El PIB resisteix a la crisi de BPA amb una pujada del 0,4% el 2015

El Producte Interior Brut (PIB) d’Andorra va créixer l'any 2015, malgrat la crisi BPA i els problemes del sector financer. Ho va fer en un 0,4%, amb un increment de quasi tots els camps econòmics, segons dades facilitades ahir pel departament d’Estadística. El ministre de Finances, Jordi Cinca, en va fer una “valoració positiva tot i no ser una xifra molt elevada” perquè el 2015 va ser “molt complex”.

L’any passat el volum del PIB andorrà va ser de 2.535 milions d’euros, un 0,4% més que el del 2014, quan es va incrementar en un 2,2%. Per aquesta raó, tal com va recordar el titular de Finances, “a principis del 2015 teníem una expectativa millor”. Però la nota de la FinCEN del març va suposar un trasbals per a l’economia nacional, especialment per al sector financer. Aquest àmbit és precisament l’únic que pateix un descens d’entre els principals, del 3,5%, tot i que continua sent l’agent més potent de l’economia del Principat.

Per Cinca, un cop va esclatar la crisi es va produir un “lògic refredament de l’activitat en els primers mesos”, ja que hi va haver “una certa tendència natural de precaució” a l’hora de fer inversions i en el consum intern. De tota manera, es va congratular que “amb relativa rapidesa l’economia va tornar a agafar el seu ritme”. Malgrat al final l’economia ha acabat responent positivament a la situació, considera que “no s’ha sobredimensionat la crisi” perquè “en aquell moment era perfectament comprensible el temor” i “si els riscos s’arriben a concretar hauria estat de dimensions que no em puc ni imaginar”, va apuntar el ministre.

Diversificació

Pel que fa a la resta de sectors importants, hostaleria i restauració va repuntar un 0,1%, comerç un 0,6% i les activitats immobiliàries un 0,2%, mentre que l’administració pública únicament va caure un 0,1%. La construcció, que tradicionalment ha estat un dels motors de l’economia, atura la seva caiguda per primera vegada en nou anys i es manté estable respecte a l’any passat.

Aquesta millora en aquests sectors claus acaben compensant la caiguda financera. Per Cinca, en els darrers anys “l’economia està més diversificada” i espera mantenir la tendència: “El que hem d’intentar és que no es depengui tan exclusivament d’un o dos sectors”. Al seu parer “la diversificació ajuda a mitigar quan un sector té un període de crisi”.

Menys renda per càpita

Pel que fa a la renda per càpita, durant l’any passat es va reduir en un 1,2%. En concret passa dels 35.787 euros del 2014 als 35.342 del 2015, i se situa en nivells similars als del 2012 i 2013. Bastant lluny, però, dels registres del 2010, quan es van assolir els 36.044 euros. El departament d’Estadística interpreta aquests registres pel fet que hi va haver “un increment de l’1,6% anual de la població estimada, força superior a l’augment enregistrat pel PIB”.

S&P MILLORA LA PERSPECTIVA

L’agència de qualificació Standard & Poor’s va emetre ahir una nota en la qual millora la perspectiva de l’economia andorrana de “negativa” a “estable” i manté el ràting del país en BBB-/A-3. Segons la companyia, “el procés de resolució implementat per les autoritats andorranes respecte a BPA ha vençut els efectes adversos que limitaven les perspectives de creixement de l’economia andorrana i les finances públiques”. També troben positiva la venda de Vall Banc a JC Flowers. S&P no preveu canvis en el ràting tot i que el modificaria a la baixa si els problemes de BPA es traslladessin a altres entitats del país.

LA PRESSIÓ FISCAL DEL PRINCIPAT CONTINUA A L'ALÇA

Les modificacions impositives efectuades per l’executiu van fer que els registres de la pressió fiscal tornessin a augmentar, assolint una xifra rècord del 23,4%, un 0,2% més que un any enrere.

Cinca va destacar que “des del 2009 hem canviat molt” com a país. En aquell moment es va registrar un 18% de pressió fiscal, 5,4 punts percentuals menys que el 2015. El ministre ho va explicar perquè “s’ha implementat tot el nou model fiscal”, com la introducció l’any passat de l’IRPF i l’augment de les cotitzacions a la CASS. Això ha fet que l’increment del PIB no hagi compensat l’augment dels impostos per reduir la pressió fiscal. De tota manera, però, els registres se situen “en uns nivells molt competitius”, que permeten “seguir sent atractius” a l’hora d’atreure inversions tenint en compte la fiscalitat dels països veïns.