’estudiar portuguès, mentre els seus companys fan esports o música. Llavors no entens per què t’has de quedar a l’escola mentre els altres companys van a lleure.

Per què Andorra ha atret tants portuguesos?

Per necessitat d’una evolució ràpida en la construcció. El creixement d’Andorra des dels anys 90 ha estat brutal en aquest sector.

Amb la crisi han marxat 3.000 portuguesos. Quin és el perfil dels que tornen?

És complicat de definir-ho. En aquell moment hi havia gent que no tenia feina i per la situació laboral van haver de prendre la decisió de marxar perquè no tenien cap sortida. La crisi va venir de la construcció i van ser els primers que van marxar.

També hi ha molts jubilats que decideixen marxar?

Això es torna a complicar perquè tenen fills i els fills, néts. Tornar sí, però tampoc deixen de tenir un lligam bastant important amb els fills.